Llegat de l'11 de setembre: Yes we dron
- A l'octubre de 2001, un mes després dels atacs contra el World Trade Center de l'11 de setembre, un pilot de la Força Aèria dels Estats Units va fer història: va ser la primera persona a cometre un atac mortal amb un dron modern (The Predator). Des de llavors, els drons s'han convertit en el principal instrument i símbol de les massacres selectives del segle XXI, sobretot sota el comandament de la "guerra contra el terror" designada per EE.
El motiu principal que va donar el Govern estatunidenc per a l'ús dels drons és l'especificació " quirúrgica". És a dir, perquè aquesta tecnologia seria molt útil per a matar als malvats i evitar danys col·laterals, i per a reduir els danys als civils o als “innocents”. O, més ben dit, creia que ho era.
Des dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, almenys 22.000 civils han estat assassinats per bombardejos aeris i atacs amb drons, segons una recerca que ha publicat recentment Airwars i que ha estat detinguda. No obstant això, l'organització independent creada en 2014 a Anglaterra adverteix que el nombre real de víctimes podria rondar els 48.000 euros.
En el marc de les operacions contra l'Isis a Síria, els conflictes a l'Iraq i l'Afganistan i els atacs contra "insurgents" i "terroristes" a Iemen, SOMÀLIA, el Pakistan i Líbia, els Estats Units ha xifrat en almenys 91.340 atacs aeris en els últims 20 anys. Per exemple, entre l'estiu de 2014 i l'estiu de 2019, es van registrar 14.570 atacs de drons a l'Iraq i 19.785 a Síria. Les estimacions dels morts en aquests atacs apunten al fet que es van cometre 13.000 morts de civils, de les quals 2.300 eren nens.
El periodista del New York Times David Rohde va ser segrestat pels talibà durant diversos mesos al Pakistan, entre 2008 i 2009, segons va informar el Govern. Durant la captivitat va conèixer de primera mà la influència dels drons en la població: "En l'època en què vaig ser captiu, vaig desenvolupar una gran simpatia cap als pakistanesos, cap als civils capturats entre els talibans i la implacable tecnologia americana. Viuen en l'infern que hi ha en la terra (a hell on earth en anglès).
Els bombardejos amb drons no han creat països pacífics, no han derrotat a “enemics” ni han evitat la mort d'innocents. No han fet més que incrementar la por i l'odi, així com l'èxode massiu de les persones i la pobresa. No obstant això, a l'altre costat de la pantalla, han aconseguit convertir l'assassinat en una cosa tan senzilla i superficial com jugar a videojocs.
La guerra i la transparència no són amics entre si, i els atacs dels drons han impedit encara més l'accés a informació detallada sobre víctimes i danys de la guerra i el reconeixement de les víctimes.
Han passat dues dècades des de l'11 de setembre de 2001. Però el seu llegat no sols ha canviat la manera de fer la guerra, sinó que també ha canviat totalment el context internacional. Perquè el respecte als drets humans ha arribat al mateix nivell en el qual la desconfiança cap als governs ha descendit.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]