"Ens estem organitzant en defensa dels nostres drets socials, especialment en defensa del dret a un habitatge digne i assequible i el dret a la ciutat", ha afegit.

Així ho diuen els moviments populars de diverses ciutats del Sud d'Europa, després dels processos de turistificación dels últims anys. "Hem trobat similituds i hem arribat a la conclusió que és convenient i necessari crear una xarxa internacional de ciutats afectades per la indústria turística", assenyalen a continuació en el manifest que es pot llegir íntegrament.

L'objectiu d'aquesta aliança, segons han informat, és sensibilitzar a l'opinió pública i pressionar a les administracions perquè regulin l'economia del turisme d'acord amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. "El nostre objectiu no sols és desenvolupar i aprendre l'u de l'altre, sinó estendre aquesta lluita a altres ciutats i territoris, generant així una veu plural que faci una crítica ferma al model actual i procedent del Sud d'Europa. Aquest manifest no és més que un primer pas en la internacionalització de la lluita contra la turistización de ciutats i territoris; mentrestant, continuem treballant per a debatre, reflexionar i mobilitzar-nos"

També han fet un vídeo. De moment, el Govern Basc només està en castellà, i han confirmat que s'està traduint al basc.

A continuació es pot llegir el document de presentació tal com està

En diverses ciutats del Sud d'Europa, estem veient i vivint una infinitat d'iniciatives de denúncia, mobilització i resistència, amb l'objectiu de fer front als processos de turistificación que s'estan produint. Agents i col·lectius locals (Venècia, València, Sevilla, Pamplona, Palma, Lisboa, Màlaga, Malta, Madrid, Girona, Illes Canàries, Sant Sebastià, Camp de Tarragona, Barcelona) ens hem topat amb una infinitat d'iniciatives que han dut a terme des de fa any i mig amb l'objectiu de compartir i intercanviar experiències i coneixements.

Encara que cadascuna d'aquestes ciutats té conflictes diferenciats, hi ha algunes que són comunes:

- El més important i estès és l'extensió de la precarització i la reducció del dret a l'habitatge, especialment pel que fa a l'accés a l'habitatge i a l'encariment dels preus dels lloguers. Tot això està aprovat per les legislacions dels Estats i afecta directament als sectors socials més madurs i amb menor capacitat econòmica. Tot això té el seu origen en la crisi financera que es va produir entre 2008 i 2012, que va suposar l'inici d'un cicle d'especulació immobiliària; els fons d'inversió i les immobiliàries van començar a comprar un munt d'habitatges i les van destinar a l'ús turístic. A conseqüència d'aquest ús, aquests habitatges van deixar de ser habitades i es va produir la gentrificació, desnonaments i desallotjament dels barris, amb una vulneració greu dels drets socials.

- L'encariment i la transformació del comerç local, especialitzant-se en usos turístics estèrils per al dia a dia dels residents locals. Per això, els residents estan obligats a realitzar desplaçaments més llargs i tenen una incidència directa en les persones amb mobilitat reduïda o en les persones adultes.

- Massificació de carrers i places. Això provoca danys en la vida quotidiana dels vilatans, tant pel que fa al descans com a l'ús de l'espai públic.

- Saturació de la xarxa de transport públic.

- Especialització de l'economia de les ciutats respecte al sector turístic, que tendeix a convertir-se en un sector central i únic.

- Precarització de les condicions de treball de la població autòctona. Les professions del sector turístic (hostaleria, restauració, comerç) són les que sofreixen pitjors condicions de treball: baixos salaris, contractes (si n'hi hagués), frau en les hores declarades, subcontractacions, etc.

- La generació de contaminació (avions, creuers, automòbils...) i de gran quantitat de residus a conseqüència de l'alt nivell de consum, especialment el tipus de “usar i tirar” que caracteritza a una indústria turística sense regulació. La negació de l'ús massiu dels recursos locals, l'aigua i el territori i del dret a un medi ambient sa.

- Ampliació i ús abusiu de les infraestructures (carreteres, ports, aeroports, depuradores, dessaladores...). Això suposa una deformació del territori, així com expropiacions i grans costos per als nadius. Aquest tipus de processos saturen els accessos i provoquen la competència d'accés al territori, perdent les activitats i serveis bàsics: ocupació, centres educatius, hospitals, etc.

- L'eliminació d'entorns urbans i naturals que els han convertit en parcs temàtics. El mitjà urbà es caracteritza per l'espoliació i mercantilització del patrimoni, mentre que en els entorns naturals es produeix la desaparició de l'ús pesquer, ramader i agrícola. L'objectiu en tots dos casos és l'explotació turística indefinida.

Enfront d'aquests i altres impactes, les ciutats que estan sofrint el turisme, ens estem organitzant en defensa dels nostres drets socials, especialment en defensa del dret a un habitatge digne i assequible i el dret a la ciutat. El punt de partida del treball col·lectiu que realitzem a les nostres ciutats i territoris és, en moltes ocasions, visibilitzar aquests xocs, així com conscienciar sobre el tema, criticar el model i denunciar les seves conseqüències; el següent pas és el desenvolupament d'alternatives al model existent.

Com a exemples d'aquests últims podem citar l'establiment de límits a la indústria turística, el reconeixement de polítiques fiscals diferenciades per a l'habitatge i els allotjaments, la desestacionalització de l'economia urbana, o el desenvolupament d'altres economies justes, social i mediambientalment, lligades al descrecimiento turístic.

L'impacte de tots aquests problemes a les ciutats no és homogeni, sinó divers, depenent del grau de turistificación que suportin. Per tant, podem veure situacions més greus com les de Venècia, Palma o Barcelona, en les quals els moviments locals han desenvolupat necessàriament proposades de canvi de model; hi ha altres situacions com València, Madrid o Lisboa, en les quals es troben immersos en processos de turistización d'alta velocitat violents, però que encara tenen l'oportunitat d'aconseguir un cert equilibri a través de polítiques de prevenció i desacceleració o afebliment.

En aquests temes, com en moltes altres ocasions, hem trobat similituds entre aquestes ciutats i altres, i hem arribat a la conclusió que és convenient i necessari crear una xarxa internacional de ciutats afectades per la indústria turística.

L'objectiu d'aquesta aliança de col·lectius i moviments socials és sensibilitzar a l'opinió pública i pressionar a les administracions perquè regulin l'economia del turisme d'acord amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

El nostre objectiu no sols és desenvolupar la protecció mútua i aprendre els uns dels altres, sinó estendre aquesta lluita a altres ciutats i territoris, creant així una veu plural que ve del Sud d'Europa i que fa una ferma crítica al model actual. Aquest manifest no és més que un primer pas en la internacionalització de la lluita contra la turistización de ciutats i territoris; mentrestant, continuem treballant en el debat, la reflexió i la mobilització.