Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Treballant per una Internet democràtica i sobirana

  • Internet va ser al principi un espai de llibertat, però avui dia s'ha convertit en un territori controlat a l'abast de les grans empreses. En aquest context, la necessitat de recuperar Internet per a aconseguir la sobirania tecnològica i el benestar comú és cada vegada més apressant. Els autors i activistes Simona Levik i Marta G. Franco, en els seus últims llibres, replantegen la relació entre la Digitalització Democràtica i Les xarxes són nostres, la ciutadania, la tecnologia i la democràcia, obrint la possibilitat de construir alternatives més justes i viables en l'àmbit digital.


20 de setembre de 2024 - 07:00

Distopia digital actual

En Digitalització Democràtica, Simona Levi fa una crítica feroç a l'evolució d'Internet. En les seves paraules, al principi va ser una utopia de la llibertat, però avui dia s'ha convertit en un espai controlat a l'abast d'uns pocs. Els grans empresaris controlen les nostres eines digitals diàries, com el correu electrònic o l'emmagatzematge de dades, i les dades de milions de persones estan a la seva disposició. Levi diu clarament: “Quatre o cinc han ocupat el territori que en un principi havia de ser lliure”.

Per part seva, Marta G. Franco, en el seu llibre Les xarxes són nostres, fa la mateixa crítica que Silicon Valley, qui ha exercit el control i la monopolització de les eines digitals i de les narratives relacionades amb elles. Franco recorda que Internet va ser una invenció col·lectiva, fruit del moviment hacker i el finançament públic, però aquest origen s'ha tornat cada vegada més invisible, en favor del monopoli d'unes poques grans empreses.

Recuperació del control: cap a una digitalització democràtica

Tots dos autors destaquen que, encara que la situació actual es troba sota el control de les grans tecnologies, és possible recuperar una Internet democràtica. Levi proposa utilitzar un codi obert en els serveis bàsics per a trencar amb el control de les grans empreses. D'aquesta manera, es garantiria un sistema digital més just i basat en el benestar dels ciutadans, per sobre dels interessos comercials, en el que Levi també destaca la responsabilitat del sector públic.

Franco, per part seva, també fa una crida a l'acció, proposant iniciatives viables que ja estan en marxa. Prova d'això és que la majoria dels servidors i supercomputadors del món funcionen amb programari lliure; per tant, hi ha tecnologia necessària per a construir Internet més justa, però el model de negoci de Silicon Valley s'ha imposat i ha rebutjat aquest programari lliure.

Sobirania digital i noves alternatives

Tots dos autors subratllen la importància d'aconseguir la sobirania digital, especialment a Europa. Levi subratlla l'oportunitat que podem tenir a Europa per a promoure la defensa dels drets digitals. A més, en l'àmbit de la tecnologia, també incideix en la necessitat d'enfortir el paper del públic, fer costat a les petites empreses i crear un ecosistema cooperatiu que generi alternatives reals en l'àmbit tecnològic.

Franco recorda que la sobirania tecnològica no es limita només a les eines tecnològiques, sinó que també s'estén a la gestió del coneixement digital. Enfront de la reacció conservadora i el masclisme, el discurs contra el feminisme i el colonialisme explica que són marcs ideològics capaços de proposar tecnologies més justes en les quals el benestar de la societat, la cura del medi ambient i la redistribució més justa de la riquesa se situen en el centre.

Crida a l'acció col·lectiva

Tots dos conviden a la implicació de la ciutadania en la recuperació d'una Internet més democràtica. Levi i Franco estan d'acord que els canvis no sols vindran de les noves normatives o iniciatives individuals, sinó d'un esforç col·lectiu que implica governs, desenvolupadors, institucions i usuaris. En paraules de Franco, no necessitem eines perfectes, sinó pensar quins espais i eines són els adequats i construir i cuidar, amb pragmatisme, espais digitals propis, autogestionats i més justos.

Proposant alternatives que prioritzin la sobirania tecnològica i la democràcia, els dos autors llancen un missatge clar: La recuperació d'Internet és possible, però per a això cal actuar de manera col·lectiva, ja que l'espai digital ha de posar-se en benefici del benestar comú, no dels interessos d'uns pocs.

Guardar en agenda

Aquests dos autors i Marta es trobaran a Euskal Herria en els pròxims mesos.
* 2 Octubre tard: Marta G. Franco (Kaxilda Donostia) * 15
de Novembre tard: Simona Levi (Torrekua – Orereta/Errenteria)

Informació i context en les pròximes setmanes.


T'interessa pel canal: Teknologia burujabetza
2025-01-15 | Sustatu
20 de gener: Dia per a sortir de Twitter (i de les xarxes tòxiques)
A nivell internacional, més d'una iniciativa ha assenyalat que dilluns que ve, 20 de gener de 2025, serà un dia per a abandonar Twitter. Donald Trump serà oficialment el dia de la presidència dels Estats Units, i de la seva mà, l'amo de X/Twitter, Elon Musk, arribarà a la... [+]

Tecnologia
El que porta el 2025?

He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]


S'ha inclòs el servei de traducció lliure de continguts de Fedibertso al basc Mastodon.eus
El basc de Mastodon.eus és la llengua principal, però Fedibertsoa és una comunitat global i viva que parla centenars d'idiomes. Per això, han començat a utilitzar l'eina lliure Libretranslate per a fer traduccions. Gràcies a això, podem llegir en la nostra llengua el que... [+]

Cap a una comunicació més lliure
El 21 de novembre vaig estar en Torrekua i Badalabe d'Errenteria en la jornada "Transició cap a una comunicació més lliure".

Tecnologia
Perquè rebre és donar

L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]


Vols sortir de X? Qui està darrere de Mastodon i Bluesky? Com es finança cadascun?
Avui, 21 de novembre, la comunitat Mastodon.eus ha complert sis anys. Per a celebrar l'aniversari, s'ha posat en marxa la campanya Gure aukera, xarxes lliures per a recaptar adhesions. De fet, en les últimes setmanes s'està donant un “eXodo”: molts usuaris s'estan escapant... [+]

ARGIA se suma a la campanya "Gure aukera, xarxes lliures" de Mastodon.eus
El grup de treball d'ARGIA Mastodon.eus s'ha unit a la campanya d'adhesions Gure aukera, xarxes lliures, que va començar el seu sisè aniversari.

2024-11-20 | Sustatu
Arrenca la xarxa social basada en Mastodon Matx.eus per a parlar de l'esport basc
Matx, la xarxa social d'esport local, es va posar en marxa ahir. Després de néixer a l'inici de l'any com a app mòbil, ara Mastodon apareix reconstruït sobre la infraestructura.la pàgina web es mostra ara, sobretot, com un repositori de notícies esportives de la xarxa local... [+]

El Govern Basc rebutja oferir sistemes operatius de programari lliure als centres educatius
El grup parlamentari EH Bildu ha presentat una proposició no de llei en el Parlament Basc en la qual reclama que es garanteixi la implantació de sistemes operatius de programari lliure (GNU/Linux) en els ordinadors dels centres educatius de la CAB. En l'esmena a la totalitat del... [+]

Repetir els errors de X (abans Twitter) o, d'una vegada, fer passos cap a la sobirania tecnològica?

En espais com el X, avui dia, haurem de reconèixer que és impossible donar un debat públic i una lluita cultural. En aquest sentit, un error és que projectes polítics que pretenen liderar un canvi d'esquerra deixin plataformes com a X per a fer el salt a xarxes socials que... [+]


El Liceu Etxepare de Baiona impulsarà les xarxes socials lliures amb finalitats pedagògics
Cada vegada és més habitual tenir comptes en xarxes socials lliures i federades com Mastodon o Pixelfed. Per a això, la majoria dels bascos mastodon.jalgi.eus utilitzen les instàncies mastodon.eus o pixelfed.eus. El Liceu Etxepare de Baiona ha fet un pas més enllà, creant... [+]

Repetir els errors de X (abans Twitter) o, d'una vegada, fer passos cap a la sobirania tecnològica?
En espais com el X, avui dia, haurem de reconèixer que és impossible donar un debat públic i una lluita cultural. En aquest sentit, un error és que projectes polítics que pretenen liderar un canvi d'esquerra deixin plataformes com a X per a fer el salt a xarxes socials que... [+]

Eguneraketa berriak daude