Pregunta “Si estem envellits”: En la pràctica, els socialdemòcrates, els reformistes, els buròcrates i els petits burgesos d'Euskal Herria, tant del Nord com del Sud, s'encarreguen, en la mesura que els correspon, de la difusió i suport de la democràcia burgesa (la dictadura del capital), rebent beneficis i reformes a canvi. Per a això, es valen d'una filosofia multidireccional i una línia d'actuació política maldestra, la fi última de la qual és mantenir el sistema capitalista explotador i contrarestar la teoria científica de la lluita de classes. D'altra banda, la classe obrera basca i els sectors populars asseguren la impossibilitat de prendre el poder, i tot el que no opini de la mateixa opinió està necessàriament obsolet.

D'aquesta manera, en resum, utilitzen arguments que consideren impossible lluitar contra l'explotació i l'ocupació espanyola i francesa fos de les seves estructures de dominació (a més de l'explotació de la burgesia basca). Davant això, si els de baix no prenem el poder, els pobres seran cada vegada més pobres i més nombrosos, i som molts de la mateixa opinió. Així les coses, el capitalisme s'enfrontarà a la crisi i serà tan greu que la supervivència de milions de persones es posarà en perill, una quantitat difícil de calcular. Tenint en compte la fase actual, les contradiccions pròpies del capitalisme no podran “resoldre's” sense la guerra mundial, i les tragèdies provocades per les dues guerres mundials anteriors quedaran petites en comparació amb aquesta.

Hi ha dues posicions a nivell mundial que miren a una situació tan catastròfica: d'una banda, les que creuen que no succeirà, perquè el sistema ens protegirà, ja que, sent el seu servidor, hem de jugar en els seus paràmetres i, d'altra banda, a canvi de la nostra fidelitat política, aconseguirem alguna cosa, una fidelitat cada vegada ideològica.

D'altra banda, tenim el que ens indica l'anàlisi objectiva, dialèctic i científic de la realitat. És a dir, avui dia no hi ha possibilitat de canviar la situació dins del sistema que ens oprimeix i explota, encara que es pugui fer alguna reforma, sempre que no es qüestioni realment la primacia del capital.

Sobre la base del plantejat, arribem a la conclusió que hem d'actuar fora del sistema i amb les nostres pròpies forces. Diem que en les nostres dinàmiques i línies polítiques no es tindrà en compte, en essència, cap llei de capital, ja que està feta principalment per al seu benefici. De la mateixa manera, si se senten culpables i amenaçats els aparells polítics, administratius i judicials del sistema, es procedirà a condemnar-nos. Al mateix temps, la lluita pels objectius més importants passa necessàriament per fer-los públics i per defensar-los. Ells o nosaltres. No hi ha terme mitjà i només és qüestió de temps per a arribar a aquesta conclusió.

Quant a les premisses i dinàmiques per a la consecució dels nostres objectius principals

Un dels temes prioritaris és determinar qui és el subjecte de la revolució basca, perquè sigui possible el camí cap a la independència i el socialisme. Es tracta d'un poble treballador basc, en el qual la classe treballadora i els sectors més avançats estan en l'avantguarda. La història del Moviment d'Alliberament Nacional Basc ens mostra les limitacions de l'interclassisme, sobretot pel que fa a l'alliberament de classes.

És evident que l'anàlisi científica de la situació dia a dia ens determinarà com hem d'actuar a tots els nivells. No obstant això, considerem imprescindible subratllar alguns punts.

Mai podem qüestionar la veritable titularitat del poder futur. És a dir, els sectors més conscienciats del poble treballador basc i la classe treballadora tindran tots els poders polítics, econòmics i derivats d'ells.

Al mateix temps, des del punt de vista tàctic i estratègic, no farem cap tracte o aliança política important amb la burgesia basca, francesa o espanyola. Hem de tenir clar que la revolució socialista basca només interessa als bascos de baix.

Les organitzacions d'avantguarda que vagin a desenvolupar aquest tipus d'objectius hauran de tenir caràcter de classe. És una classe treballadora basca independent la que necessitem per a construir l'Estat Socialista Basc, així com ser independent dels sindicats (sense excepció en la política basca actual), etc.

Reiterem que considerem imprescindible la creació d'un Moviment Socialista i Revolucionari d'Alliberament Nacional Basc que aglutini a totes les organitzacions de classe revolucionàries.

Conscients que estem treballant de forma molt telegràfica sobre un tema de gran complexitat, direm que per a prendre el poder popular i obrer basc es necessitaran diversos instruments de lluita, per tant, les condicions objectives i subjectives de la conjuntura actual determinaran el que es farà, com i quan.

El que no hauríem de fer per a aconseguir els objectius esmentats

Sense oblidar a la burgesia basc-espanyola o autonomista, el primer que no hauríem de fer seria no rendir-nos ni lliurar-nos als estats que ocupen i exploten, i que inclou als altres. Amb el reconeixement de la dictadura del capital, enterrem les ganes de lluitar per la revolució socialista basca. Aquest camí sense retorn no ens porta més que a la destrucció, i aquesta destrucció de nosaltres mateixos porta amb si el de la condició de nació i de classe.

Sobre el preguntador “Per què?” (casos pràctics)

Per què es lliuren les armes i la teoria revolucionària (independència i socialisme) amb l'excusa de la unilateralitat enganyosa i no es decideix separar-se unilateralment d'Espanya i França per a construir la República Socialista Basca?

Sense anar tan lluny, per què no s'implementa unilateralment la desobediència com a dinàmica política per a reivindicar i aconseguir els objectius perpetus de l'esquerra abertzale? No obstant això, des de la unilateralitat s'accepta la “llei de partits” a Espanya i, d'aquesta manera, la iniciativa política queda encadenada per la corda del nostre ocupant i explotador.

Per què es denomina “procés de pau” a aquest lliurament polític-militar? Per què en els “processos de pau” a tot el món els revoltats abandonen la posició prèvia i es posen a la disposició del capital per a buscar solucions a alguns efectes de la confrontació, però no per a raons polítiques originals? En la qüestió basca les raons polítiques i les conseqüències han quedat sense resoldre, i aquí estem parlant de presos polítics bascos, deportats, fugits, independència i socialisme.

Si el grup “Independentistak” va néixer com a element impulsor de la reivindicació de la independència… es va decidir parar de veritat, per què? Per què no es diu la veritat? L'estructura política i econòmica de la burgesia basca no és independentista, perquè la independència d'Euskal Herria atempta contra els seus interessos econòmics, per què s'oculta això? Doncs bé, a continuació EH Bildu signatura el preàmbul de l'Estatut per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa amb el PNB (Estatut d'Euskadi per al PNB), que actualitzarà l'Estat de la Moncloa, resultat de la transició de la dictadura feixista al règim monàrquic de 1978.

Per què va sorgir “Esait” i després es va desfer sent l'organisme nacional per a estructurar l'esport basc? Es deia que “a causa dels canvis en la política basca, els acords entre els partits es possibilitaran…”. En sentir això, Naiz li va dir: “ESAIT ha donat per finalitzada la seva trajectòria, convençuda que “tot el que s'ha iniciat, s'acaba, i totes les sigles estan sempre al servei d'una causa principal, però mai són la seva meta”. Doncs bé, però el que és clar és que res ha acabat i que tot està per fer respecte a les seleccions basques. Igualment, si tot està al servei de Sortu, perdó, al servei d'una causa principal… Si es tracta d'una nació i d'un organisme popular plural, pot ser independent sense estar al servei d'un partit i, en defecte d'això, el partit hauria de tenir un debat popular honest.

Per què sorgeix “Udalbiltza” com a element vertebrador de la nació i com a element dinamitzador de l'Esquerra Abertzale Oficial i Reformista més tard? El que de veritat amaguen és una contradicció insalvable entre l'acord entre Udalbiltza i el nou estatut, que engloba a Hegoalde i Iparralde, perquè només entren Llaurava, Bizkaia i Guipúscoa, i perquè EH Bildu prioritza l'acord. Udalbiltza hauria d'estar, en tot cas, per sobre del Govern autònom d'Araba, Bizkaia i Guipúscoa, només per la seva articulació nacional.

Per què s'admet la fragmentació del Sud, és a dir, Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa d'una banda i l'Alta Navarra per un altre? En el fons, estem pitjor que al començament de la reforma espanyola de 1978. L'Esquerra Abertzale de llavors va rebutjar el canvi de marca de la dictadura espanyola, entre altres coses perquè dividia a Hego Euskal Herria en dues. Ara, no obstant això, s'accepta la divisió i, al mateix temps, es construeix una estratègia de tres carrils amb ritmes diferents… que té com a objectiu la “República Confederal Basca 2026”. Entenem tot això sense passar per la presó i amb el reconeixement de les democràcies franceses i espanyoles, així com amb l'aprovació de les comunitats polítiques internacionals homòlogues. Els autors del “procés de pau” es referien tantes vegades a la mateixa comunitat. Quan es va produir el desarmament d'ETA, ha estat situar a Euskal Herria segons l'ordre internacional del capital (com a més!) l'única cosa que han permès.

Per què es demana el permís per a decidir sobre “Gure Esku Dago” i no es genera una dinàmica per a reivindicar directament la independència, sobretot sabent que Espanya i França no permetrien un referèndum resultant? Això és destruir-nos a nosaltres mateixos, i parlem d'això, per exemple, quan parlem de “destruir-nos a nosaltres mateixos per decisió pròpia”. Hem de reflexionar sobre això. Per què perdre les nostres forces en perjudici nostre i, al mateix temps, en benefici dels nostres enemics? No es tracta de pujar l'escala a poc a poc, sinó descendir per l'escala, que a més és totalment lliscant.

De cara a la repressió, fins quan ens condicionarà la nostra línia política per a poder implementar objectius nacionals i de classe? D'altra banda, fins a on arribarem amb la teoria de “possible”? És a dir, és possible/viable realitzar el lliurament d'armes i objectius perquè ens surt gratis i, per contra, no és possible/viable reivindicar els nostres objectius perquè ens produeix repressió. Seguint aquesta equació, abracem la legalitat del sistema i de l'enemic, i qui no comparteix aquesta idea vol retornar la lluita armada, és nostàlgica, impossible, està desfasada, viu en altres èpoques…

Per l'Estat Socialista Basc! Sempre avanci!