Fa fred en Matadeix, tinc les cames gelades, estic assegut, escoltant el discurs de Koldo Izagirre: El de Greenwich no és l'únic meridià. Ho gravaré en la caseta i durant molts anys em tornaré en el cotxe, a saber on, molt abans de descobrir a Jacques Ranciere i el seu dissens. Es tracta d'un premi no haver publicat mai aquesta conferència en forma de llibre. Avui continua valent, avui més que mai, quan sembla que el món està governat per un solo meridià i un sol president. No sé on la vaig veure, era una foto treta del noticiari de la cadena de televisió mega, una captura, un tret de pantalla: Donald Trump parlava i a baix deia: Donald Trump, president de Veneçuela. Això és a dir les coses clares. O mega-llueixes.
El que Koldo Izagirre reivindicava en aquesta intervenció era, en termes ràpids i equivocats, no acceptar com a tal l'ordre natural del món. Pensar per un mateix, que avui s'ha tornat difícil. El filòsof Jacques Rancière va proposar un instrument per a això: contra el consens, el dissens, la possibilitat de sentir-nos diferents, la manera de qüestionar el que tots hauríem d'acceptar, les dades, per exemple.
A mi m'atabala cada vegada més el que tots hauríem d'admetre. Podria dir més elegant, però ara no és el més important: el feixisme està a les nostres portes. I no sé per on començar...
És una qüestió molt indirecta, però per començar d'algun lloc, sempre m'ha cridat l'atenció que algú tan exigent en el seu treball, en la crítica d'art i en la comissaria digui que ha desenvolupat la seva activitat en l'àmbit local, nacional i internacional. Aquests llocs comuns són els que em causen horror, acceptant-los tan fàcilment.
Sempre m'ha fet gràcia, per dir alguna cosa, que Tabakalera es defineixi a si mateixa com a Centre Internacional de Cultura Contemporània, i no veure que aquesta autodefinició treu automàticament els seus símptomes, en negatiu.
Entenc, s'entén, es va acabar, de cultura contemporània, però hi ha cultura que no sigui contemporània? Són anys, però el temps no és la distància, ja que Edorta Jimenez i Erramun Landa han creat una emocionant exposició: El temps no és la distància. I allí vaig aprendre que Federico García Lorca és un poeta basc, dins de mi, per metabolisme. Dels ulls a l'ànima que reneix en mi. I des de llavors sé que tota cultura és contemporània avui.
I per la mateixa raó sé tots, inclòs el que, després de tants anys sense sortir mai de la seva casa, es va escapolir, però també que mai va sortir de la seva casa, tots som internacionals dins de nosaltres, perquè el món és un i únic. I que la biblioteca pública de qualsevol país és internacional, però també un poble sense biblioteques, en la seva austeritat, en la seva elegància. Tots portem el món dins de nosaltres, i som internacionals per si sols, com som del món.
Record com feia broma Ruper Ordorika en els concerts d'Hiru Truku quan preguntava quan Bob Dylan va estar a Euskal Herria, ja que el trio va recollir en una cançó tradicional basca una història molt semblant a la qual cantava l'estatunidenc. I em recordo de com vaig fluixejar en sentir El seu Senyor Zuriano, que treia de la pedra l'espasa com en la història del Rei Arturo.
Llavors, si el món és un i únic, i les històries són similars a tot el món, no entenc com tot està encara en aquests tres àmbits: local, nacional, internacional. I com hem menjat aquest discurs sense mostrar cap disensorio. I com els bascos ho fem tan fàcil, veient a més la nostra grandària i forma d'arxipèlag, aquesta altra miserable divisió, el poble vs. nacional, com si fos només per al poble i el nacional per a tota la nació. No sé per què utilitzem encara esquemes tan antics. Bé, ho sé, és còmode.
Però potser Harkaitz Cano hagi explicat la mesura de la nostra tragèdia en l'entrevista que li van fer en Argia. Com jo mateix estic llegint aquest llibre, no vaig poder resistir la temptació de portar-lo aquí: «Iván de la Nou ha publicat un bonic fullet, Teoria de la rereguarda [Teoria de la rereguarda], i diu que ens han venut el multiculturalisme com a reacció contra la globalització, però que el multiculturalisme ha estat la fase exòtica dins de la globalització, i això s'ha acabat. I em va semblar una frase tan veritable com el lapidari: la visibilitat de les petites llengües i de les petites cultures —una paraula tan de moda—, el lloc que ocupem o que hem cregut ocupar en l'ecosistema, està molt en qüestió. El corró està passant per damunt i això exigeix una resistència heroica que no ens és aliena, estem entrenats, però aquí també veig la cultura basca».
I jo no estic tan segur que estiguem disposats a una resistència heroica. Tant de bo. Desgraciadament, encara és urgent una altra manera de ser internacionals, la de la traducció d'Aresti.
Aquest article ha estat publicat en Berria i l'hem portat a ARGIA amb la llicència CC by-sa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Duela aste batzuk, Diputazio kalean, Gasteizko erdigunean, bi gizonek etxerik gabeko pertsona bat bota zuten lo egiten zuen lokalaren kanpoaldeko eskailera-buru txikitik. Bota ez ezik, berehala metalezko baranda bat ere jarri zuten lonjaren aurrean. Lokala luzaroan hutsik egon... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]