Alguns ens pregunten des del Sud: “Per què i per a què teniu el Batua del Nord?” La resposta és simple: vosaltres moltes vegades utilitzeu un unificat del Sud, bastant llunyà per a nosaltres en el diccionari, no un estrany, fins i tot doblegat als plegues del castellà en les rondes. D'aquí, el que s'embeni en nom del basc unificat és el guipuscoà format en francs, és a dir, el guipuscoà més la lletra H, i en lloc de la forma det, almenys en lletra. No obstant això, ni tan sols va pronunciar aquesta paraula: H no ho pronuncien la majoria de les vegades, i he he, que veniu aquí, i bé, bé, bé, per exemple, en les sessions de bertsolaris de diferents euskalkis, fins a tal punt que alguns euskaltzales d'Iparralde i de Nafarroa Garaia creuen que aquest és el punt de partida.

L'autèntic batua és el fruit de l'acostament entre els diferents dialectes de tots dos costats de la frontera. Aquí recordo sempre el que vaig sentir una vegada a Koldo Mitxelena: “Quan els dialectes centrals estan d'acord, aquest és el batua. No obstant això, quan els de la meitat no, però els de la riba estan d'acord, això és la unitat”. El basc batua es fa principalment entre el labortano i el guipuscoà: diguem que vuit de cada deu, en algun lloc. Per a mi no és un euskara unificat, sinó un guipuscoà complet, que descarta a un labortano que té tant de lloc en la literatura basca. Crec que el treball que hem fet durant dues generacions amb Txillardegi mereix més sort, encara que aquest treball ja ha deixat alguna aportació per tots dos costats de la frontera, però hauria de tenir més presència en el futur, amb bona voluntat i una mica d'obertura.

Els problemes més importants els tenim en el diccionari, perquè el Diccionari Unificat d'Euskaltzaindia no l'utilitzem prou, o perquè l'usem malament. Aquí apareixen les paraules clàssiques de tots els dialectes, que s'han utilitzat bastant en la literatura. A continuació d'algunes paraules s'esmenta el dialecte de la font d'aquestes, per exemple, s'afegeix la nota “Zub” a la paraula “prefosta”. En conseqüència, molts dels d'Hegoalde i alguns dels d'Iparralde creuen que aquestes paraules han de deixar-se als parlants locals, i no usar-se de manera conjunta. Per tant, rebutgen totes les paraules que tenen la marca Zub, Lap, Nav, Ip…, per la qual cosa en Iparralde també ens desapareixen amb massa freqüència de l'ensenyament.

Contra els bascos del centre del prefecte no tinc res, sobretot contra els guipuscoans de l'est: formen l'esquena del basc, el necessitem: Unir-nos amb el biscaí ens hauria estat molt més difícil! Però que tinguin en compte el treball que ens ha costat als de Baztarre desembolicar-nos en basc unificat i participar en la seva construcció, començant alguns des de 1963 entorn de Txillardegi: per tant, els d'Erdikos també poden fer una mica de força per a difondre el seu basc, per exemple assimilant-lo bé, i sobretot (sobretot el que la parella acaba de sepultar), en contingut / no sempre), trobant (i no sempre).

Tindrem en compte les normes i recomanacions d'Euskaltzaindia. Per a ajudar a uns i a uns altres, acaba de publicar el Manual del Basc Unificat (EBB) i digitalitzar-ho més recentment en la web euskaltzaindia.eus, incorporant la traducció francesa a aquells que volen aprendre en basc. Perquè és eus. En la presentació de les normes posa l'accent en les peculiaritats dels llenguatges d'Iparralde, prevalent en alguns casos les formes septentrionals admeses en Iparralde i en basc unificat. És això el “Unit del Nord”? A més, tots hauríem de llegir més. En la mateixa Euskaltzaindia hi ha escriptors que utilitzen el basc unificat d'extens vocabulari com Atxaga, Kintana, Peillen, Zabaleta… més nombrós, Gabriel Aresti, Txillardegi, Hasier Etxeberria (els tres morts, però els seus escrits són aquí), Egaña, Koldo Izagirre, Lertundi, Xarbitdia. Per tant, tenim on triar i gaudir, i què aprendre.