Entre els animals de la terra, els insectes són els més abundants, un 90%. Ens corresponen uns 1.400 milions d'insectes per persona. Aquesta bellesa es deu al fet que s'han desenvolupat nombroses estratègies de supervivència. Entre elles, les de mantenir-se amb èxit durant els mesos més freds: albergs adequats, resistències al fred i al gel o plans de migració. De fet, els insectes no són com nosaltres, no són capaços de produir la seva calor. I han inventat un diapausa: en determinades èpoques de l'any, en les quals les condicions són precàries, cada espècie decideix que és el moment de reduir el ritme de vida i el desenvolupament; hibernació o negació.

Cada espècie ha madurat la seva planificació al llarg de milers d'anys. Alguns deixaran els seus ous, que es despertaran a la nova estació. Els polls que atacaran a la pomera (Malus domestica), al patador (Solanum tuberosum) i a la fava (Vicia faba), per exemple , tenen un cicle espectacular: a l'estiu les femelles, sense necessitat d'una fecundació molesta de mascles, creen els seus clons o femelles que seran exactament les mateixes còpies a través de la partenogénesis. Amb la tardor, la llum baixa i el fred cau damunt, la qual cosa provoca una resposta dins d'aquestes pugons femenines: crear una generació sexual, mascles i femelles. D'aquí ve l'aparellament que se'ns fa més conegut: les femelles es fecundaran i elaboraran ous que estaran llestos per a passar l'hivern. Després s'obriran a la primavera i es crearan les femelles partenogenètiques, els Arrakurruti.

Uns altres en directe trobaran un dolç racó on amagar-se. Completen reserves d'aigua i aliments i si el càlcul s'ha realitzat correctament, arribaran a la primavera amb vida. Entre ells es troben les xinxes pestilents i fecundes que ens arriben a les cases.

Les formigues en el formiguer i les abelles en la mosca s'amunteguen en contacte escruixidor mantenint la calor.Les
grans vespes, europees o curioses o espavilades i asiàtiques, no han treballat el camí de les abelles. A la tardor, la reina crea reines joves i vespers mascle. Totes les vespes de l'any moriran. Les reines joves es desperten i, ben alimentades, es buscaran refugi; tenen un bon refugi en qualsevol racó: sòl, parets, costelles... Amb la primavera, a partir de febrer, es reviuran i construiran nous nius, mai l'any anterior.

Les erugues de pi o els processionaris també creen el seu dolç niu per a mantenir temperat a la família. Quan comenci a estirar-se el dia, en els llocs temperats al febrer, la resta també a l'abril, es baixaran a terra en processó fins que a principis d'estiu es formin els adults que iniciaran el següent cicle.

I arriba el mes de febrer, una mica més llarg i càlid, que mou les vespes i els processionaris perillosos.