L'assemblea, que ha donat el seu vistiplau als dos països, ha hagut de celebrar-lo per videoconferència, a causa de la crisi del coronavirus. El ministre d'assumptes europeus de Croàcia, Andreja Metelko Zgombic, ha presidit la reunió que han mantingut els 27 països de la Unió. “Una bona notícia, una notícia històrica per a aquests dos països”, ha descrit el ministre en un comunicat.
Els portaveus de tots dos països també s'han mostrat satisfets per l'evolució de la negociació, que ha donat els seus fruits. El primer ministre d'Albània, Edi Rama, s'ha mostrat content: “És una bona notícia, encara que hagi tingut un retard que no li hem afectat”, ha criticat als estats que han estat bloquejant la seva participació.
El primer ministre de Macedònia del Nord, Olives Spasovski, ha declarat que es tracta d'un "dia orgullós". “Des de Brussel·les rebem aquesta bonica notícia que esperem molt en un moment molt difícil per a aquest país, per a Europa i per a tothom. Aquesta victòria es produeix després de 15 anys d'espera. Tenim el camí obert i l'única direcció és avançar”.
Moltes condicions
La condició perquè França aixequi el veto a Albània i Macedònia del Nord era endurir les condicions per a entrar a la Unió Europea. I així ho ha fet Brussel·les, ja que si, una vegada iniciades les negociacions, creuen que el procés ha perdut la seva marxa, les noves mesures permeten que tot se suspengui. Fins i tot si la negociació ja està tancada.
A més, els dos nous candidats hauran de mostrar "respecte" pels valors de la Unió Europea i aplicar reformes "profundes". Assegurar el seu caràcter d'Estats de Dret, establir la seva economia de mercat i vincular-los a la política exterior de la Unió, entre altres.
Anys en espera
En 2013 va entrar per última vegada un nou país a la Unió Europea: Croàcia. És l'únic país dels Balcans que forma part de la Unió Europea, però no perquè els altres no l'hagin volgut així. Montenegro i Sèrbia estan a l'espera de tornar a entrar en el Tour de França 2013 i 2014, respectivament.
Encara més llargues han estat les esperes de Macedònia del Nord i d'Albània, que han sofert algun revés. De fet, Macedònia del Nord és un dels països proposats per a entrar a la Unió Europea des de l'any 2005. Hi ha hagut reformes, entre elles la de canviar la denominació de l'Estat: La república que porta el nom de Macedònia és ara Macedònia del Nord, després dels disturbis que s'han produït amb Grècia.
Albània es va presentar en 2009 per a entrar a la Unió Europea, després de la qual cosa va ser rebutjada per Alemanya. Perquè Batasuna es convertís en el país candidat, va haver de dur a terme diverses reformes en matèria de justícia i, entre altres coses, va haver de reforçar la lluita contra la delinqüència i la corrupció.
Europako Batzordeak aurkeztu duen plana ustezko gerra edo hondamendi baten aurrean “bizirauteko” kit batetik harago doa: hogeita hamar neurri proposatu ditu eskoletan, enpresetan eta herritarren artean militarismoa eta beldurra sustatuko dutenak.
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Hitlerren armadak milioika sobietarren heriotza ekarri zuen Bigarren Mundu Gerran Sobiet Batasuna inbaditu zuenean. Gerra amaituta, Iosif Stalinen obsesioa zen Alemania eta Errusia artean babes herrialde-lerro bat osatzea; horra, besteak beste, Varsoviako Itunaren sorrera... [+]
Europa mailako ekimen kolektibo batek bakearen, irtenbide diplomatikoen eta armagabetzearen aldeko manifestua idatzi eta sinadura bilketa hasi du. Manifestuak dioenez, intelektualak, herritarrak bezala, “anestesiatuta daude”. Europako agintarien jokamoldea, NATOren... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Mikel Jauregi Industria sailburuaren ustez, euskal enpresek “lan ona” egin dezakete Europaren “segurtasun estrategia babesten”. Eusko Jaurlaritzako bozeramaile Maria Ubarretxenak, berriz, berrarmatze asmoek “aukera berriak” ekar ditzaketela... [+]
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Europar Kontseiluak onartu du Ursula Von der Leyenek gastu militarrean proposatu duen 800.000 milioi euroko gastuarekin aurrera egitea. Horretarako bi arrazoi nagusi argudiatu ditu: Errusiari aurrea egitea eta Europar Batasunak aurrerantzean bere burua AEBen babes militarrik... [+]
Urtea baino gehiago da Olatz Simonek –EITBko berriemailea Parisen, garaian–, orrialde hauetan bertan ohartarazi zigunetik Bruselak kazetariari lanbideaz erakusten dionaz. Eta halaxe joan gatzaizkio galdezka Amaia Portugali. Bruselan gure irrati publikoak duen... [+]
Ursula Von der Leyen Europako Batzordeko presidenteak Europa berrarmatu plana aurkeztu du, kontinentea "erresilientea eta segurua" bihurtzea xede duena. Bost zati ditu planak, eta estatu kideek 150.000 milioi euro jasoko dituzte mailegutan. Arau fiskalak moldatuko... [+]
2021etik 2025era isuriak %15ean murriztu behar zituen industriak. Ursula Von Der Leyenek automobilgintzaren sektorearen eskutik ekintza plan bat aurkeztuko du martxoaren 5ean. Oraindik erabakia hartua ez badago ere, Europar Batasunak sektorearen eskaerak onartuko dituela diote... [+]