Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues no tenen cap problema a posar fora del seu país gegants eòlics de 200 metres d'altura, destruint paisatges naturals. En ser un dels països més venedors de petroli, tenen menys obstacles que uns altres. El “benestar” de Noruega té, per tant, un costat fosc, molt fosc.

Quan parlàvem del comportament d'aquest Estat escandinau, el grup d'assessorament empresarial Fites el va llançar, sense cap vergonya, a l'aire lliure: “La indústria de la defensa pot ser una gran oportunitat per a les empreses basques”.

Ens quedem atònits. Però aviat deixem enrere la sorpresa i la còlera. Quin nivell ètic tenen aquests empresaris per a proposar aprofitar la situació de guerra que s'ha estès per tot el món? I pitjor encara, en què estaven recolzant en aquest acte els representants de les institucions basques?

És repugnant que es consideri “interessant” la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra. No hem après res de la guerra de tres anys a Ucraïna? No té la societat basca la responsabilitat de liderar la política de pau després de tant de sofriment?

En lloc de promoure la distensió i el diàleg, es va decidir augmentar el nombre de soldats, armes, municions, etc., el que ha fet que el conflicte es mantingui i hagi augmentat tant la mort com la destrucció. El que, al seu torn, ha tingut impactes negatius en l'economia, la qual cosa ha suposat un encariment de la vida i un empobriment de la societat. A més, els enfrontaments que destrueixen Àfrica i el genocidi a Gaza ens mostren fins a quin punt pot arribar l'ús de la producció bèl·lica. Volem continuar alimentant aquesta inèrcia?

Nosaltres proposem iniciar un debat diferent, perquè creiem que va en la direcció del canvi que la majoria de la ciutadania vol: com fer la transformació ecosocial i com posar en marxa els processos en relació amb el tema que ens ocupa, per a fer de la indústria militar actual una producció d'utilitat social. En concret, es pretén que Euskal Herria es converteixi en un país que no produeix armes, que no col·labora amb les destruccions i les massacres.

Per això, advertim a la ciutadania basca que no acceptin els discursos i pràctiques sobre la “defensa” i la “seguretat” militaritzada, perquè no col·laborem amb les injustícies que estan destruint el món. Per contra, cridem a promoure solucions innovadores per a posar en vies de solució les desigualtats socials.

Segons l'informe de Zedaleak, “la falta d'inversió en defensa i seguretat i la fragmentació de les polítiques migratòries i d'asil ens fan vulnerables en un escenari cada vegada més geopolític”. Neguem el punt de partida d'aquesta afirmació. En la nostra opinió, les polítiques militaristes, l'augment de la despesa militar i la producció d'armes afavoreixen precisament la vulneració i el retrocés dels drets. Hem de sortir d'aquesta lògica de la por i avançar en solucions que comportin una major justícia social.

Que cap empresa aprofiti l'escalada del militarisme amb inversions i innovacions de recursos. Proposem precisament el contrari: que aquestes inversions i innovacions s'aprofitin per a transformar-les en produccions d'interès civil en la indústria actual que denominem producció basca de malbaratament i guerra. Estem convençuts que aquest procés, juntament amb uns altres, ens permetrà avançar cap a la transformació ecosocial que necessita el món.

Ana Gorostidi i Xabier Sarasua, membres del grup Bake Ekintza Antimilitarista