En l'àmbit dels independentistes, ERC ha triomfat, el PSOE ha rebutjat la lògica del 155 i ha proposat un indult per als dirigents detinguts de l'1 d'Octubre. Aquesta decisió ha generat una fractura en la societat espanyola i ha generat nombroses reaccions: alguns (PP, VOX, Ciutadans), incapaços de veure en un primer moment l'operació política que amaguen els indults, s'oposen frontalment; uns altres (empresaris, església, sindicats), amb una visió pragmàtica d'Espanya, la secunden totalment.

Estem convençuts que els primers, veient l'actitud dels segons, han entès bé la transcendència de la maniobra de l'Espanya pragmàtica, però segueixen obstinats en ella, perquè si aquest pacte dona els seus fruits, saben que el PSOE durarà molt de temps. En política hi ha una llei que tots els gestors haurien de conèixer: quan apareix la pàtria (la lluita per la independència de Catalunya), en ella es produeix la divisió. Una part és fidel a la finalitat del moviment, i l'altra, quan l'Estat apareix i reprimeix, en lloc de reconèixer la feblesa i apartar-se d'ella, entra en la lògica de l'opressor. Vegem què hi ha darrere d'aquesta operació: en la nostra opinió, com a alternativa a l'exigència ciutadana de la independència, hi ha un pacte ben detallat entre el PSOE i ERC; és a dir, un Estatut per a Catalunya votat en referèndum, almenys raspallat, que integri la novetat que tenia el vell.

Analitzem la posada en escena d'una obra ja escrita en un altre lloc. El vell discurs d'ERC, que ara s'oculta estant en el govern, diu: som independentistes; però, en aquest moment, la independència no sols és possible amb el 50% dels vots. Hem de treballar perquè dos terços dels catalans estiguin al seu favor. Mentrestant, apostem pel possible: Nou Estrenyi amb el referèndum.

En la nova situació és el PSOE el que, amb alguns símptomes, té la responsabilitat de treure a la llum el pacte. Iceta parla de l'estatut aprovat. Zapatero i Almunia estan d'acord en aquesta idea. En canvi, ERC està jugant a l'amagatall, mostrant una cara aparentment independentista (amnistia, referèndum d'autodeterminació i visites a Puigdemont). Aquesta tàctica extensible de camuflatge ve obligada per la necessitat de mantenir un govern de coalició durant un temps, per a desactivar la pressió popular i convertir-la en un suport a aquest projecte. ERC confia que l'entossudiment de l'Estat a nivell negociador convenci a la gent que, en aquest moment, només es pot aconseguir un nou Estatut.

Per sobre del que el pacte amaga (la mà d'obra de la política possible), cal dir que, si és l'art de la política impossible, ens fiem de la lluita per l'autodeterminació i la independència de Catalunya, i no dels pactes a costa del poble.