Conversió de la indústria militar, necessitat ètica
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues no tenen cap problema a posar fora del seu país gegants eòlics de 200 metres d'altura, destruint paisatges naturals. En ser un dels països més venedors de petroli, tenen menys obstacles que uns altres. El “benestar” de Noruega té, per tant, un costat fosc, molt fosc.
Quan parlàvem del comportament d'aquest Estat escandinau, el grup d'assessorament empresarial Fites el va llançar, sense cap vergonya, a l'aire lliure: “La indústria de la defensa pot ser una gran oportunitat per a les empreses basques”.
Ens quedem atònits. Però aviat deixem enrere la sorpresa i la còlera. Quin nivell ètic tenen aquests empresaris per a proposar aprofitar la situació de guerra que s'ha estès per tot el món? I pitjor encara, en què estaven recolzant en aquest acte els representants de les institucions basques?
És repugnant que es consideri “interessant” la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra. No hem après res de la guerra de tres anys a Ucraïna? No té la societat basca la responsabilitat de liderar la política de pau després de tant de sofriment?
És repugnant que les empreses basques considerin "interessant" la possibilitat d'aprofitar l'auge del pressupost militar europeu i del militarisme i la pròpia guerra
En lloc de promoure la distensió i el diàleg, es va decidir augmentar el nombre de soldats, armes, municions, etc., el que ha fet que el conflicte es mantingui i hagi augmentat tant la mort com la destrucció. El que, al seu torn, ha tingut impactes negatius en l'economia, la qual cosa ha suposat un encariment de la vida i un empobriment de la societat. A més, els enfrontaments que destrueixen Àfrica i el genocidi a Gaza ens mostren fins a quin punt pot arribar l'ús de la producció bèl·lica. Volem continuar alimentant aquesta inèrcia?
Nosaltres proposem iniciar un debat diferent, perquè creiem que va en la direcció del canvi que la majoria de la ciutadania vol: com fer la transformació ecosocial i com posar en marxa els processos en relació amb el tema que ens ocupa, per a fer de la indústria militar actual una producció d'utilitat social. En concret, es pretén que Euskal Herria es converteixi en un país que no produeix armes, que no col·labora amb les destruccions i les massacres.
Per això, advertim a la ciutadania basca que no acceptin els discursos i pràctiques sobre la “defensa” i la “seguretat” militaritzada, perquè no col·laborem amb les injustícies que estan destruint el món. Per contra, cridem a promoure solucions innovadores per a posar en vies de solució les desigualtats socials.
Segons l'informe de Zedaleak, “la falta d'inversió en defensa i seguretat i la fragmentació de les polítiques migratòries i d'asil ens fan vulnerables en un escenari cada vegada més geopolític”. Neguem el punt de partida d'aquesta afirmació. En la nostra opinió, les polítiques militaristes, l'augment de la despesa militar i la producció d'armes afavoreixen precisament la vulneració i el retrocés dels drets. Hem de sortir d'aquesta lògica de la por i avançar en solucions que comportin una major justícia social.
Que cap empresa aprofiti l'escalada del militarisme amb inversions i innovacions de recursos. Proposem precisament el contrari: que aquestes inversions i innovacions s'aprofitin per a transformar-les en produccions d'interès civil en la indústria actual que denominem producció basca de malbaratament i guerra. Estem convençuts que aquest procés, juntament amb uns altres, ens permetrà avançar cap a la transformació ecosocial que necessita el món.
Ana Gorostidi i Xabier Sarasua, membres del grup Bake Ekintza Antimilitarista
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]
Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]
Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]
Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]
Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.
Era berean,... [+]
Euskal Herriko Mugimendu Feministak aurtengo Martxoak 8ko mobilizazioak "faxismoaren, erreakzionarismoaren eta zapalkuntzaren aurkako aliantzak" ehuntzean ardaztu ditu.
Kepa Kortak Naiz-en idatzitako “Musikariaren jakituria” artikuluan faxismoa definitzeko... [+]