Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues no tenen cap problema a posar fora del seu país gegants eòlics de 200 metres d'altura, destruint paisatges naturals. En ser un dels països més venedors de petroli, tenen menys obstacles que uns altres. El “benestar” de Noruega té, per tant, un costat fosc, molt fosc.
Quan parlàvem del comportament d'aquest Estat escandinau, el grup d'assessorament empresarial Fites el va llançar, sense cap vergonya, a l'aire lliure: “La indústria de la defensa pot ser una gran oportunitat per a les empreses basques”.
Ens quedem atònits. Però aviat deixem enrere la sorpresa i la còlera. Quin nivell ètic tenen aquests empresaris per a proposar aprofitar la situació de guerra que s'ha estès per tot el món? I pitjor encara, en què estaven recolzant en aquest acte els representants de les institucions basques?
És repugnant que es consideri “interessant” la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra. No hem après res de la guerra de tres anys a Ucraïna? No té la societat basca la responsabilitat de liderar la política de pau després de tant de sofriment?
És repugnant que les empreses basques considerin "interessant" la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra
En lloc de promoure la distensió i el diàleg, es va decidir augmentar el nombre de soldats, armes, municions, etc., el que ha fet que el conflicte es mantingui i hagi augmentat tant la mort com la destrucció. El que, al seu torn, ha tingut impactes negatius en l'economia, la qual cosa ha suposat un encariment de la vida i un empobriment de la societat. A més, els enfrontaments que destrueixen Àfrica i el genocidi a Gaza ens mostren fins a quin punt pot arribar l'ús de la producció bèl·lica. Volem continuar alimentant aquesta inèrcia?
Nosaltres proposem iniciar un debat diferent, perquè creiem que va en la direcció del canvi que la majoria de la ciutadania vol: com fer la transformació ecosocial i com posar en marxa els processos en relació amb el tema que ens ocupa, per a fer de la indústria militar actual una producció d'utilitat social. En concret, es pretén que Euskal Herria es converteixi en un país que no produeix armes, que no col·labora amb les destruccions i les massacres.
Per això, advertim a la ciutadania basca que no acceptin els discursos i pràctiques sobre la “defensa” i la “seguretat” militaritzada, perquè no col·laborem amb les injustícies que estan destruint el món. Per contra, cridem a promoure solucions innovadores per a posar en vies de solució les desigualtats socials.
Segons l'informe de Zedaleak, “la falta d'inversió en defensa i seguretat i la fragmentació de les polítiques migratòries i d'asil ens fan vulnerables en un escenari cada vegada més geopolític”. Neguem el punt de partida d'aquesta afirmació. En la nostra opinió, les polítiques militaristes, l'augment de la despesa militar i la producció d'armes afavoreixen precisament la vulneració i el retrocés dels drets. Hem de sortir d'aquesta lògica de la por i avançar en solucions que comportin una major justícia social.
Que cap empresa aprofiti l'escalada del militarisme amb inversions i innovacions de recursos. Proposem precisament el contrari: que aquestes inversions i innovacions s'aprofitin per a transformar-les en produccions d'interès civil en la indústria actual que denominem producció basca de malbaratament i guerra. Estem convençuts que aquest procés, juntament amb uns altres, ens permetrà avançar cap a la transformació ecosocial que necessita el món.
Ana Gorostidi i Xabier Sarasua, membres del grup Bake Ekintza Antimilitarista
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Hem hagut de sofrir un altre atac contra la nostra llengua de la mà del Departament d'Educació del Govern de Navarra, que ens ha obligat a fer un canvi en el programa PAI contra el basc. En els últims anys, per imperatiu legal, els nous centres del model D han hagut d'introduir... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]