Tres quartes parts dels alumnes d'Ipar Euskal Herria no tindran contacte amb el basc en el curs 2019-2020. Així ho indiquen les dades publicades per l'Organisme Públic de la Llengua Basca (EEP). El Govern Basc ha presentat l'evolució de l'ensenyament en basc des de la creació de l'ens públic en 2004 fins a l'actualitat, al costat de François-Xavier Pestel, nou inspector acadèmic dels Pirineus Atlàntics. Malgrat les millores en les xifres, especialment en els primers nivells, una àmplia majoria estudia avui dia en el model monolingüe.

L'any 2004, 108 escoles de tot el País Basc continental impartien ensenyament en basc, de les quals 147 eren monolingües. En els últims quinze anys el panorama s'ha bolcat: en el curs actual s'ha proposat ensenyament en basc en 158 escoles; només 75 són monolingües. Des que es va crear l'EEP, s'han obert un total de 55 departaments bilingües i dotze noves ikastoles. La proporció d'escoles primàries que ofereixen ensenyament en basc ha augmentat del 42% al 68%. Així mateix, s'ha incrementat el nombre d'alumnes de primer curs que reben ensenyament en basc: del 24,5% al 40,9%.

En el segon nivell, la situació és més complicada. Des de 2004 s'han obert 11 seccions bilingües en els col·legis, i SEASKA també ha obert un nou col·legi en Baiona. Dels 40 col·legis que hi ha en Iparralde, 28 ofereixen una secció bilingüe; només vuit són monolingües francesos. No obstant això, el 82% dels estudiants segueix la secció monolingüe en el col·legi, enfront del 92% en el liceu. I és que, malgrat els avanços que s'han produït en els últims anys, encara hi ha molt poques possibilitats d'accedir a l'ensenyament en basc en l'àmbit tecnològic i professional.

A pesar que les dades demostren que encara queda molt per fer, la foto general d'aquest curs llança més d'un element positiu: tres departaments bilingües i una nova ikastola. També continuaran amb les experimentacions del model de «immersió» a les escoles maternes: Aquest curs es duran a terme 38 experimentacions —dinou en públic i altres tantes en privat—. Finalment, quatre col·legis públics han aconseguit la paritat en la secció bilingüe, amb el mateix nombre d'hores en basca i francès.

Un procés

En opinió de l'inspector d'acadèmia Pestel, cal destacar l'«evolució», el «desenvolupament». «Alguns han aconseguit la igualtat, uns altres no; no vol dir que no ho aconseguiran. És un procés. El tema dels recursos en general, però especialment el dels recursos humans: es necessiten professors que siguin capaços d'impartir l'una o l'altra assignatura en basca», ha assenyalat. Així mateix, ha precisat que l'única problemàtica que han d'abordar no és la del basc: «També hem de tenir en compte l'occità i les zones de muntanya». Indica que les decisions es prenen atenent aquestes variables.

El Departament Bilingüe va ser creat en 1982 a les escoles públiques, i s'ha trigat 27 anys a arribar a l'equiparació de quatre col·legis per primera vegada. Pestel ha confirmat que el desenvolupament s'ha dut a terme de manera "satisfactòria". Ha insistit en més d'una ocasió en què l'Estat no pot fer «tot» i l'Estat fa «molt». De cara a les dades dels últims anys, ha destacat que, en el mateix moment en el qual el nombre d'alumnes d'Ipar Euskal Herria decreix, s'estan incrementant les xifres en l'ensenyament en basc: «També ho és pel treball de l'Educació Nacional».

La directora de l'EBEP, Bernadette Soule, ha explicat que abans de la creació de l'ens públic (2004) no existia una política lingüística pública estructurada a favor del basc, la qual cosa podria explicar l'evolució «que alguns podrien veure com a laboriosos». Destaca que l'ensenyament és un dels dotze reptes de l'OPE: «Vam establir com a prioritat el desenvolupament de l'oferta, amb l'objectiu que l'ensenyament en basc estigui disponible en les tres xarxes en tot el territori». Soul ha explicat que a partir de 2008 van començar a treballar en una estructura de qualitat i que van prendre dues orientacions per a augmentar el nombre d'hores d'ensenyament en basc: desenvolupar l'experimentació de l'escola de mares que permet fer les classes íntegrament en basca, i augmentar el nombre d'assignatures que no són llengües impartides en basca en els col·legis i liceus, amb l'objectiu d'arribar a la paritat d'hores. En aquest sentit, en els últims anys s'ha treballat en la formació de professors capaços d'ensenyar en basc a través de diferents dispositius.

Quant a les incidències de l'any passat, l'inspector d'acadèmia ha valorat positivament l'evolució que ha tingut l'experimentació a les escoles maternes en els últims anys, però ha subratllat la necessitat de «avaluacions»: «El nivell de basc, per descomptat, però també el de francès. No cal castigar a ningú amb la intenció del francès». Davant la pregunta de si els alumnes de l'ensenyament monolingüe francès són castigats amb el basc, ha decidit «respondre sobre el francès»: «Em sembla legítim que les escoles de la República Francesa es preparin a tots els nens en llengua francesa».

La reforma dels liceus, introduïda aquest curs pel Ministeri d'Educació francès, ha creat nombrosos problemes, ja que no contempla la creació d'una secció bilingüe. La nova visió de l'Acadèmia no ha estat capaç d'explicar aquest oblit: «La implantació d'una reforma en la planta suposa la introducció del quadre general i la subsegüent aproximació a les situacions que sempre han de ser objecte d'anàlisi». En les seves paraules, la no previsió d'una secció bilingüe en el quadre de la reforma no demostra una "falta d'interès" de l'Estat. L'OPE ja va traslladar la seva proposta al Ministeri d'Educació, que es troba en fase d'estudi, segons van informar ahir a Efe fonts de la recerca.

Primera reunió amb SEASKA

En els últims anys s'han produït grans conflictes perquè l'Educació Nacional no volia donar els llocs que demanava SEASKA. Abans-d'ahir es va celebrar la primera reunió, en la qual l'inspector d'Acadèmia va dir que va ser «amistós». «Ahir vam veure que hi ha coses que millorar». En aquest sentit, ha subratllat que "després venen les decisions polítiques que es vinculen als pressupostos".

El director de SEASKA, Hur Gorostiaga, també ha qualificat d'encertada "" la primera reunió del ple. «Preveiem un gran creixement per al curs que ve. Demanem llocs en funció d'això. Cadascun ha de treballar les visions de l'altre». A l'inici de l'any se celebrarà una nova reunió.