Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Insorgiamo: Comparativa entre GKN de Florència i Mecaner d'Urduliz


27 de maig de 2024 - 12:11

Contra David Goliat: quina emoció ens travessa, quan el petit (suposadament) venç al totpoderós. Desgraciadament, és una cosa que ocorre molt ocasionalment, perquè és molt difícil aconseguir-ho.

Fa uns mesos ens va arribar una gesta d'Itàlia. La multinacional GKN va voler tancar el centre de treball de Florència i acomiadar a més de quatre-cents treballadors al juliol de 2021. La lluita, després de tres anys, segueix en peus. 180 treballadors encara estan en el lloc de treball i volen desenvolupar de manera cooperativa una producció d'acord amb la transició eco-social.

Una victòria judicial d'última hora manté visqui una lluita que s'ha convertit en un referent mundial. De fet, l'1 de gener de 2024 calia tancar definitivament el centre de treball, però una sentència contra l'empresa que va sortir el 27 de desembre de 2023 va obligar a mantenir-ho obert.

Els treballadors van lluitar de totes maneres contra el tancament de l'empresa des del principi. Des que el 9 de juliol de 2021 van rebre l'email que anaven al carrer, van ocupar el centre de treball demà, tarda i nit, els 365 dies de l'any, i avui dia són allí. Sense cobrar des de novembre de 2022, es mantenen drets gràcies a un fons de solidaritat. Han realitzat mobilitzacions massives amb diversos moviments socials de la comarca. I al juliol de 2023, dos anys després de l'inici de la lluita, van fer un pas més: van elaborar una proposta de reestructuració perquè la producció en el centre de treball s'unís a la transició ecosocial. A més de la lluita titanica per mantenir el lloc de treball i l'ocupació, van construir una proposta alternativa de futur. Exemplar.

Durant aquests anys l'empresa ha actuat, com no podia ser d'una altra manera, i amb ofertes temptadores als treballadors, aprofitant les seves penes i necessitats, molts han aconseguit acceptar acomiadaments individuals a canvi d'una substanciosa retribució. No obstant això, l'empresa no ha aconseguit el seu objectiu, ja que els 180 treballadors que es mantenen en combat s'han negat a signar res. No hi ha motius per al tancament de l'empresa. Ells volen treballar allí i decideixen seguir dempeus davant aquesta injustícia, encara que saben que no és el camí més fàcil ni econòmicament més beneficiós. Això és el que ens emociona.

Normalment guanya el gegant. I en Urduliz, els sindicats majoritaris van aprovar l'oferta d'acord de l'empresa

Al País Basc també hem tingut un cas similar, en Urduliz. D'una banda, una multinacional va decidir de sobte el tancament d'un centre de treball que funcionava bé, un cas clar de deslocalització. D'altra banda, la Comissió de Treball va proposar com a solució una reconversió ecosocial de la producció. Però la semblança no significa igualtat. I és que hi ha molta diferència entre la batalla de Florència i la d'Urduliz. Ho veurem.

La multinacional Stellantis va tancar d'un dia per a un altre el centre de treball Mecaner d'Urduliz i va acomiadar a 148 treballadors, l'1 de setembre de 2023.

Aquí també va haver-hi treballadors que des del principi volien anar a vaga indefinida contra el tancament, però els sindicats majoritaris en l'empresa (LAB, ESK i CCOO) no volien. Uns van anar fent vagues soltes, uns altres, deixar de treballar. Finalment, a partir del 7 de febrer de 2024, 50 treballadors d'ELA van iniciar una vaga indefinida. Aquests treballadors, igual que els de GKN, tenien un fons de solidaritat per a la vaga indefinida: la caixa de resistència.

Clar, aquí també va jugar l'empresa, i perquè el conflicte no s'allargués en els judicis, Stellantis va posar sobre la taula una temptadora sortida econòmica a canvi de tancar l'empresa i acabar amb tot conflicte.

Els treballadors que des de febrer estaven en vaga indefinida s'oposaven a aquest acord: era cedir, acceptar la injustícia. Sí, la signatura de l'acord era la via més fàcil i econòmicament més favorable, però la lluita no valia la pena? Es podia vèncer al gegant. Seria difícil, dur, penós, però, fixi's, una sentència contra l'empresa, com a Florència, seria emocionant.

Però, com deia al principi, aquestes coses passen molt ocasionalment. Normalment guanya el gegant. I en Urduliz, els sindicats majoritaris van aprovar l'oferta d'acord de l'empresa. Acceptar acomiadaments i tancament d'empresa a canvi d'una bona remuneració i renunciar a tota lluita contra l'empresa.

És comprensible. Els treballadors que es trobin en una situació extrema i difícil tenen dret a acabar amb el seu malson i sortir de l'empresa en les millors condicions possibles.

Insorgiamo, perquè ens aixequem, l'emoció que desperta el suport i la lluita dels treballadors de la GKN de Florència en nosaltres ens dona una lliçó: la lluita dels treballadors contra el tancament injust d'una multinacional dona la mesura de l'autenticitat de la proposta de reconversió ecosocial de la producció que es realitza.

Unai Oñederra

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Eguneraketa berriak daude