Al País Basc Francés encara s'està imposant més el basc
- Descendeix l'ús del basc en Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa. Els bascos també són menys, i l'únic tram d'edat que s'ha incrementat és el d'entre 16 i 34 anys.
Cada vegada són menys els qui utilitzen el basc al País Basc Nord, segons la recent enquesta sociolingüística. En 2016 eren un 8,1% les persones que parlaven més o menys en castellà, mentre que en 2021 eren un punt menys. La immensa majoria ho fa sempre en castellà (78,5%) i el grup més petit és el dels qui fan menys en basc que en castellà, ja que només un de cada cent ho fa.
No obstant això, hi ha una certa esperança en l'interval d'edat. De fet, l'únic tram d'edat que ha augmentat des de 2011 en els casos en els quals el basc s'ha fet més o menys en castellà és de 16 a 24 hores. El que més descendeix és el de majors de 65 anys, que passa de 16,6 a 9,4.
La proporció d'euskaldunes ha disminuït, però no massa. 20,5% en 2016, enfront del 20,1% actual.
En les zones més euskaldunes, Baixa Navarra i Zuberoa, són menys euskaldunes que abans. En els últims anys el descens no ha estat significatiu, però de 2001 a 2021 ha descendit 13,4 punts. No obstant això, cada vegada són més els joves que coneixen el basc. En els últims cinc anys la competència lingüística ha augmentat 2,6 punts.
Tendència
Els que tenen el basc com primera llengua són cada vegada menys; en els últims cinc anys la xifra ha baixat gairebé dos punts, de 15,9 a 13. Són molts els que, juntament amb el basc, tenen un altre com primera llengua. Per exemple, fa deu anys entre els 16 i els 24 el 5,7% tenia com a primera llengua el basc i el castellà, i el 7,7% només el basc. Segons les últimes dades, el 11,1% té dues llengües com la primera, i només 3,7.
També s'estan produint canvis significatius en el coneixement del basc. Entre els anys 2001 i 2021, els euskaldunzaharras han baixat del 82% al 60%. Bilingües originals de l'11% al 22% i euskaldunberris del 7% al 17%.
Entre els qui tenen tots dos progenitors euskaldunes, cada vegada són menys els que reben el basc i més el basc i el castellà. Aquesta tendència és remarcable en les generacions més joves, amb un 63% dels grups d'edat que només han rebut el basc d'aquests pares, però la majoria d'ells majors de 50 anys. Entre les persones de 16 a 34 anys, només el 49% i les que han rebut totes dues llengües el 27%, 11 punts per sobre de la mitjana. Els dos pares que sent euskaldunes només han rebut el castellà són un de cada cinc.
En l'ensenyament també han estat menys els qui han prioritzat el basc en els últims anys. En 2011 eren el 18,6% i deu anys després el 16,5%. Per contra, el nombre d'alumnes dels centres que utilitzen el basc i el francès ha augmentat, mentre que els que només estudien en francès són menys.
Territori
El territori que presenta la situació més preocupant de l'ús és l'àrea BAM, que comprèn Baiona, Anglet i Biarritz (Lapurdi). En aquesta zona, nou de cada deu ho fa sempre en castellà. A Baixa Navarra i Zuberoa gairebé la meitat de la població ho fa sempre en castellà, però l'altra meitat utilitza el basc amb major o menor freqüència.
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
Iñaki Iurrebaso soziolinguistak euskararen egungo egoeraren argazkia egin du Baionan iragan zen Hizkuntz politikari buruzko ikastaroan, muga-gaindiko ikastaroen kari.
Euskararen biziberritzea Ipar Euskal Herrian jardunaldia antolatzen du ostiral honetan Baionan Euskaltzaindiak. Euskararen alde egiten dena eta ez dena eztabaidatzeko mementoa izango da. Eragileak eta politikariak bilduko dira egun osoan.
Laborantza lizeoetan tokiko hizkuntzetako irakaskuntza sailen sortzea eztabaidatua izan da frantses legebiltzarrean. Legearen zuzenketa proposatu du Iñaki Etxaniz legebiltzarkideak.
Berrogei argitaletxe eta diskoetxe, horietarik bederatzi berri, eta 120 salmahai bosgarren Ziburuko liburu eta disko azokan. Ekainaren lehenean ospatuko dute Baltsan elkarteak eta Argia hedabideak
Nola ezar euskara, gal-bidean, ahal-bidean eta zabal-bidean? Galdera horri ihardukitzen entseatuko da Mattin Irigoien Zabalik elkarteko kidea, ostegun honetan eskainiko duen mintzaldian.
Hirugarren urtez Xiberoako ikastolei bultzada emanen die Tulalaika bestak.
Aitzinkontua ez emendatzea bozkatu du Euskararen Erakunde Publikoak. Iazko bera izanen da, lau milioi t'erdi inguru. Horrek Euskalgintzako hainbat sektoreren kexua piztu du, eta EEPren izatea zalantzan jarri dute, gaur egun, tresna baliagarria ez delakoan. Hur Gorostiaga... [+]