A la fi de gener, al Campus de la UPV/EHU de Leioa, la investigadora Mirin Artetxe va presentar davant el tribunal d'experts la recerca desenvolupada en els últims anys. La trajectòria lingüística dels joves de les bertso-eskolas d'Ipar Euskal Herria: identitats juvenils, mudances lingüístiques i processos de legitimació ha estat l'encarregada de fer el treball en la UPV/EHU, sota la direcció de la professora i investigadora Jone Mirin Hernandez i Josu Amezaga. En concret, el treball d'Artetxe es deriva del primer contracte de recerca que van adjudicar els Tallers Orals Mintzola i els Vicerectorats de Basc i Recerca de la UPV/EHU i la Càtedra Mikel Laboa, i que es va adjudicar en 2013 en la primera convocatòria realitzada per aquestes entitats.

Tal com indica el propi títol, ha analitzat la trajectòria lingüística dels joves de les bertso-eskolas d'Ipar Euskal Herria i ha observat les seves pràctiques i discursos en les bertso-eskolas. L'estudi també ha posat el focus en els nous parlants.

Segons Artetxe, "els canvis en els hàbits lingüístics són estratègies per a la construcció d'identitats juvenils" i a cada moment, en els canvis de la vida, es poden mantenir o canviar hàbits lingüístics, és a dir, es pot canviar l'idioma.

"La bertso-eskola ofereix la possibilitat de construir la identitat juvenil i la identitat lingüística com un grup i com un individu, en funció d'una sèrie d'activitats i relacions que més que d'esforç, de gaudi". Prendre la paraula, perdre la vergonya, construir l'opinió... tot això i més ho comparteixen en grup: "Són els senyals d'identitat dels joves que s'estan construint a través de la seva elecció. Tot això en basc".

Nosa i nosa per a nous parlants

En el seu treball de recerca, Artetxe també s'ha fixat en les trajectòries dels nous parlants de la Bertso-eskola, entorn del que es va abordar l'any passat en el marc dels Cursos d'Estiu de la UPV/EHU. Per a això ha aprofundit en els processos de legitimació de dos nous parlants: “Legitimava prou els seus rols sociolingüístics per a passar desapercebuts en el sedàs de l'escola de bertsolaris i no han sentit distincions per no haver après el basc a casa . No obstant això, en socialitzar-se en el món dels bertsos i, especialment, en Hego Euskal Herria, s'han trobat amb una distinció entre categories de parlants que posa en dubte, implícitament, la legitimitat d'aquests”, explica l'investigador.

La moneda, en efecte, té dues cares pel que fa als nous parlants: "Al bertsolari se li atribueix una alta competència lingüística i un ús intensiu", per la qual cosa socialitzar-se en la bertso-eskola pot ser un esperó per a la legitimació dels nous parlants. Per contra, Artetxe apunta al fet que pot ser una nosa, ja que "el bertsolari canònic és un parlant legítim", és a dir , un vell parlant.

Així mateix, encara que tant el basc com el conflicte lingüístic han ocupat un lloc central en el tema del bertsolarismo, segons l'estudi d'Artetxe, "la realitat dels nous parlants s'ha esmentat poc fins avui".