Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La nau espacial índia arriba al pol sud lunar

  • El país és el primer a arribar al pol sud i el quart en piga. Ha arribat el dimecres a les 14.34.

24 de agost de 2023 - 10:31
Última actualització: 12:55
Chandrayaan-3 misioaren kartela. Argazkia: ISRO.

La nau espacial Chandraya-3 ha aconseguit la piga en el pol sud. És el quart país a arribar a la Lluna, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), per darrere dels Estats Units i la Xina. Sreedahara Panicker, un dels caps de l'agència espacial de l'Índia, Somanath, ha declarat que “l'Índia està en la Lluna”.

La zona desconeguda de la Lluna té una carrera en els últims anys. Rússia va intentar la lluna el diumenge anterior, però va perdre la comunicació i no el va aconseguir. el Japó, que va perdre recentment la sonda Hzorro-R, té ara el projecte SLIM per a la zona equatorial de la Lluna. En aquestes zones existeixen reserves d'aigua congelada, la qual cosa proporciona oportunitats per a la vida; pot ser una gran font de combustible, oxigen i aigua potable, la qual cosa pot facilitar noves missions. Un altre dels objectius principals és conèixer les característiques tèrmiques, físiques i químiques d'aquesta zona lunar.

L'agència espacial índia ISRO ha experimentat en els últims anys un important creixement. En 2009, amb la nau espacial Chandrayaan-1, van veure que en el pol sud de la Lluna hi havia aigua congelada. En 2019 es va intentar fer la missió d'enguany, però un error de programació va frustrar la lluna. Al final, amb l'espaiador Chandraya-3, aconsegueixen la piga. En estabilitzar la nau, un vehicle rover descendeix al sòl i realitza els primers mesuraments en el pol sud. “Tota la informació és nova”, explica Anil Bhardware, que porta 30 anys en el programa espacial asiàtic. El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, qualifica de “un nou capítol per a l'Índia”


T'interessa pel canal: Espazioa
Atrapats en la Terra: escombraries espacials i futur de les missions espacials
Se sap que la Lluna és l'únic satèl·lit natural que orbita al voltant del nostre planeta, però hi ha molts altres satèl·lits enviats per l'home, els satèl·lits artificials. Les telecomunicacions, la meteorologia, l'espionatge... són innombrables. Però, què ocorre quan... [+]

La missió xinesa Chang'e-6 acomiada amb mostres ocultes a favor de la Lluna
La missió xinesa Chang'e-6 ha aconseguit prendre mostres ocultes a favor de la Lluna i enlairar a l'òrbita lunar. Es tracta del primer enlairament per la cara oculta.

Alerten sobre la necessitat de mantenir l'auge dels satèl·lits
Un article publicat en la revista Science adverteix de la necessitat de regular més rigorosament els permisos per a satèl·lits d'òrbita baixa. De fet, ja hi ha milers de satèl·lits en l'espai i han previst una pujada espectacular.

Eneko Axpe. Mirant a Mart.
“En 2025 s'espera que la primera dona i la primera persona que no és blanca arribi a la lluna”
Eneko Axpe Hissa (Barakaldo, 1986) és físic i investigador en la NASA, els EUA, San Francisco. És el primer basc físic de la NASA. També és músic en diversos grups. Ara treballa de ple, té un projecte interessant: investiga com alimentar a les tres persones que faran la... [+]

James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte

James Webb teleskopioaren lehen irudiak eta datuak aurkeztu dituzte: unibertsoari inoiz ateratako argazkirik sakonenak eta exoplaneta baten espektroskopia-datu zehatzenak. “Kosmosaren ikuspegi berri eta iraultzaile bat”, Bill Nelson NASAko administratzailearen... [+]


2021-04-20 | Unai Brea
Naiara Barrado Izagirre. Observador d'astres
"Si posem diners segurs que dins de vint anys estarem en Mart"
En la pàgina adjunta es troba Naiara Barrado (Getxo, 1981), astrònom i membre del Grup de Recerca de Ciències Planetàries al costat del telescopi de l'Escola d'Enginyeria de la UPV/EHU. En el treball diari, no obstant això, s'observa la pantalla de l'ordinador, treballant amb... [+]

PODCAST #54 | Elon Musk espazioa kolonizatzen

Elon Musk munduko aberatsenak Marte planeta kolonizatzeaz gain, Starlink deitu makroproiektuarekin mundu guztian internet konexioa bideratzea du helburu. Horretarako, milaka sateliteren arteko “konstelazioa” osatzen dabil. Saint-Senier-de-Beuvron izeneko herrixkak... [+]


El petit poble de Normandia es resisteix al projecte 'Starlink', que transformaria l'espai
Elon M., el més ric del món, a més de colonitzar el planeta Mart, té com a objectiu facilitar la connexió a internet a tot el món amb el macroprojecte denominat Starlink. Per a això, està construint una “constel·lació” entre milers de satèl·lits. El poble de... [+]

Costat fosc de la lluna
Naixement 8 de maig de 1945 Capitulacions alemanyes II. Va portar el final de la Guerra Mundial i, immediatament, els Estats Units va posar en marxa l'Overcast, que més tard seria l'Operació Paperclip, portant als Estats Units al major nombre de científics alemanys perquè es... [+]

2019-06-26 | Ander Perez
Mirin Karmele Gómez. Ensenyant el cel
"Qui inverteix en l'espai té un retorn en la nostra societat"
Mirin Karmele Gómez creu que mirar al cel pot ajudar-nos a conèixer la Terra, ja que en ella es troben moltes de les claus del pensament i la tecnologia que l'ésser humà ha construït al llarg de la història. El seu objectiu és difondre aquesta cultura científica i per a... [+]

Lluna, emperador i muralla
Segons compte la llegenda, fa més de 2.000 anys, una nit, el primer emperador xinès, Qin Shi Huan, va somiar que estava en la Lluna.

2019-04-11 | ARGIA
Argia ere xurgatzen duten zulo beltzak, zer dira zehazki?

Zulo beltz baten lehen irudia aurkeztu du Event Horizon Telescope proiektuak. Mesier 87 galaxiaren erdigunean dago, 55 milioi argi urtera.


Primer passeig per l'espai
El primer viatge a l'espai va ser realitzat per Yuri Gagarín en 1961; en 1969, Neil Armstrong va ser el primer home a trepitjar la Lluna.

2018-07-26 | Elhuyar
Marten ur likidoa detektatu dute, izotz-azpiko aintzira handi bat

Marten izotz-azpiko aintzira handi bat detektatu dutela iragarri du Italiako ikertzaile-talde batek. Hego poloan aurkitu dute, izotz-azpian 1,5 km-ko sakoneran, eta 20 km inguruko zabalera du aintzirak. Science aldizkarian eman dute aurkikuntzaren berri.


Eguneraketa berriak daude