Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer de 2022. Des de 2014 Pablo González va seguir de prop la guerra de Donetsk i Luhansk a Ucraïna, però en el moment de la invasió es trobava a Polònia, a la frontera d'Ucraïna, Przemy?l. Els refugiats ucraïnesos estaven arribant a Polònia milers de persones i González estava informant d'això.

El món havia interioritzat ja que la invasió de Rússia era absolutament veritable. Els Estats Units portaven mesos dient això, i igual que en el conte del llop i del pastor, el missatge havia perdut credibilitat, fins i tot per a González: “Accepto. Jo també estava equivocat. Mai vaig imaginar que això pogués ocórrer, i molt menys així”, va escriure en castellà el 24 de febrer en les xarxes socials.

Menys encara podia imaginar que quatre dies més tard va ser detingut pels serveis secrets de Polònia, acusat d'espia rus i dos anys després romania pendent del judici en una presó d'alta seguretat de Polònia, sabent poc més sobre la seva causa. El seu és un sofriment que s'estén cada tres mesos, i el passat 15 de febrer un jutjat de Polònia va decidir prorrogar per vuitena vegada la presó del periodista per altres tres mesos.

Periodistes “pels russos”

González va estar diverses vegades seguint el conflicte entre Ucraïna i Rússia des de 2014, entre ells Donetsk i Luhansken. Com diu Joan Teixeira, fotògraf que va freqüentar amb ell, “nosaltres donàvem veu a banda i banda”. A conseqüència d'aquests desplaçaments, en 2016 la Fundació Open Society del magnat George Soros va elaborar una llista de periodistes, analistes i/o professors de l'Estat espanyol “a favor de Rússia”, en general gent d'esquerres i en absolut “a favor de Rússia”, sinó amb una visió crítica tant amb l'OTAN com amb Rússia. Segons Teixeira, els problemes van començar per aquesta llista.

En una conferència celebrada el 28 d'octubre a Madrid, Teixeira va explicar com poc abans de la invasió russa, els serveis d'intel·ligència ucraïnesos van cridar a Kíev a González i el van acusar d'estar finançant a Rússia: “Com a prova d'això, li van parlar d'escriure per a Gara o de tenir una targeta de crèdit de Laboral Kutxa”. Per a llavors, González era ja un periodista conegut i a més del periòdic esmentat, col·laborava amb Público, l'agència Efe i, sobretot, amb La Sexta. Els serveis d'intel·ligència ucraïnesos ho van deixar sense càrrec i, com diu Teixeira, tots dos van quedar en una situació confusa a Ucraïna perquè creuen que els van convidar a marxar-se.

Al mateix temps, vuit persones del servei secret espanyol (CNI) van acudir en aquestes dates a les cases de la parella de Pablo González, Oihana Goiriena, i de la família catalana, informant-los que seguien de prop els moviments de tota la família. “No ens van interrogar, ni ens van acusar, res, volien que nosaltres estàvem molt controlats”, diu Goiriena.

Després, quan Goiriena va comunicar a Gonzalez el succeït, veient que la situació s'estava complicant, el reporter va decidir tornar a Euskal Herria. Aquí ningú, ni els serveis secrets ni ningú, li va notificar res. Poc després va començar la invasió russa i González va tornar a l'est d'Europa, aquesta vegada a Polònia, on va ser detingut el 28 de febrer.

“Pablo està passant mal”

El periodista va néixer a Moscou (Rússia) en 1982 i va arribar a Euskal Herria amb 9 anys, primer a Catalunya, després que els seus pares se separessin a Rússia. Pavel Rubtsov era el seu nom rus –el seu pare Aleksei Rubtsov–, però ja vivien a Barcelona i la seva mare li va cridar Pablo González, traducció del nom rus i cognom de la seva mare. El pare de la seva mare va ser un dels milers de nens refugiats a Rússia durant la Guerra de 1936. González té doble nacionalitat, russa i espanyola, porta anys vivint en Nabarniz (Bizkaia) i té tres fills al costat de Goiriena, de 8, 11 i 16 anys. Els serveis secrets de Polònia han utilitzat aquesta duplicitat de noms com a prova de la seva condició d'espia. Dos anys després de la detenció, ARGIA Oihana Goiriena parla per telèfon amb la seva parella.

González té a González en una presó d'alta seguretat de Polònia, en un mòdul de seguretat especial, “en una presó dins de la presó aïllada”. Passa 23 hores en la seva cel·la i surt una hora sola al pati. Pot parlar amb altres presos de la zona, però cridant per calamar.

“Pablo està mal passant”, ens confessa Goiriena. La mare de Pablo, el seu fill major i els tres li van visitar en la presó el mes de juny passat i no la va veure bé, “no obstant això, donada la tortura psicològica que pateix, estava bastant bé. Durant la visita no va voler demostrar feblesa davant la mare i el fill, però no estava bé, i això es nota encara més en les cartes. ‘Com estàs?’, li vaig preguntar en la visita [no podien parlar en basca] i ‘Estic’, em va respondre en breu”.

A més d'aquesta visita, Goiriena havia realitzat una altra anterior. Dues visites en dos anys. Tenen prohibida la comunicació telefònica, per la qual cosa han de comunicar-se entre si mitjançant una carta amb dos mesos de retard: “Les postals de novembre del grup de solidaritat madrileny li han arribat fa dues setmanes”.

El més dur, la falta d'informació

La situació és dura per a Gonzalo i també per als seus. Aquests dies són durs i laboriosos, “dies de diàleg i interconferencias”, com descriu Goiriena, “a dalt i a baix, això és un remolí”. “El més dur és la falta d'informació. No tenim una meta: la data del judici, el final de la presó provisional... Alguna cosa per a començar a descomptar els dies. Això genera moltes preguntes sense resposta”, subratlla amb resignació.

Per a començar, no saben quant temps haurà de romandre a la presó provisional, perquè a Polònia no hi ha límit per a això. Se'ls diu que en general són quatre anys com a màxim, “però a vegades fins a vuit. Els fills també em pregunten, però jo no sé què respondre”, diu Goiriena.

Judicialment la situació és complicada. El seu defensa és a càrrec del prestigiós advocat Gonzalo Boyé, però també té un grup d'advocats a Polònia, on és obligatori ser advocat en un plet d'allí. Per a la defensa, un altre factor important que agreuja la situació és la falta d'informació: la fiscalia no té per què mostrar tota la seva acusació des del principi, per la qual cosa Boyé només ha pogut veure una part de l'acusació fins ara, la qual cosa, al seu judici, genera indefensió.

La falta d'atenció del Govern d'España

González rep la visita del cònsol de Varsòvia a Espanya, però ningú del Ministeri d'Exteriors d'Espanya s'ha posat en contacte amb els seus familiars. El grup de solidaritat madrileny s'ha dirigit vuit vegades sol·licitant atenció al ministeri, però encara no ha rebut resposta. Això és sorprenent, tenint en compte que diverses institucions europees han mostrat la seva solidaritat amb el periodista, o que l'associació mundial de periodistes sense fronteres considera molt greu el cas: “És la primera vegada a la Unió Europea que un país de la UE deté a un periodista d'una altra UE amb una acusació d'aquest tipus”.

Des del Govern Basc sí s'han posat en contacte telefònicament amb Goiriena i li han ofert amistat, ànim i suport, “això sí, em van dir que el Govern Basc té competències molt limitades en les relacions exteriors. També m'han dit que faran el que poden, però no m'han dit el que han fet”, explica Goiriena.

Mentrestant, nombrosos mitjans de comunicació i periodistes d'Euskal Herria, entre ells ARGIA, han denunciat la situació de González i han demanat la seva llibertat. Dos anys després de la detenció, aquest dimecres diversos mitjans de comunicació han mantingut reunions en els portals dels seus mitjans de comunicació, entre ells els d'aquesta revista. El crit de molts mitjans de comunicació, periodistes i organitzacions a favor dels drets humans és l'un i l'altre: “Pablo solta!”.