29 municipis d'Ipar Euskal Herria signen el pacte local de llengües minoritzades
- En el conveni denominat ‘Xarta Local’ s'han proposat 49 mesures per a impulsar el basc. El Consell Europeu donarà el seu vistiplau a l'estiu i es rubricarà oficialment el pròxim 3 de desembre, segons ha informat l'Executiu comunitari.
29 municipis d'Ipar Euskal Herria han signat la ‘Xarta Local’, que s'emmarca en el Tractat Europeu de les llengües minoritàries. L'acord, impulsat per la Confederació Basca de Municipis, inclou 49 mesures per a fomentar l'ús del basc, de les quals les signants es comprometen a complir almenys 35.
El Consell Europeu donarà el vistiplau aquest estiu als informes que recullin els compromisos adquirits per cadascun dels municipis. Al setembre, es votaran en els consells de la localitat i el 3 de desembre, Dia Internacional del Basc, faran la signatura oficial amb dos representants del Consell d'Europa.
Els membres de la Confederació Basca es van reunir per primera vegada al gener amb les cases del poble per a presentar la ‘Xarta Local’. De moment, són 29 els municipis que han signat el conveni, però hi ha uns altres que estan en procés. El portaveu de la Confederació, Sebastien Castet, ha afirmat que els països que signin l'acord per al 3 de desembre estaran prop de 40.
Castet ha explicat a Naiz que entre els signants hi ha perfils molt diferents. Hi ha pobles que estan treballant amb eines oficials per a fomentar el basc; uns altres que, sense mitjans oficials, realitzen iniciatives puntuals per a donar impuls a la llengua; molts, poc fan per l'ús del basc.
No obstant això, tots els signants tenen alguna cosa que comparteixen. L'electe de Donapaleu Pettan Aycaguer ha subratllat que, malgrat que tenen "diferents situacions", tot inclou "ganes de fer nous passos en el desenvolupament del basc". El candidat electe ha explicat a Berria que fins ara han partit d'una " pàgina en blanc", però que són capaços de prendre mesures "cadascun al seu nivell, cadascun al seu ritme". Aycaguer ha subratllat que el futur del basc també es juga en les institucions.
Diversos casos
En Urruña (Lapurdi), per exemple, els empleats de casa de la localitat han començat amb el procés d'euskaldunización. En Ortaiz (Nafarroa Beherea), han creat un grup de basc en el consell de la localitat navarresa. Així, han començat a fer petits passos: traduir les direccions al basc, realitzar el pla de comunicació en basca, traduir el material escolar i proposar activitats en basca.
En Uztaritze (Lapurdi), la situació del basc és millor, ja que a més de donar una atenció bilingüe als serveis públics, s'han organitzat altres iniciatives. El barnetegi ofereix cada any una beca per a aprendre basca a tres persones, i organitzen el festival Uzta Hitza amb l'objectiu de donar impuls a la llengua.
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
Larunbatean ospatu dituzte Ttinka mikro haurtzaindegiaren bost urteak Lakarran. Baxe Nafarroko euskara hutsezko egitura bakarra da, Euskararen Erakunde Publikoaren B ziurtagiriduna.
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]
“Geldi euskara zapaltzea” lema berriz hartu du Euskal Herrian Euskaraz taldeak larunbatean egin duen prentsaurrekoan. Maiatzaren 17an, esaldi hori Baionako suprefeturan tindatzeaz akusaturik, irailaren 10ean epaituko dute Gorka Roca Torre.
Ikasturte honetan, lehen mailako ehun eskola elebidunetan 5.700 ikaslek ikasiko dute. Bigarren mailan hamasei kolegio eta lau lizeotan 1.600 dira. Zailtasun nagusia aurten ere kolegioan euskararen eta frantsesaren arteko oren parekotasuna erdiestea da.
Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]
La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:
Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]
Maddi Kintanak Baiona, Angelu eta Miarritzeko gazteen euskara aztertu du bere tesian. Hitz berriak sortzen dituzte baina baita hitzak beste hizkuntzetatik hartzen ere, besteak beste, interneten eraginez.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.