El Conveni Educatiu de la CAB continua donant molt a parlar, a la tardor, d'una Llei d'Educació que vol veure la llum. Després de la presentació d'un text consensuat per diversos partits, el Consell ha valorat el projecte lingüístic que s'implantarà en els centres educatius.
L'àmbit plurilingüe al qual es refereix el text (basc, castellà i una tercera llengua) ha de ser vehiculat per l'aprenentatge, segons el conveni. El Consell observa amb preocupació que les tres llengües no, el basc ha de ser la llengua vehicular, segons el Consell, i així ha de constar la llei. “Les dades han demostrat prou que el basc és el model amb llengua vehicular el més reeixit en l'adquisició de les competències lingüístiques adequades per part de l'alumnat”. L'antiga reivindicació del Consell és que el model D o d'immersió sigui l'únic model per a tots els centres i no volen que la llei “obri la porta de darrere” al marc actual de models A, B i D.
Davant el tractament integrat de les tres llengües, el Consell ha demanat una major concreció: quines són les característiques de ser l'eix sobre el qual girarà el basc? És a dir, quines característiques garantiran que el basc sigui realment l'eix? Una altra de les preguntes del Consell: Per què el text diu “marc multilingüe” i no “model plurilingüe”? Quina és la diferència?
Definició dels perfils de sortida, reivindicació històrica
El Consell ha valorat positivament que el conveni reculli que en finalitzar l'ensenyament obligatori els alumnes han d'obtenir un perfil B2 en basc i castellà, i un perfil B1 en un tercer idioma. “La determinació de les competències lingüístiques ha estat una reivindicació històrica del Consell”.
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]