“Els moments de cada etapa cal viure'ls, i davant les noves situacions tots fem unes expectatives, el canvi sempre genera malestar, però a vegades els canvis venen bé, es tracta de baixar una mica la pressió en aquesta transició, i sovint aquesta pressió ve de l'àmbit acadèmic, de pensar que tindran dificultats acadèmiques”. Així ho deia el professor Otsanda Tolosa en explicar el pla que tenen per a suavitzar la transició de l'Educació Primària a l'ESO i a l'Institut als alumnes. Bàsicament, el pla consisteix en el fet que els alumnes d'últim curs de Primària es posin en contacte amb els de l'ESO de l'institut per a evitar les possibles pors que puguin tenir.
En definitiva, en un canvi físic, psicològic, cognitiu, social i emocional, en un procés de coneixement de les limitacions de la llibertat i de creació d'una nova identitat, la nova etapa educativa ve marcada pel canvi de centre, la pèrdua de la major protecció d'un professor-tutor i l'enduriment del terreny acadèmic.
L'obertura d'espais de comunicació a casa és fonamental, però "no cal convertir-los en interrogatori, sinó en moments en els quals els fills comparteixin les seves inquietuds, preocupacions i il·lusions, sense que tornin a ser jutjats".
En el sentit esmentat per Tolosa, cal deixar que el jove experimenti i viva tot això, progressant en autonomia i llibertat, amb nous reptes i conseqüències, però al mateix temps l'acompanyament familiar és important, segons ha destacat la psicopedagoga Sonia López en El País , aportant claus per a això.
L'obertura d'espais de comunicació a casa és fonamental, però “aquests espais no han de convertir-se en interrogatoris, sinó moments en els quals compartir les inquietuds, inquietuds i il·lusions que tenen els seus fills i filles, sense sentències a la volta”. Recomanen als pares transmetre confiança i optimisme, en lloc d'estar sempre damunt, per a reforçar la seva autoestima. Ajudar al jove amb rutines, horaris i limitacions per a l'estudi i l'oci tampoc és dolent. En aquesta etapa en la qual els amics són tan importants, també és important mostrar interès pels amics que (fan) fa. I finalment, estar atents als indicis d'alerta per a aprofundir en les causes de la falta d'adaptació de l'adolescent a l'institut.
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.
Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]