Quan i com vau crear la fundació Sustrai Erakuntza?

Va ser creada en 2009. En aquella època a Navarra existien diverses lluites mediambientals: El TAV, les centrals tèrmiques de Castejón, la pedrera d'Erdiz… la gent va començar a moure's en contra d'aquests projectes que danyarien el medi ambient, però moltes vegades no sabien per on anar. Les manifestacions eren més fàcils d'organitzar, però els resultava més difícil dur a terme els aspectes jurídics, tècnics i administratius. En Castejón hi havia un grup de veïns que havia treballat molt en l'aspecte jurídic, i se'ns va ocórrer que aquest treball podia ser útil per a altres conflictes. Amb ells comencem a treballar la idea de crear un grup, ells ja estaven en contacte amb els advocats de l'oficina Arankoa que ens han acompanyat. Així comencem.

En el grup no sou advocats ni professionals del dret. Han vostès més de sentir?
És a dir, no fa falta ser advocat per a influir en això. En Sustrai Erakuntza som voluntaris i tots compartim una afició: cuidar el medi ambient. Tots som dels pobles, i la majoria hem viscut en primera persona el mal que alguns projectes han causat en les nostres muntanyes o als nostres pobles. Hem estat immersos en diferents lluites mediambientals, tant en l'organització de persones com en la tramitació administrativa, recursos, etc. En la majoria dels projectes les vies jurídic-administratives són similars. Posteriorment, per als recursos, és necessari conèixer la part tècnica concreta de cada projecte, la geografia, les eines que s'utilitzen i el seu impacte. Per exemple, quan fa dos o tres anys van començar a Navarra amb l'ona de les eòliques i fotovoltaiques, vam haver d'aprendre: què eren, quins danys provocarien, quin tipus de molins i plaques eren… llegir i treballar tot això.

Han percebut que han augmentat els projectes que perjudiquen el medi ambient? Us ha augmentat la càrrega de treball en els últims anys?
Bé, la càrrega de treball sempre ha estat semblant, però la sensació és que els primers conflictes eren molt locals, més limitats, i hi havia uns pocs macroprojectes grans: El TAV, el Canal de Navarra… ara tot s'ha estès molt, des de tota Navarra i també des de la CAPV ens estan cridant: polígons fotovoltaics, projectes eòlics, pedreres… el conflicte s'ha estès a tota Navarra, i aquestes notícies s'estan sumant als projectes globals i grans esmentats anteriorment. És una bogeria per a nosaltres, perquè hi ha molts projectes alhora i de molts llocs, i cadascun amb la seva singularitat.
Diu que també els criden des de la CAB, però el seu treball es limita a Navarra. Per què?
Sí, ens limitem a l'àmbit navarrès, perquè no podem arribar a tots els llocs. En la CAB no hi ha un grup d'aquestes característiques, i això, en la nostra opinió, és un problema. A vegades donarem conferències i tenim contacte amb gent i associacions d'allí, com el grup Euskal Herria Bizirik. I sempre diem que caldria organitzar un grup d'aquestes característiques en cada país, o per a tota la comunitat. Però, què ocorre sovint? Que ens movem contra projectes concrets, i una vegada que aquest projecte ha desaparegut, una gent es queda cremada o cansada i no vol seguir.
Pot ser perquè, més que des d'una consciència ambiental global, ens movem en contra de projectes que afecten directament a un mateix? Si succeeix al nostre país, però si no, no tant?
Això és, i si no hi ha res al voltant, igual no ens movem tant, o no li donem tanta importància. Per a mi és indiferent que aquests projectes siguin en Altsasu, al meu poble, o a Tudela. Ara, per exemple, es pretén centralitzar els llots de la depuradora de tota Navarra en dos punts, en Arazuri i a Tudela. Volen usar-ho per a fabricar biogàs, amb el qual es generi electricitat, i després, tot aquest llot el tirarien en els camps de voltant. Aquests llots contenen contaminants, metalls pesants… és un mal tremend. La Ribera no està tan a prop per a mi, però el que ocorre allí també és important, no diguem a Navarra, amb el pes que tenen els camps d'alimentació d'allí.
En aquests anys heu aconseguit paralitzar o entorpir els projectes per les vies administratives i judicials?
Sí, hi ha molts exemples, potser no els que s'han quedat per sempre, però si els que s'han embussat molt. Potser la més clara és la d'Erdiz. L'empresa Magna va començar fa gairebé vint anys amb la intenció de construir una mina d'aigua gegant en la zona d'Artesiaga. Els veïns de Baztan es van negar, l'empresa es va espantar i es va anar. Però poc després, el mateix projecte el va intentar fer en un altre lloc pròxim, en Zilbeti, i allí també va ocórrer el mateix; a més dels veïns de Zilbeti, la gent de tota Navarra es va mobilitzar en contra del projecte. No obstant això, l'empresa va continuar la seva activitat, va introduir excavadores i va iniciar les obres de manera il·legal, ja que no comptaven amb l'autorització de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Es va celebrar el judici, se'ls va ordenar parar i els tribunals van concloure que l'obra no es podia realitzar, paralitzant totalment el projecte. Què ha fet Magna ara? Perquè ha tornat a Erdiz. El cas és que Zilbeti i Erdiz estan en el mateix espai protegit, i si en un no es pot fer, en l'altre segurament no es podrà. Però en els tribunals fins que això es resol, el procés s'allarga molt. I en els jutges també influeix l'opinió dels ciutadans.
És important, per tant, treballar l'aspecte jurídic amb l'oposició del carrer?
Completament. És imprescindible que la gent comenci a moure's immediatament davant aquesta mena de projectes i que tingui continuïtat. És a dir, que no sigui ara de gom a gom, després es pari… no, és molt important mantenir sempre la tensió. Així, tant l'empresa com els jutges veuran que la gent està en contra del projecte. Això és important. El nostre treball es limita a l'assessoria i a qüestions de paper, no és organitzar mobilitzacions, però sí que dir a la gent, “senti, vostès han de moure's”. I per a les dues
formes d'oposició, la del carrer o la judicial, és millor moure's com més aviat millor?
Sí, i en aquest sentit, és curiós el que està succeint amb els projectes eòlics i fotovoltaics. En moltes ocasions, la conducta de les empreses sol ser l'ocultació, i així, la gent del poble s'ha assabentat a mig fer, o tarda. Què passa amb els eòlics? A Navarra, la pràctica totalitat de les muntanyes són públics, comunals, i l'empresa ha de posar-se en contacte amb els ajuntaments o consells. Però moltes vegades, les empreses no es comporten de manera transparent i oculten les coses. Ha succeït, per exemple, que en comptes d'enviar una carta a l'Ajuntament, li cridin directament a l'alcalde perquè iniciï el camí en secret, i que el projecte estigui més avançat per al que la ciutadania ha sabut. En alguns casos, els ciutadans s'han assabentat de la seva publicació en el butlletí oficial i, en aquest cas, ja és el termini per a recórrer. En aquests casos cal actuar amb pressa, recollir informació sobre el projecte, llegir-lo, preparar els recursos… en canvi, sent conscients del projecte des del principi, poden anar amb una altra tranquil·litat a veure els plans, a informar i a moure a la gent.
Heu elaborat una guia amb els membres de l'oficina jurídica Arankoa. Amb quin objectiu?
Ens ocorre moltes vegades que, en plantejar dubtes jurídics i administratives des d'un grup ecologista o d'una associació de veïns, nosaltres sabem algunes respostes, però no totes, i en aquests casos que no sabem, recorrem a advocats. Moltes vegades, a més, es repeteixen les mateixes preguntes. La idea ha estat elaborar un document amb les preguntes que es repeteixen, perquè ens ajudi no sols a nosaltres sinó també a la gent. De moment, la guia que hem publicat està dirigida a persones individuals i col·lectius, però de cara al futur estem treballant una altra per als Ajuntaments.