Fa fred en Matadeix, tinc les cames gelades, estic assegut, escoltant el discurs de Koldo Izagirre: El de Greenwich no és l'únic meridià. Ho gravaré en la caseta i durant molts anys em tornaré en el cotxe, a saber on, molt abans de descobrir a Jacques Ranciere i el seu dissens. Es tracta d'un premi no haver publicat mai aquesta conferència en forma de llibre. Avui continua valent, avui més que mai, quan sembla que el món està governat per un solo meridià i un sol president. No sé on la vaig veure, era una foto treta del noticiari de la cadena de televisió mega, una captura, un tret de pantalla: Donald Trump parlava i a baix deia: Donald Trump, president de Veneçuela. Això és a dir les coses clares. O mega-llueixes.
El que Koldo Izagirre reivindicava en aquesta intervenció era, en termes ràpids i equivocats, no acceptar com a tal l'ordre natural del món. Pensar per un mateix, que avui s'ha tornat difícil. El filòsof Jacques Rancière va proposar un instrument per a això: contra el consens, el dissens, la possibilitat de sentir-nos diferents, la manera de qüestionar el que tots hauríem d'acceptar, les dades, per exemple.
A mi m'atabala cada vegada més el que tots hauríem d'admetre. Podria dir més elegant, però ara no és el més important: el feixisme està a les nostres portes. I no sé per on començar...
És una qüestió molt indirecta, però per començar d'algun lloc, sempre m'ha cridat l'atenció que algú tan exigent en el seu treball, en la crítica d'art i en la comissaria digui que ha desenvolupat la seva activitat en l'àmbit local, nacional i internacional. Aquests llocs comuns són els que em causen horror, acceptant-los tan fàcilment.
Sempre m'ha fet gràcia, per dir alguna cosa, que Tabakalera es defineixi a si mateixa com a Centre Internacional de Cultura Contemporània, i no veure que aquesta autodefinició treu automàticament els seus símptomes, en negatiu.
Entenc, s'entén, es va acabar, de cultura contemporània, però hi ha cultura que no sigui contemporània? Són anys, però el temps no és la distància, ja que Edorta Jimenez i Erramun Landa han creat una emocionant exposició: El temps no és la distància. I allí vaig aprendre que Federico García Lorca és un poeta basc, dins de mi, per metabolisme. Dels ulls a l'ànima que reneix en mi. I des de llavors sé que tota cultura és contemporània avui.
I per la mateixa raó sé tots, inclòs el que, després de tants anys sense sortir mai de la seva casa, es va escapolir, però també que mai va sortir de la seva casa, tots som internacionals dins de nosaltres, perquè el món és un i únic. I que la biblioteca pública de qualsevol país és internacional, però també un poble sense biblioteques, en la seva austeritat, en la seva elegància. Tots portem el món dins de nosaltres, i som internacionals per si sols, com som del món.
Record com feia broma Ruper Ordorika en els concerts d'Hiru Truku quan preguntava quan Bob Dylan va estar a Euskal Herria, ja que el trio va recollir en una cançó tradicional basca una història molt semblant a la qual cantava l'estatunidenc. I em recordo de com vaig fluixejar en sentir El seu Senyor Zuriano, que treia de la pedra l'espasa com en la història del Rei Arturo.
Llavors, si el món és un i únic, i les històries són similars a tot el món, no entenc com tot està encara en aquests tres àmbits: local, nacional, internacional. I com hem menjat aquest discurs sense mostrar cap disensorio. I com els bascos ho fem tan fàcil, veient a més la nostra grandària i forma d'arxipèlag, aquesta altra miserable divisió, el poble vs. nacional, com si fos només per al poble i el nacional per a tota la nació. No sé per què utilitzem encara esquemes tan antics. Bé, ho sé, és còmode.
Però potser Harkaitz Cano hagi explicat la mesura de la nostra tragèdia en l'entrevista que li van fer en Argia. Com jo mateix estic llegint aquest llibre, no vaig poder resistir la temptació de portar-lo aquí: «Iván de la Nou ha publicat un bonic fullet, Teoria de la rereguarda [Teoria de la rereguarda], i diu que ens han venut el multiculturalisme com a reacció contra la globalització, però que el multiculturalisme ha estat la fase exòtica dins de la globalització, i això s'ha acabat. I em va semblar una frase tan veritable com el lapidari: la visibilitat de les petites llengües i de les petites cultures —una paraula tan de moda—, el lloc que ocupem o que hem cregut ocupar en l'ecosistema, està molt en qüestió. El corró està passant per damunt i això exigeix una resistència heroica que no ens és aliena, estem entrenats, però aquí també veig la cultura basca».
I jo no estic tan segur que estiguem disposats a una resistència heroica. Tant de bo. Desgraciadament, encara és urgent una altra manera de ser internacionals, la de la traducció d'Aresti.
Aquest article ha estat publicat en Berria i l'hem portat a ARGIA amb la llicència CC by-sa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]
Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]