No obstant això, els 160 municipis dels tres territoris (158+ Eskiula i Jeztaze de la Mancomunitat Única d'Iparralde) formaran grups dels seus respectius ajuntaments per als pròxims sis anys. Es tracta d'una doble elecció, ja que amb la mateixa papereta es designaran també els representants de la Mancomunitat Única d'Iparralde. Sempre eleccions a dues voltes, però cal distingir dos motlles.
Les etiquetes no estan de moda. La majoria de les llistes que es presenten no mostren el símbol dels partits polítics en la seva comunicació. En les eleccions locals, especialment als pobles mitjans i petits, es presenta una llista «ciutadana» com a mescla de sensibilitats polítiques. Als pobles d'una sola llista és fàcil d'entendre, però, fins i tot sent competència de llistes, s'intenta vendre la idea de pluralitat, i el cap de llista es pot associar clarament a una ideologia o partit.
Els partits que tenen una estratègia especial a nivell d'Ipar Euskal Herria són els partits nacionalistes. La coalició d'esquerres EHBai promou 22 llistes en els municipis de més de 1000 habitants. Té aliances amb altres partits d'esquerra, com Europa amb els Verds (com en Baiona o Sant Joan de Llum), el socialista (en Ziburu) o la França insubmisa (en Biarritz i Baiona).
El PNB és un partit més feble en Ipar Euskal Herria, però la seva estratègia és incloure als candidats en les llistes de centredreta (com Baiona i Urruña). D'altra banda, dos alcaldes del partit es donaran cita en les alcaldies d'Arrosa i Makea, respectivament.
La resta dels aspectes apareixen als pobles de la costa de Lapurdi:
160 pobles són eleccions, però si de la campanya cal treure alguns temes, heus aquí tres:
Un nus principal d'habitatges en Lapurdi
El primer és el de l'habitatge i el del sòl. La població d'Ipar Euskal Herria creix cada any en una mitjana de 3.000 habitants, i la major part en la costa de Lapurdi. L'efecte directe d'aquest atractiu és l'encariment de l'habitatge.
Si tots estan d'acord sobre el diagnòstic, tenen diferents remeis. Es pot citar l'augment de l'impost als segons habitatges, l'augment dels apartaments de lloguer social, el contracte solidari real (compra d'habitatge però no sòl)… La pressió demogràfica afecta també més a l'interior de la ciutat i les discrepàncies entorn dels plans urbanístics en moltes localitats de la zona intermèdia s'han vist superades a l'hora de debatre. La competència del sòl entre l'activitat econòmica d'habitatge, cultius i altres similars.
La participació ciutadana: el repte
Una de les qüestions que s'ha esmentat des d'Hendaia fins a Santa Garazi és la participació ciutadana en la gestió del poble. Alguns veuen el resultat de la idea que el moviment d'aquestes jaquetes ha portat de la «renovació de la democràcia». El que sí que és cert és que això ha adquirit centralitat en els programes dels candidats. Enfront de la figura vertical de l'alcalde, s'han escoltat diverses propostes: la integració de la ciutadania en els grups de treball temàtics, la creació de comissions de barri, les comissions juvenils… També es pot citar el desenvolupament d'eines de comunicació.
Ecologia des del poble
El mes de febrer passat la Mancomunitat d'Iparralde va votar un pla climàtic al cap d'un any de treball en la zona. Un pla ambiciós per a reduir les emissions de carboni i respondre a l'efecte del canvi climàtic. D'altra banda, Viu! El moviment ecologista, per part seva, ha demanat compromisos als candidats. I, sigui com sigui la promesa, sembla que s'han tingut en compte aquests temes. Si destaquem un punt, podem esmentar el dels transports. El País Basc Nord és, en general, el regne de l'automòbil. El desenvolupament del transport públic i l'adaptació de les ciutats a les bicicletes són dues dels principals punts
Mancomunitat d'Iparralde. Neix al gener de 2017. El Govern francès va respondre a la petició de la Col·lectivitat Territorial de l'Estatut Especial que dominava el País Basc francès. Zuberoa, la mancomunitat que per primera vegada va establir els límits de Lapurdi i Baixa Navarra, és l'estructura intermunicipal que ha dissolt en una sola els 10 col·legis existents amb anterioritat. Els representants d'aquests 10 col·legis (triats en 2014) es van convertir en representants de la Mancomunitat d'Iparralde.
Per tant, per primera vegada, es tracta d'unes eleccions en la Mancomunitat Única d'Iparralde. La plataforma BATERA, entre altres, exigeix des del principi que els representants siguin triats directament per sufragi universal. No serà així, segur que aquesta vegada.
En els municipis de menys de 1000 habitants es designarà pel govern municipal als seus representants. En els de més de 1000 habitants, en canvi, apareixeran en el paper de vot de la llista els membres que han estat destinats anteriorment a aquests llocs.
Competències pròpies del Col·legi: desenvolupament econòmic, agricultura, transició ecològica, política lingüística, turisme, política social, etc.
En la seva col·lecció de tres anys de trajectòria, s'han adonat de l'existència d'una certa distància entre la ciutadania i els centres de decisió. L'activitat i els serveis de la Mancomunitat s'han concentrat en Baiona i, al mateix temps, han destacat una menor implicació dels càrrecs electes a les regions més remotes. Per a fer front a aquests problemes, es va votar en l'últim ple un nou pacte de governança.
En això s'acordava donar més importància als denominats “pols territorials”, als projectes locals de decisió i a les polítiques col·legials de declinació més pròxima.
Aquests pols territorials es recolzen en els perímetres dels col·legis anteriors a 2017 i en el comitè executiu es podran trobar, almenys, dos membres per cadascun.
Costa Basca-Aturri
Zona de Baiona-Anglet Biarritz, és a dir, les tres ciutats més poblades. Un àmbit, per tant, que condicioni ràpidament l'equilibri de les forces col·legials.
L'alcalde de Baiona, Jean-René Etxegarai, és el president de la Mancomunitat d'Iparralde. En 2014 a penes va guanyar la capital, imposant-se al socialista Henri Etxeto amb 26 vots, en una pugna entre els tres integrants d'una aliança abertzale i extrema esquerra de Jean Claude Iriarte.
En aquesta ocasió Etxegarai ha unit el centre i la dreta des de la primera volta. A l'altura, l'esquerra està dividida. Etxe lidera una llista socialista, Mathieu Bergé abandona el partit socialista i presa el lideratge d'una dinàmica d'esquerres participativa, mentre que Iriart és un aspirant a l'alcaldia d'una llista abertzale – verd-insubmís. També és una llista d'extrema dreta. En la segona volta, la clau serà la capacitat d'unió de les forces de l'esquerra. En Biarritz, el centrista Veunac tindrà a l'una altres sis llistes, les aliances de la segona volta seran les que donaran més claredat. En Angelu, el lateral dret Olive té a l'una dues bandes d'esquerres al seu pas.
Lapurdi del Sud
En Hendaia, el socialista Ezenarro ha fet la legislatura entre 2014 i avui amb els nacionalistes d'EH Bildu, però el diumenge els trobarà a l'una, liderats per Laetitia Navarro. La llista de Pascal Destruhauten també és el grup de l'ex alcalde Salaberri; i la quarta, la llista comunista amb Laurent Tariol. Cal veure si entre les dues voltes es tornen a reunir els socialistes i els nacionalistes.
En Sant Joan de Llum i en Ziburu, les majories fins ara es presenten dividides i les forces d'esquerres s'han alineat darrere dels candidats abertzales.
Errobi
Uztaritze va ser la sorpresa del 2014. Uztaritze Bai, que es va constituir entorn dels abertzales, va prendre la casa del poble. Durant la legislatura s'ha produït una divisió en la majoria i alguns electes han deixat el seu lloc en el Parlament. L'alcalde de Pamplona, Bruno Carrerre, tindrà els mateixos rivals que en 2014, l'ex alcalde Dominique Lesbats i Jean-Claude Saint-Jean. S'introdueix una quarta llista en aquesta fase, encapçalada per Bruno Cendres. Christian Devèze dirigeix a Kanbo vincent Bru, ex grup del diputat macronista, en una carrera que comptarà amb la participació de l'abertzale Argitxu Hiriart-Urruti. Serà una única volta
Errobi-Aturri
Són les úniques llistes de Mugerre i Capital de les dues principals ciutats. Els alcaldes de Roland Hirigoien i Alain Hiriart, per part seva, repeteixen en el càrrec d'alcalde.
Territori d'Hazparne
Beñat Intxauzpe és alcalde de centredreta en Hazparne. Al davant tindrà dues llistes. D'una banda, l'ex sotssecretària, Isabelle Pargade, consellera del departament, que no té vinculació amb partits polítics fins ara, i per un altre, l'abertzale Kristian Etxto.
Territori de Bidaxune
En Bidaxun competiran tres candidatures. Jean-François Lasser prendrà les regnes de l'equip de l'alcalde, Michel Dallemane. No és un cognom aliè per a qui segueix la política de la regió, ja que Jean-Jacques és el president del departament de pares i Florence, la germana de Baiona, el diputat. Tots dos pertanyents al Mòdem (centre). Els altres dos candidats triats són el socialista Véronique Robert i el també socialista Laurent Lucmaret.
Iholdi-Oztibarre
El pol de terra més petit. En aquests 31 anys d'Armendariz, Lucien Delgue és membre de LR (dreta). Comptarà amb un grup que no té cap de llista en la zona, la qual cosa és possible ja que és un municipi de menys de 1000 habitants. Dues llistes també es presenten en Landaben i Larzabal.
Amikuze
Donapaleu és el centre d'aquest territori. El que allí succeeixi ha despertat un gran interès, ja que si Donapaleu canvia de color, també podria canviar el color de la regió d'Amikuze.
Barthelemy Agerre assumeix el lideratge del qual fora alcalde durant 25 anys, Jean-Jacques Loustaudaudin. Agerre Lukuze és alcalde de la localitat des de 1976, quan tenia 21 anys, conseller del departament durant una vintena d'anys i actualment conseller de Nova Aquitània. El polític laborista-empresari és la figura central d'Amikuze i caldrà veure com valoren aquest recorregut en Donapaleu.
No serà un treball fàcil, ja que al davant s'ha unit l'oposició en la zona de Charles Mazondo. És una llista excepcional en la qual un ex candidat del partit de Macron, LREM, i alguns nacionalistes d'esquerra, estan treballant conjuntament, però en nombres reals, sumant els resultats de fa sis anys obtindrien la majoria absoluta. Es decidirà en una única volta.
Garazi-Baigorri
En Donibane Garazi, Laurent Intxauzpe reivindica la successió de l'alcalde Alfonso Idiart. El que ha passat pel centredreta i els partits de dretes diu que la seva llista és un grup molt ampli. Davant ja s'ha presentat fa sis anys l'abertzale Xabi Larre, amb una llista que mostra sensibilitat entorn de l'esquerra. A veure si millora el resultat de 2014. Va fer el 33 per cent. En Baigorri, l'única llista, Jean Michel Koskarate, realitzarà un segon mandat.
Xiberoa
En Maule, Mixel Etxebeste es trobarà amb els mateixos rivals que en l'edició de 2014. El vicepresident i responsable econòmic del Col·legi ha rebut crítiques de l'oposició per dos projectes: L'hotel Ageria i la casa de l'Espartina. Competirà amb BEÑAT Elkegarai i Louis Labadot, comunista i activista d'EH Bai. En el període anterior, Etxebeste va aconseguir el 47%, Labadot el 42% i Elkegarai el 10%. Dues llistes també en Atharratze.
En la primera volta Primera tornada
Hauteskunde egunean, oposizioak ohartarazi bi akats nagusi onartu ditu epaileak.
Aktualitatea ez zait batere interesatzen –zutabe hauetarako, bistan da; bestela aktualitatearen kontsumitzaile ohikoa naiz, are garaiaren arabera tiraniaren menpekoa–; baina batzuetan iruditzen zait azkar asko ahaztuko dugun txikikeriaren batek erakuts dezakeela... [+]
Bigarren itzuli honetan ere urtetako lanaren emaitza lortu dute abertzale ezkertiarrek: Ziburun, Urruñan eta Itsasun auzapez izango dira. Bozketen lehen itzulian Biriatun eta Donapaleun irabazirik, Uztaritzen eta Baigorrin 2014ko garaipen historikoa berriz ere... [+]