Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Guerres castany Indi

  • Estar ficat en el forat no és el pitjor –li va dir Manu–, el pitjor és no saber quan ens sortirà, o fins i tot si ens sortirà. En la novel·la La Petita Guerra de Lander Garro, en la qual es narren les peripècies dels refugiats d'una guerra, entre els seus personatges, Anna Frank.

12 de febrer de 2024 - 07:27
Anna Franken egunerokoko protagonistetako bat: bere etxeko leihotik ikusten zuen zuhaitza, indi gaztainondoa. 2006an ateratako argazkia. 2010ean haizeteak eraitsi zuen. Jatorrizko argazkia: Huliana90212, edizioa:Arthena. Wikimedia CC BY 2.0

“A vegades se m'oblida la síndrome d'Anna Frank, que ho sap, el terror de quedar-me aquí per sempre i així. Després li va comptar el cas d'Anna Frank, una nena jueva fugida dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va passar dos anys amagada en un casalot on va escriure un diari i que va morir en la zona de concentració d'Auschwitz després que un holandès la denunciés”. Fugitiu en fals temps i també Anna. Basc i jueu en un terror.

Anna va escriure, mentre va romandre en l'amagatall, un diari que després es va fer famós, després d'haver estat publicat en el genocidi contra els jueus de la Segona Guerra Mundial després de ser assassinat en un camp de concentració d'holocaust.

Un dels protagonistes d'aquest dia és l'arbre que es podia veure des de la finestreta de la casa, el castanyer indi (Aesculus hippocastanum), que vivia en el centre d'Amsterdam. Més tard, després de passar la seva fama pel camp, van intentar derrocar als de la cèl·lula d'assassinat GOS (Ajudants dels Opositors Criminals dels Arbres), però es van unir a la gent natural del barri i van aconseguir salvar. Cansat de barallar amb els assassins de les guerres, malalt, el 23 d'agost de 2010 va ser derrocat per un fort vent, d'uns 160 anys. Un arbre que quedarà per a la història, un arbre vinculat al guerrer, al genocidi, a l'holocaust i a la passió per la vida d'una nena.

S'han recollit les castanyes d'aquest arbre i s'han plantat a tot el món multitud de cries encenalls, en museus o similars que s'han construït per a recordar i rebutjar el genocidi dels jueus o les accions d'aquest nivell. El castanyer Indi està proliferant amb l'arribada de les seves castanyes en tots els continents. Els següents arbres viuen en escoles de Fukuyama, Nova York, Bradfor, Indianapolis i nombrosos pobles d'Europa, al costat de l'ajuntament del districte 3 de Lió, capital de la resistència francesa de la guerra, i al jardí Anne Frank de París. Hi ha molts carrers, places, hortes, etc. que porten el nom d'Anna Frank. Al Parc d'Aiete de Sant Sebastià també hi ha un aleví d'aquest arbre, en el seu record, on vol satisfer les ànsies de pau de nombroses guerres i crims.

Els gossos estan oberts a tot arreu. Vares negres en totes les cases.

Per a no oblidar els genocidis i els holocaustos i dotar d'un sentit pedagògic a la memòria, l'olivera (Olea europaea) o quin arbre pretenen posar en record a les nenes Anna, assassinades pels jueus mentre escriuen la seva adolescent diària amagades a casa en Palestina? En Donostia? Lió de la resistència? Per a quan el primer Parc Palestina a Euskal Herria?


T'interessa pel canal: Landareak
2025-04-07 | Jakoba Errekondo
Cultiu de la suposada agricultura i terra
Per a l'agricultor, l'hort no és més que un obstacle. Avui dia, molts pagesos “avançats” pensen així. En el seu treball no necessiten horta, ni galliners, ni pomeres, ni ruscos.

2025-04-07 | Iñaki Sanz-Azkue
La serp pescadora, a través del riu
En escoltar la serp, se li ocorrerà un lloc sec, ja que l'ésser humà ha interioritzat que els rèptils necessiten calor. No obstant això, no totes les serps són iguals, no totes els agraden les mateixes condicions, i gràcies a això, entre altres coses, es troba la... [+]

2025-04-07 | Garazi Zabaleta
Només
Projectes agroecològics que es poden desenvolupar en terreny petit i sense grans inversions
Es tracta d'un projecte d'agricultura regenerativa en solitari, situat en la finca Basaldea de Vitòria-Gasteiz, en el barri d'Abetxuko, impulsat per Jaime García, Joseba Vigalondo i Javier Chaves. “En el sector primari, el nostre objectiu és impulsar noves incorporacions en el... [+]

Apirila, zikloaren hasiera

Udaberrian orain dela egun gutxi sartu gara eta intxaurrondoa dut maisu. Lasai sentitzen dut, konfiantzaz, bere prozesuan, ziklo berria hasten. Plan eta ohitura berriak hartu ditut apirilean, sasoitu naiz, bizitzan proiektu berriei heltzeko konfiantzaz, indarrez, sormen eta... [+]


2025-03-31 | Jakoba Errekondo
Ohea berotzearen teknika

Ohe beroan edo hotzean egiten da hobeto lo? Nik zalantzarik ez daukat: hotzean. Landare jaioberriek bero punttu bat nahiago dute, ordea. Udaberriko ekinozio garai hau aproposa da udako eta udazkeneko mokadu goxoak emango dizkiguten landareen haziak ereiteko.


2025-03-31 | Garazi Zabaleta
Errekauek
“Errekauek” eta “enkarguk” etxean jasotzeko proiektua Azpeitian eta Azkoitian

Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]


2025-03-31 | Nagore Zaldua
Udaberrian sakura loreak eta itsas-tomateak

Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.


Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-24 | Garazi Zabaleta
Koloreko
Landareetatik eratorritako ile-koloratzaile natural eta ekologikoak

Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]


2025-03-24 | Irati Diez Virto
Lamia oinak bueltan dira

Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]


2025-03-24 | Jakoba Errekondo
Ilargiko borda, lurra eta ilintia

Bada Borda bat ilargian. Bai, bai, Borda izeneko krater bat badu ilargiak; talka krater edo astroblema bat da, ilargiaren ageriko aldean dago eta bere koordenadak 25º12’S 46º31’E dira; inguruan 11 krater satelite ditu. Akizen jaiotako Jean Charles Borda de... [+]


Samariar baltsamoa

Sare sozialen kontra hitz egitea ondo dago, beno, nire inguruan ondo ikusia bezala dago sare sozialek dakartzaten kalteez eta txarkeriez aritzea; progre gelditzen da bat horrela jardunda, baina gaur alde hitz egin nahi dut. Ez ni optimista digitala nauzuelako, baizik eta sare... [+]


Zuhaitz landaketa: mozketa masiboak egin ahal izateko jukutria “berdea”

Mila milioika mintzo dira agintariak. CO2 isurketak konpentsatzeko neurri eraginkor gisa aurkeztuta, zuhaitz landaketei buruzko zifra alimaleak entzuten dira azken urteetan. Trantsiziorako bide interesgarria izan zitekeen, orain arteko oihanak zainduta eta bioaniztasuna... [+]


2025-03-19 | Elhuyar
Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko liken eta goroldioetan

Kutsatzaile kimiko toxikoak hauteman dituzte Iratiko oihaneko liken eta goroldioetan. Ikerketan ondorioztatu dute kutsatzaile horietako batzuk inguruko hiriguneetatik iristen direla, beste batzuk nekazaritzan egiten diren erreketetatik, eta, azkenik, beste batzuk duela zenbait... [+]


2025-03-17 | Jakoba Errekondo
Magnolian kakalardoa polen-mamitan

Magnoliak eleganteak dira. Dotoreak. Anddereak. Pontxoak. Apainak. Pimentak. Gurbilak. Ponposak, ponpoxearrenak. Ortiroak. Ia-ia fazazkoak, kriket eta kraket. Ez naiz harritzen, beren loraldien azpian lurrarekin urtzerainoko handitasunaren menpeko sentitzen naiz urtero.


Eguneraketa berriak daude