Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La primera Casa de les Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en Urruña

  • La Casa de les Primeres Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en els pròxims mesos en Urruña. El dijous, 27 de juny, ha tingut lloc l'assemblea general per a fixar la seva creació, i així ho ha donat a conèixer la militant feminista Véronique de la Devèze.
Emakumeen Etxearen proiektua aurkezteko bilkura publikoak egiten dabiltza. Argazkia: EBA

28 de juny de 2024 - 08:00
Última actualització: 10:32
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La primera Casa de les Dones d'Ipar Euskal Herria està en camí. Ens la presentes?

EBA és un projecte dut a terme per la coordinació a favor de la Igualtat Real. L'associació es basa en la llei d'igualtat de dones i homes de 2014 i la muntem amb la creació de la Mancomunitat Única d'Iparralde, per a fer un treball de lobbisme institucional. L'EBA té dos eixos de treball, un per a incidir en el si de la comunitat a favor de la igualtat i un altre per a la creació de la Casa de les Dones.

Aquí teniu l'execució del que el moviment feminista somiava fa temps.

Sí, és una vella aspiració, entre les feministes a les quals veníem referint des de fa temps. Ens hem unit a l'execució a un naixement de la DV.

Com s'ha avançat el projecte?

Portem sis anys. Ens inspirem en el model de les Cases de les Dones d'Hego Euskal Herria, també mirem a les de Montreuil i Saint-Brieuc. És a dir, representem la nostra Casa de les Dones com un espai feminista que funcionarà com a associació. Serà un espai d'acolliment, suport i suport a les dones que sofreixen violència, però a més, volem que la Casa de les Dones sigui un espai d'apoderament per a les dones. Educació popular, iniciatives participatives, formacions, exposicions, conferències… l'oferta serà variada. Hem pogut conèixer diferents Cases de les Dones al llarg de la labor: Tolosa, Zumaia, Sant Sebastià, Bordeus, Montreuil, Saint-Brieuce... A més, hem difós una enquesta per a identificar millor les necessitats i aspiracions de les dones d'Ipar Euskal Herria. Hem rebut 192 respostes i la conclusió és clara: la necessitat és aquí i hi ha molta esperança sobre la Casa de les Dones.

Serà en Urruña i té intenció de ser per a tota Ipar Euskal Herria?

De moment tenim paraules. Jean-René Etchegaray va ser present en la presentació i ens va dir que ens donaria suport. Li hem preguntat una cita i estem a l'espera de resposta.

El d'Urruña comença el nou curs i orienta el seu a les necessitats de les dones de la zona. La Mancomunitat Única d'Iparralde està dividida en deu zones i té com a objectiu que deu Cases de les Dones o almenys un espai permanent. De fet, no són els mateixos en Zuberoa, Baiona o Urruña. Cal dir que no ens hem situat a la força en Baiona, perquè en la nostra reflexió cal actuar contra aquest centralisme de sempre. Ens agradaria que aquest treball de desenvolupament i coordinació es dugués a terme amb una persona treballadora i amb un animador que treballés a mig temps. Pretén ser, sobretot, un projecte que avanci cap a la participació de les i els militants feministes.

Teniu garantida les fonts de diners per a l'avanç?

De moment tenim paraules. Jean-René Etchegaray va estar en la presentació de març i ens va dir que ens donaria suport. Li hem preguntat una cita i estem a l'espera de resposta. Tenim un pressupost arrodonit, ara hem de fer peticions de subvenció a nivell departamental, a Europa… Hi ha molta feina a l'ombra.

Quants militants estan fent avançar aquest projecte?

Agents i col·lectius feministes porten temps duent a terme aquest treball d'ombra. Avui dia som uns quinze col·laboradors en la base i hi ha molta gent disposada a ajudar en la zona. En l'enquesta difosa, més de la meitat dels enquestats ha respost que té ganes d'ajudar. Tenim elaborat un protocol perquè els nouvinguts se sentin el més còmodes possible en el projecte. Entrar en un treball iniciat fa temps no és necessàriament senzill, i un dels reptes que tenim entre mans és posar la iniciativa a la disposició de tots i totes. També hem creat una carta per als socis i participants, amb l'objectiu de garantir que ens unim en els valors. S'han posat en marxa diversos grups de treball: coordinació general, comunicació, programació, participacions, fonts de finançament…

Han acollit amb bons ulls el projecte els testimonis electes?

Quant a Urruña, hem tingut un gran acolliment i participació. Ens mourem a altres territoris, ens reunirem amb les Cases del Poble, i es veurà… Cal dir que estem en un moment històric de viure un moviment feminista reivindicatiu i fort, sempre a l'una, amb el front conservador que això suposa, perquè tot moviment d'emancipació ho porta a això. Aquest ràpid front feminista ens ajuda. Les necessitats en matèria de drets de les dones i d'igualtat són aquí, i no poden dir-nos el contrari. La ment de les dones també és real i seriosa, i no es podran posicionar en contra d'ella. Serà una eina per a la transformació, un projecte que ve a transformar els agents del territori i el propi territori.

Una última paraula?

Es tracta de donar a conèixer aquest projecte, ja que incideix en el desenvolupament d'aquest. Evidentment, necessitem ajudants, totes les dones són benvingudes. I, repeteixo, la Casa de les Dones vol ser un espai de transformació i apoderament. A mesura que avancem, la nostra consciència i la nostra ambició han augmentat, entre altres coses, perquè hem passat de voler una Casa de les Dones a voler les Cases de les Dones. A més de ser un espai, serà una eina. Aquesta habitació personal que reivindicava Virginia Woolf serà la Casa de les Dones: Hi haurà espais per a totes les dones d'Ipar Euskal Herria.

 

 


T'interessa pel canal: Feminismoa
Sorolls corporals
"Amb el Dragon Boat recuperem la confiança que teníem en el cos"
Mercedes Ortega Barrena (Bilbao, 1967) ha practicat nombrosos esports com l'atletisme, el paddel surf i ara el rem. Pertany al grup Dragon Boat de l'escola HS2 Surf Center d'Hondarribia. Es tracta d'un grup format principalment per dones que tenen o han tingut càncer. Barrena ha... [+]

2024-07-15 | Amanda Verrone
Ens han bandejat i ho saben
En quants rius sense amo ens hem banyat al llarg de la nostra vida? De quantes hortes sense marit ens hem alimentat? Quantes llavors criolles hem fet brollar d'un pare, d'un oncle o d'un germà solter en terres que no hem heretat? Al cap i a la fi, quantes dones coneixem que han... [+]

Reivindicació de la dignitat de les bruixes

Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]


Milers de persones denuncien les agressions masclistes ocorregudes en el primer dia de Sanfermin
El moviment feminista de la Comarca de Pamplona/Iruña s'ha concentrat el 7 de juliol per a denunciar quatre agressions sofertes la vespra. En Berriozar i Tudela, dos homes han estat detinguts per abusos sexuals i dos han estat detinguts.

Sorolls corporals
"En Erotika tampoc aconseguim sortir de la producció"
El sexòleg Igor Nabarro parla sobre la visió del desig, de la identitat de gènere, de l'eròtica … En l'adolescència va sofrir una lesió medul·lar que li va fer dubtar de la masculinitat i de la sexualitat. Ha denunciat que després de l'accident no ha rebut cap mena... [+]

2024-07-03 | Erria
Llevant l'heteronorma, junts
La lluita dels bolleros, hereus de les lesbianes feministes de l'època, té una trajectòria de més de quatre dècades a Euskal Herria. El bollerismo és molt més que un desig i una identitat sexual: una estratègia política per a lluitar contra el sistema cisheteropatriarcal... [+]

El moviment LGTBIAQ+ denúncia el blanqueig rosa, la violència mèdica i psiquiàtrica i el genocidi palestí
Omplen els carrers en el Dia Internacional de la Comunitat LGTBI. Denuncien que les institucions es renten la cara amb gestos simbòlics.

Mirin Gaztañaga
“No és fàcil fer les coses d'una altra manera al cinema i en el teatre. Però podem intentar-ho”
Mirin Gaztañaga ha fet treballs molt diversos en teatre, cinema, televisió, així com en projectes relacionats amb la música o la dansa. El rodatge de la pel·lícula basada en la novel·la de Txani Rodríguez Els últims romàntics (Seix Barral, 2020) arriba a la Gira de... [+]

Maider Arregi
“La parafernàlia i la política també, però nosaltres fem bertsos”
Quan l'any passat va guanyar el Premi Senyora, Maider Arregi va voler expressar en la seva salutació “les persones i les causes que li importen”:“Els del barri de l'Infern, els bolleras, les maricas, els amics contra el TAV, els partidaris de l'ocupació…”. Tots ells i... [+]

Sons corporals
"Em van realitzar nombroses intervencions quirúrgiques sense demanar permís"
L'activista intersex* i el DJ són els Free de Marikarma (Baena, Espanya, 1984). L'any 2003 es va iniciar la lluita contra el sistema psiquiàtric, i en l'actualitat segueix el mateix camí amb els del col·lectiu Insania. Al març va participar en les jornades “L'opressió... [+]

2024-06-19 | June Fernández
Irantzu Varela, comunicadora feminista
"La meva novel·la és un exercici de reparació i venjança"
En el seu llibre "El que quedarà", l'editorial Continta em tens, ha embolicat el procés de tallar els maltractaments del seu ex marit amb relats de violències masclistes quotidianes i d'un present deliciós que ha construït al costat de les dones de la seva vida.

Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


Motoserra a la mà amb ecofeminisme
Fa uns mesos, en la presentació del llibre d'un company de la universitat, ens va ocórrer una situació bastant estranya. Era un llibre sobre ecologia i entre les referències hi havia diversos pensadors ecofeministes. No obstant això, l'autor no va esmentar en cap moment que... [+]

Surt al carrer al Brasil contra un projecte de llei que pretén convertir l'avortament en un homicidi
Centenars de dones han sortit a manifestar-se el dijous als carrers brasilers de Sao Paulo i Rio de Janeiro. El Partit Liberal proposa una llei perquè l'avortament sigui jutjat com a homicidi ordinari a partir de la setmana 22. Si una dona que ha estat violada en virtut d'aquesta... [+]

Eguneraketa berriak daude