Avui em referiré a l'alelopatía. La pomposa paraula “alelopatía” diu que un ésser viu produeix un compost bioquímic que influeix directament en la vida o desenvolupament d'uns altres. L'alelopatía grega es deriva de les paraules allelon “l'u a l'altre” o “l'altre” i pathos “el sofriment”, i suposa un mal mutu. Encara que es produeixi en aquests animals, es tindrà en compte el que ocorre entre les plantes.

Cada vegada sabem més sobre el chextret entre plantes i com es chipotean entre si, però l'existència de l'alelopatía és un saber antic. El llibre Naturalis Història, publicat per Plinio Zaharra l'any 77, explica com la noguera (Juglans règia) té una ombra nociva i afecta a les plantacions d'ordi (Hordeum vulgare) i cigró (Cicer arietinum).

És molt rar trobar plantes que creixen a l'ombra de la noguera. L'efecte alelopático és que les gotes de pluja que han travessat les fulles i les petjades de les fulles caigudes contenen tanins i altres compostos que impedeixen la germinació i el creixement d'altres espècies. La més coneguda és la “juglona”. Les plantes de la família Juglandaceae produeixen en pell, arrels i fulles, principalment nogueres negres o nogueres americanes (Juglans nigra). És una substància tòxica que impedeix la vida de moltes plantes, però no de totes, les hagis (Fagus spp. ), auró (Acer spp.) i els bedolls (Betula spp.) no tenen inconvenient a viure a la seva ombra. Pel que sembla, frustren la col·laboració entre les arrels i els fongs d'altres plantes, i sense aquesta col·laboració no es poden alimentar adequadament les plantes i no poder viure.

A Amèrica del Sud també es coneixia aquest truc del juglon de la noguera i s'utilitzava per a pescar peixos fàcilment enverinant les aigües. Pot ser que no tots però alguns sofreixin l'impacte de la juglona. El mateix ocorre en els insectes, alguns no poden tocar la noguera, uns altres han après a degradar i degradar la juglona. Entre elles es troba la mosca o la mosca de la noguera (Rhagoletis completa). No fa molts anys que ha vingut d'Amèrica per a nosaltres i ja ha fet uns horribles estralls en les nogueres. La mosca posa els ous quan el gra de nou és petit i els cucs que sorgeixen d'ells s'alimenten de l'escorça externa del fruit. El sòcol que recull el fruit, vaig, l'osca, la pela, el sòcol, la soga, el mosso, l'escarabat, el mosqueador, el xai... el cuc d'aquesta mosca, malgrat la juglona, menja el raka d'aquesta tendra pell. Ha d'estar ben acostumat i per a ell no és verí. Per contra, com és un farratge que no pot menjar ningú, una bona palleta!

També per a les plantes és un verí, per la qual cosa també s'ha utilitzat com a herbicida. Qui farà la prova i després explicar a tots el resultat? També proposaria una nova sessió per a provar el conegut estimin-eman que fa que el somni s'adormi sota la noguera i que marxi el cap.

El que ha estat recollint nous ho sap, aquesta pell deixa les mans negres a causa de la juglona. És un bon tint que enfosqueix tant els teixits com el menjar marró. Per la mateixa raó, també és coneguda en cosmètica: si t'estàs tornant canós, dona-li nou al coixí o al que sigui, t'enfosquirà. Perquè el verí pugui alegrar-te...