Les tecnologies lingüístiques ens han arribat amb força. No es pot dir que hagin arribat de sobte, perquè les disciplines que combinen llengua i tecnologia són antigues. No obstant això, malgrat la seva antiguitat, a penes han aconseguit captar l'atenció dels sectors productius o de la societat en general. No obstant això, des de fa uns deu anys s'ha produït un gran canvi. Una espècie d'explosió. Ara, per exemple, qui no utilitza el traductor neuronal.

Aquesta vigència es deu a la confluència de tres factors. D'una banda, l'evolució dels models i tècniques d'intel·ligència artificial, en concret dels rendiments dels sistemes neuronals i de l'aprenentatge profund; per un altre, la disponibilitat de dades massives, és a dir, de col·leccions textuals i vocals, i, per un altre, un augment espectacular de la capacitat computacional.

Les màquines avui tradueixen a la perfecció, creen textos, responen a preguntes, coneixen el que diuen per veu i responen. Avui dia es pot parlar amb màquines, ho estem fent en qualsevol lloc i en qualsevol moment, sense adonar-nos. No sols amb computadores, tauletes o mòbils, sinó amb el cotxe, el frigorífic, la televisió, els assistents virtuals, o qui sap amb quines coses. Les màquines són parlants. Tenim Mintzaide. Parlem amb alguna cosa que no és carn d'os.

Això sí, però és així en les llengües hegemòniques del món. La majoria de les llengües del món manquen de recursos per a adaptar-se a l'àmbit tecnològic. Per això es diu que el futur de moltes llengües és la mort digital.

Les conseqüències socials i sociolingüístiques de tot això ja es perceben i es pot pensar que seran cada vegada més evidents. Podem viure en basc si aquests lingüistes electrònics no aprenen basc? Aquesta és la pregunta. Per això és molt important preveure escenaris futurs i prendre mesures prèvies.

Juntament amb l'aspecte social, l'impacte econòmic és enorme. No és casualitat que entre les empreses més riques del món, en els llocs més capdavanters, hi hagi empreses dedicades a la tecnologia lingüística com Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet (Google) o Meta (Facebook). L'economista Cédric Durand, en el seu llibre Tecnofeudalismo, crítica de l'economia digital, ofereix claus interessants per a comprendre el que ha suposat la digitalització del món i les maneres de fer de les grans corporacions.

En aquest context, ignorar no és una opció real. Euskal Herria, el basc, ha de fer el seu lloc. Un informe publicat en el projecte ‘European Language Equality’ analitza els recursos tecnològics de les llengües europees. En la classificació realitzada sobre la base d'ells, el basc ocupa el lloc 25. Té per davant la majoria de les llengües estatals i per davant o per darrere les llengües no oficials o minoritzades. Tenint en compte la nostra situació sociolingüística, es pot dir que el basc no està en mala posició.

De cara al futur, malgrat les dificultats pròpies de ser petit, a Euskal Herria tenim una comunitat tecnològica prou sòlida, amb coneixements i capacitat. El camí que hem de recórrer ha de basar-se necessàriament en recursos oberts i públics. Hem de desenvolupar les nostres pròpies eines, invertir en recerca, coordinar el treball dels agents, reforçar la visió crítica i parar esment a les necessitats de llengües com el basc.

La tecnologia no ens salvarà. Sense tecnologia no ens salvarem.