Han passat entre cinc i sis anys des que la Guàrdia Civil va detenir als 47 bascos detinguts en l'operació antiterrorista contra Segi. Alguns d'ells van ser empresonats i tots van ser processats. Des de llavors s'han mantingut en llibertat condicional a l'espera de ser jutjats en l'Audiència Nacional espanyola.

En una nota remesa als mitjans de comunicació, els processaments han explicat que durant tots aquests anys han estat presents perquè el judici se'ls enfrontés en qualsevol moment. Cada quinze dies han acudit als jutjats i han estat prohibits per a sortir de l'Estat espanyol. "Aquesta situació ha condicionat les nostres vides, les nostres i les del nostre entorn més pròxim, les d'aquells als quals estimem i als quals som. Nosaltres tenim enfronti el fantasma de la presó. Els nostres afins tenen davant sí el fantasma de la nostra absència, de la nostra dispersió i de l'empresonament d'una persona a la qual estimen. Per tant, la situació és dura, no ho negarem", han afirmat.

"Ens hem organitzat per una causa justa"

"Organitzar mobilitzacions en favor dels drets dels presos polítics bascos, vetllar per la salut dels presos, defensar en els jutjats als presos, mediar, ser familiars dels presos i organitzar-se per a combatre la dispersió. Aquest ha estat el nostre treball, i aquest és el que jutjaran".

Diuen que s'han organitzat per una "causa justa", "hem organitzat la solidaritat, hem reivindicat els drets humans, i hem treballat perquè els presos i exiliats siguin al poble". Manifesten que han actuat en tot moment en relació als seus principis ètics i polítics.

En les seves paraules, "aquest procés, que neix en les cloaques de l'Estat, és una barbaritat jurídica i social". Manifesten que el seu treball ha estat totalment públic i que ha tingut uns objectius clars: "Que es respectin els drets dels presos bascos per a consolidar d'una vegada per sempre un escenari de pau amb justícia a Euskal Herria".

Han denunciat que la "involució" que s'està donant a tot el món i la "vulneració de drets" són "enormes", com ho demostra la situació que viuen els presos bascos. En l'acte s'ha recordat als joves d'Alsasua i també als casos de Catalunya.

Han anunciat que no es quedaran quiets i que denunciaran la injustícia del judici, "allà on faci falta i sempre que faci falta". Han afirmat que volen fer aquest camí al costat d'altres ciutadans, perquè "som la garantia més eficaç per a canviar la situació i avançar en el camí cap a la justícia".

Finalment, han afirmat que "creïn en un nou futur" i volen "una Euskal Herria que viva en la justícia, que viva en pau i sense cap mena de violència". A través de la veritat, l'empatia i la zubigintza, les nostres mans i les nostres ments estan disposades a fer aquest camí".

Desenvolupament del cas

La instrucció del cas ha estat realitzada pel jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional. El jurat està compost per Alfonso Guevara –president–, Clara Bayarri –ponent- i Guillermo Ruiz Polanco. El fiscal ha demanat una condemna de gairebé 600 anys de presó per als 48 processaments pels abusos. A tots ells els acusa de pertinença a banda armada, excepte a un que, en la seva opinió, està acusat de col·laboració amb banda armada. Tots els fets que se'ls imputen es remunten als anys 2012, 2013 i 2014, posteriors al cessament de la lluita armada d'ETA –20 d'octubre de 2011–.

La magistrada Guevara és molt controvertida en l'Audiència Nacional pel seu to desabrido o per enfrontaments amb altres companys i conductors, entre altres motius; no obstant això, també té una reputació de severa i es diu que no la respecta quan altres poders intenten entrar en el seu àmbit.

Clara Bayarri té fama de progressista en el judici espanyol i, per exemple, en la sentència que va emetre vot particular en el macrosumari de les herriko tavernes, mostrant la seva disconformitat amb la pena imposada. En la seva opinió, en el fons, la majoria dels condemnats en aquell moment estaven en activitat política, els delictes que se'ls imputaven no estaven en el codi penal i, a més, no s'havien presentat proves suficients per a vincular als imputats amb ETA.

El judici oral pel cas Egunkaria encara no té data i sembla que s'allargarà per molt de temps. Aparentment, no es realitzarà abans de la tardor de 2018. A la fi de setembre la Fiscalia va presentar la seva petició de pena i ara l'acusació particular, exercida per l'AVT i Dignitat i Justícia, ha de fer les seves peticions. A continuació, serà el torn de la defensa escrita dels advocats presents en el judici.

En relació amb el tema, el cas Herrira: Es pot llegir un reportatge sobre la condemna de 600 anys de presó per fer costat als presos.

Estem completant la notícia.