Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Insorgiamo: Comparativa entre GKN de Florència i Mecaner d'Urduliz


27 de maig de 2024 - 12:11
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Contra David Goliat: quina emoció ens travessa, quan el petit (suposadament) venç al totpoderós. Desgraciadament, és una cosa que ocorre molt ocasionalment, perquè és molt difícil aconseguir-ho.

Fa uns mesos ens va arribar una gesta d'Itàlia. La multinacional GKN va voler tancar el centre de treball de Florència i acomiadar a més de quatre-cents treballadors al juliol de 2021. La lluita, després de tres anys, segueix en peus. 180 treballadors encara estan en el lloc de treball i volen desenvolupar de manera cooperativa una producció d'acord amb la transició eco-social.

Una victòria judicial d'última hora manté visqui una lluita que s'ha convertit en un referent mundial. De fet, l'1 de gener de 2024 calia tancar definitivament el centre de treball, però una sentència contra l'empresa que va sortir el 27 de desembre de 2023 va obligar a mantenir-ho obert.

Els treballadors van lluitar de totes maneres contra el tancament de l'empresa des del principi. Des que el 9 de juliol de 2021 van rebre l'email que anaven al carrer, van ocupar el centre de treball demà, tarda i nit, els 365 dies de l'any, i avui dia són allí. Sense cobrar des de novembre de 2022, es mantenen drets gràcies a un fons de solidaritat. Han realitzat mobilitzacions massives amb diversos moviments socials de la comarca. I al juliol de 2023, dos anys després de l'inici de la lluita, van fer un pas més: van elaborar una proposta de reestructuració perquè la producció en el centre de treball s'unís a la transició ecosocial. A més de la lluita titanica per mantenir el lloc de treball i l'ocupació, van construir una proposta alternativa de futur. Exemplar.

Durant aquests anys l'empresa ha actuat, com no podia ser d'una altra manera, i amb ofertes temptadores als treballadors, aprofitant les seves penes i necessitats, molts han aconseguit acceptar acomiadaments individuals a canvi d'una substanciosa retribució. No obstant això, l'empresa no ha aconseguit el seu objectiu, ja que els 180 treballadors que es mantenen en combat s'han negat a signar res. No hi ha motius per al tancament de l'empresa. Ells volen treballar allí i decideixen seguir dempeus davant aquesta injustícia, encara que saben que no és el camí més fàcil ni econòmicament més beneficiós. Això és el que ens emociona.

Normalment guanya el gegant. I en Urduliz, els sindicats majoritaris van aprovar l'oferta d'acord de l'empresa

Al País Basc també hem tingut un cas similar, en Urduliz. D'una banda, una multinacional va decidir de sobte el tancament d'un centre de treball que funcionava bé, un cas clar de deslocalització. D'altra banda, la Comissió de Treball va proposar com a solució una reconversió ecosocial de la producció. Però la semblança no significa igualtat. I és que hi ha molta diferència entre la batalla de Florència i la d'Urduliz. Ho veurem.

La multinacional Stellantis va tancar d'un dia per a un altre el centre de treball Mecaner d'Urduliz i va acomiadar a 148 treballadors, l'1 de setembre de 2023.

Aquí també va haver-hi treballadors que des del principi volien anar a vaga indefinida contra el tancament, però els sindicats majoritaris en l'empresa (LAB, ESK i CCOO) no volien. Uns van anar fent vagues soltes, uns altres, deixar de treballar. Finalment, a partir del 7 de febrer de 2024, 50 treballadors d'ELA van iniciar una vaga indefinida. Aquests treballadors, igual que els de GKN, tenien un fons de solidaritat per a la vaga indefinida: la caixa de resistència.

Clar, aquí també va jugar l'empresa, i perquè el conflicte no s'allargués en els judicis, Stellantis va posar sobre la taula una temptadora sortida econòmica a canvi de tancar l'empresa i acabar amb tot conflicte.

Els treballadors que des de febrer estaven en vaga indefinida s'oposaven a aquest acord: era cedir, acceptar la injustícia. Sí, la signatura de l'acord era la via més fàcil i econòmicament més favorable, però la lluita no valia la pena? Es podia vèncer al gegant. Seria difícil, dur, penós, però, fixi's, una sentència contra l'empresa, com a Florència, seria emocionant.

Però, com deia al principi, aquestes coses passen molt ocasionalment. Normalment guanya el gegant. I en Urduliz, els sindicats majoritaris van aprovar l'oferta d'acord de l'empresa. Acceptar acomiadaments i tancament d'empresa a canvi d'una bona remuneració i renunciar a tota lluita contra l'empresa.

És comprensible. Els treballadors que es trobin en una situació extrema i difícil tenen dret a acabar amb el seu malson i sortir de l'empresa en les millors condicions possibles.

Insorgiamo, perquè ens aixequem, l'emoció que desperta el suport i la lluita dels treballadors de la GKN de Florència en nosaltres ens dona una lliçó: la lluita dels treballadors contra el tancament injust d'una multinacional dona la mesura de l'autenticitat de la proposta de reconversió ecosocial de la producció que es realitza.

Unai Oñederra

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


El sol crema l'habitatge
Els turistes han omplert apartaments i hotels amb preus desorbitats. I tu a casa dels teus pares, desesperat, mentre les grans companyies i els especuladors posen a prova el lloguer.

Cap pel coll

La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]


20 de juny Iniciativa conjunta per la infància i l'adolescència palestina en els centres educatius

Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.

No podem imaginar ni imaginar el que... [+]


2024-06-28 | Rober Gutiérrez
Persones en el centre

Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines... [+]


2024-06-28 | Josu Iraeta
Soledad del torturat

Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]


2024-06-27 | Jauzi Ekosoziala
Quants són massa i suficients?
Quines són les nostres necessitats reals per a viure bé? Què és viure bé? Respondre a aquestes preguntes és fonamental en la societat de l'abús, més encara en temps d'emergència climàtica, ecològica i de crisi civilizatoria.

Españolización tardana

Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?

En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]


Instruments públics de propaganda d'empreses privades

En els últims temps hem tingut en els mitjans de comunicació a Aitor Uriarte, representant de l'empresa d'energies renovables Solaria, per a homenatjar els beneficis dels macroprojectes que volen dur a terme. En el cas de l'aparició de Radi Euskadi del 28 de maig, vaig sentir... [+]


2024-06-27 | Jabi Elorza Antia
Tardeo

La nova paraula que hem escoltat en els últims anys: el tardeo. Sospito que hi haurà canvis de lloc. Jo només conec el de Bilbao, i sembla molt senzill: els que tenim una edat, ens hem posat el nom del que fèiem la primera nit, és a dir, i, en definitiva, fer una tabola a... [+]


Sense mesures d'excepció!

En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]


Mecaner no està en venda. Per a Mecaner!

Durant dècades, Mecaner ha estat referència industrial a la nostra comarca. Davant la decisió de deslocalitzar la producció, tancar la fàbrica i acomiadar a tots els treballadors, els que ens hem posicionat a favor de l'alternativa ecosocial hem treballat junts per a fer... [+]


Rosi Zarra. Els vells nous?

A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]


Eguneraketa berriak daude