Igual que a França, en Ipar Euskal Herria també s'ha imposat Emmanuel Macron, del moviment d'extrema dreta Marini Le Pen En marxi. La diferència ha estat més acusada: Macron ha obtingut el 76,52% dels vots, mentre que Le Pen ha obtingut el 23,48%. Si es comparen els resultats de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Lapurdi als de França, es confirma l'aparegut en la primera volta: Macron va aconseguir un suport més ampli el 23 d'abril (23,9% a França, 25,06% en Iparralde) i Le Pen menys fort (21,7% a França, 13,5% en Iparralde).
Un altre element a destacar és l'abstenció, el vot nul i el vot en blanc. El percentatge de persones que no han fet el pas a la votació ha estat superior al de la primera volta i el nombre de vots en blanc i nul també s'ha incrementat ràpidament. Així, en el departament dels Pirineus Atlàntics, que engloba a Iparralde, l'abstenció ha estat del 21,96%, la qual cosa suposa que 110.333 electors no han acudit a votar. El 10,55% dels desplaçats no ha votat ni per a cap dels dos, la qual cosa suposa un total de 52.996 vots emesos. Si amb els abstencionistes no és clar fins a quin punt hi ha un desinterès o una opció política, amb vots en blanc o nuls apareix clarament el desacord polític amb els candidats de la segona volta. En Ipar Euskal Herria també s'ha fet sentir el missatge “Ez baten eta beste” (ni l'un ni l'altre). Per exemple, en la primera volta, Jean-Luc Mélenchon, d'extrema esquerra, va ser el primer partit més votat en Maule, amb una abstenció del 24,14% i un percentatge de vots en blanc i nul del 11,44%. És a dir, un terç dels electors no ha mostrat el seu suport ni a uns ni a uns altres. A més, recordem que el candidat d'Ipar Euskal Herria, Jean Lassalle, va cridar a votar a vostè en la segona volta.
També és significatiu el paper dels qui no van votar en la primera volta per a Le Pen, però sí han votat en aquesta ocasió. A pesar que la primera força no ha sortit en cap lloc, el nombre de vots que ha votat al seu favor ha augmentat considerablement tant a les ciutats com en els llogarets. En Ipar Euskal Herria hi ha gent disposada a ajudar a portar a l'extrema dreta al poder. En Demagun Baiona ha obtingut 4.668 vots, 1600 més que en la primera volta; en Sant Joan de Llum ha obtingut 1.636 vots, 675 més que en l'anterior; en Donibane Garazi ha passat de 83 a 147; en Aldude 18 a 49; en Ahatsa 11 a 25; en Atharratze 29 a 61. L'extrema dreta ha fet un pas més en aquesta segona volta de la presidència francesa.
Després de l'elecció de la presidència francesa, els representants dels partits polítics s'han posat de cara a les votacions parlamentàries de juny.
La setmana passada vaig comprar sabates noves de muntanya en una botiga d'esports d'aquesta costa tan gran que no nomenaré. No soc alpinista, no soc cec en la lluita pels cims, sinó un simple ciutadà aficionat a vagar pels vessants: m'agrada com l'alè m'estripa els pulmons,... [+]
En el moment en el qual he escrit aquest article, encara no ha estat la segona volta de les eleccions presidencials franceses. No obstant això, les enquestes apunten al fet que Emmanuel Macron hauria de ser el nou president de França. A Brussel·les estaran contents per haver... [+]
Zundaketek informazio kuantitatiboa ematen badute, ez dute elementu kualitatiborik salatzen. Frantziako lehendakaritzako hauteskunde hauetan omnipresente diren zundaketen arabera Marine Le Pen izanen da bigarren itzuliko galtzailea. Xenofobiari emandako erantzuna, parte-hartzea,... [+]
Itxura batez, gauza bera dira "Le Pen vs Macron" edo "Macron vs Le Pen". Ez dira gauza bera ordea. Printzipioz, Emmanuel Macron da faboritoa. Presidentetzarako bi hautagaiak ezagutu ostean, Macroni bozen %60 iragarri zioten inkestek. Egunez egun, gutxi bada... [+]