Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues no tenen cap problema a posar fora del seu país gegants eòlics de 200 metres d'altura, destruint paisatges naturals. En ser un dels països més venedors de petroli, tenen menys obstacles que uns altres. El “benestar” de Noruega té, per tant, un costat fosc, molt fosc.
Quan parlàvem del comportament d'aquest Estat escandinau, el grup d'assessorament empresarial Fites el va llançar, sense cap vergonya, a l'aire lliure: “La indústria de la defensa pot ser una gran oportunitat per a les empreses basques”.
Ens quedem atònits. Però aviat deixem enrere la sorpresa i la còlera. Quin nivell ètic tenen aquests empresaris per a proposar aprofitar la situació de guerra que s'ha estès per tot el món? I pitjor encara, en què estaven recolzant en aquest acte els representants de les institucions basques?
És repugnant que es consideri “interessant” la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra. No hem après res de la guerra de tres anys a Ucraïna? No té la societat basca la responsabilitat de liderar la política de pau després de tant de sofriment?
És repugnant que les empreses basques considerin "interessant" la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra
En lloc de promoure la distensió i el diàleg, es va decidir augmentar el nombre de soldats, armes, municions, etc., el que ha fet que el conflicte es mantingui i hagi augmentat tant la mort com la destrucció. El que, al seu torn, ha tingut impactes negatius en l'economia, la qual cosa ha suposat un encariment de la vida i un empobriment de la societat. A més, els enfrontaments que destrueixen Àfrica i el genocidi a Gaza ens mostren fins a quin punt pot arribar l'ús de la producció bèl·lica. Volem continuar alimentant aquesta inèrcia?
Nosaltres proposem iniciar un debat diferent, perquè creiem que va en la direcció del canvi que la majoria de la ciutadania vol: com fer la transformació ecosocial i com posar en marxa els processos en relació amb el tema que ens ocupa, per a fer de la indústria militar actual una producció d'utilitat social. En concret, es pretén que Euskal Herria es converteixi en un país que no produeix armes, que no col·labora amb les destruccions i les massacres.
Per això, advertim a la ciutadania basca que no acceptin els discursos i pràctiques sobre la “defensa” i la “seguretat” militaritzada, perquè no col·laborem amb les injustícies que estan destruint el món. Per contra, cridem a promoure solucions innovadores per a posar en vies de solució les desigualtats socials.
Segons l'informe de Zedaleak, “la falta d'inversió en defensa i seguretat i la fragmentació de les polítiques migratòries i d'asil ens fan vulnerables en un escenari cada vegada més geopolític”. Neguem el punt de partida d'aquesta afirmació. En la nostra opinió, les polítiques militaristes, l'augment de la despesa militar i la producció d'armes afavoreixen precisament la vulneració i el retrocés dels drets. Hem de sortir d'aquesta lògica de la por i avançar en solucions que comportin una major justícia social.
Que cap empresa aprofiti l'escalada del militarisme amb inversions i innovacions de recursos. Proposem precisament el contrari: que aquestes inversions i innovacions s'aprofitin per a transformar-les en produccions d'interès civil en la indústria actual que denominem producció basca de malbaratament i guerra. Estem convençuts que aquest procés, juntament amb uns altres, ens permetrà avançar cap a la transformació ecosocial que necessita el món.
Ana Gorostidi i Xabier Sarasua, membres del grup Bake Ekintza Antimilitarista
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]
Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]