Les forces de l'Aliança dels Tres Germans ja han pres la capital de la Regió Autònoma de Kokang a Myanmar, Laukkaing. El dijous o, les últimes forces de la Junta Militar semblaven escapar de la ciutat, i tota la regió (la superfície de Guipúscoa i la població de Sant Sebastià) ha quedat sotmesa als rebels coangianos de l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar. Com la Junta amb autoritat de Naypyidawa des del cop d'estat de 2021 no té un bon acolliment a l'estranger, és evident que en els mitjans occidentals s'observa amb satisfacció l'evolució del conflicte, sobretot des que a la fi d'octubre l'aliança rebel va iniciar l'Operació 1027. Amb èxit, fins ara.

No obstant això, aquest optimisme ha recordat als qui coneixen el tema una mica més a fons, que aquests mascles eren fins fa poc el model més típic de la “narcodrilla”. I també s'han publicat anàlisis serioses que aguditzen l'alegria que alguns poden tenir davant els fets.

La veritat és que el conflicte armat de Myanmar és bastant més que un problema intern. I, almenys de forma molt diferent, toquen directament les dues superpotències asiàtiques, l'Índia i la Xina. La segona, en ple cas de Kokang.

Perquè Kokang no és un territori exclusivament confrontant per a la Xina. En resum, forma part de la Xina a Myanmar. La història, com és habitual, es remunta a temps immemorials, però la immensa majoria dels coquangeses són potes que parlen xinès. I a més, desenes de milers de persones migrants han arribat des de Yunnan i altres regions de la Xina a la calma dels negocis il·legals (narcotràfic, joc, prostitució,…) que han crescut allí en els últims anys. Pel que sembla, en el cas dels ciberdelictes, el problema ha estat molt perjudicial per a la Xina. Per a posar fi a aquestes activitats, les autoritats de Pequín han acudit directament a la Junta oficial i als rebels que a vegades tenen autoritat real en el seu poder, i sembla que han aconseguit alguna cosa en aquest camp. Però si es posen a pitjor, han demostrat que disposa de recursos amb maniobres militars increïbles en aquell tram fronterer. Traslladant el vell cap al present: intentar aconseguir el millor preparant-se per al pitjor.

I és que la rebel·lió de Myanmar, en general, perjudica alguna cosa que és l'interès superior de la Xina: Autopista Hangrui. Possiblement l'obra d'infraestructura més cara del món contemporani. Està realitzat en els 3.000 quilòmetres que té a la Xina. Però a partir de la frontera amb Myanmar, el conflicte també impedeix l'inici d'obres fins al golf de Bengala per Mandalay. I sense aquesta autopista, el projecte del port de Kyaukphyu seria bastant inútil.

Així s'aclareixen qüestions que d'una altra manera semblen bastant críptiques.