De cara al Govern de França, els nacionalistes de Còrsega han acordat una petició conjunta, que ha preguntat a París per l'autonomia legislativa. Aquesta mateixa unitat és històrica, veient les dures discrepàncies i conflictes que tenen entre els nacionalistes, tant entre autonomistes i independentistes com sobre el grau d'autonomia entre les diferents postures. Conscient de la importància del text, Gilles Simeoni, President Abertzale del Govern, immediatament després de signar el text, va assenyalar el següent: "Aquest informe és nostre, de tots nosaltres. Però tinc ganes de dir que ja no és nostra. És dels quals han lluitat durant dècades perquè aquest país sigui reconegut".
En la fase de redacció de la deliberació també s'han tingut en compte les diferents veus, encara que no sempre és fàcil: Simeoni, del grup Femu a Corsica, ha escrit el PNC al costat de Jean Christophe Angelini, del partit autonomista, i Paul-Felix Benedetti, del grup independentista Core in Fronte, i han realitzat aportacions de Josepha Giacometti-Piredita, de Corsica Allibera, i d'Un Soffiu Novu Pierre, de Ghionga. Finalment, Giacometti-Piredda s'ha abstingut perquè el text té massa "ambigüitats", mentre que Ghiongare de la dreta ha votat a favor, en contra dels altres setze representants de la dreta. La dreta constitueix l'oposició de l'assemblea de Còrsega, que són o són jacobins o regionalistes.
El repte dels corsos nacionalistes ha estat aconseguir un consens entorn del major nivell d'autonomia. Corsika ha aconseguit que l'Assemblea exigeixi a l'Estat francès un estatut que reculli l'autonomia legislativa, concretant en el text les següents exigències: Reconeixement del poble de Còrsega, cooficialitat del cors i estatus de resident. En la deliberació proposen una trajectòria constitucional –un títol en la Constitució francesa, una llei orgànica que recull l'estatut i la consulta per referèndum dels corsos–. En relació amb aquest canvi polític, l'estatut d'autonomia entraria en vigor "de manera progressiva" a través d'un calendari establert amb París.
"Aquest text és important perquè ens recorda el que és una veritable autonomia, l'autonomia ve de l'atribució de la competència legislativa", afirma Simeoni en l'entrevista concedida al mig cors CNI. Diu que tot el que demanen és absolutament constitucional.
"Si l'Estat tanca la porta al diàleg, al procés i, per tant, al sufragi universal, traurem conclusions i estarem en una altra fase política", president de l'Assemblea
de Còrsega
La resposta del president francès, Emmanuel Macron, està per veure. Com tots els anys, el 14 de juliol parlarà, entre altres coses, de la reforma constitucional i de les institucions, i hauria de parlar també del futur institucional de Còrsega.
Simeoni diu que ara és el govern el que té la sortida política del conflicte: "Estem preparats per corsika i corsos. Hem arribat amb els nostres arguments, tenim informes i propostes que ens donen legitimitat. Si el Govern i l'Estat volen tenir èxit, és a ells als qui els correspon donar resposta. El termini és el 14 de juliol. Si l'Estat tanca la porta al diàleg, al procés i, per tant, al sufragi universal, traurem conclusions i estarem en una altra fase política".
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
Irulegiko Irratiko Sakonean emankizunaren hirugarren saioan Korsikako nazio askapen mugimendua izan dute hizpide, Marseillako presondegian Yvan Colonna FLNC Korsikako Nazio Askapen Fronteko militante eta preso politikoak bizia galdu zuenetik hilabetera.