La plataforma de lloguer de Bentaberri ha començat l'any amb una nova ona de protestes i retallades. El passat 13 de gener es va celebrar en el barri una assemblea de veïns per a donar un nou impuls a la plataforma. Al voltant de 200 persones es van reunir i van posar en marxa diversos grups de treball per a fer front al futur. De fet, en l'últim any se'ls ha intentat desnonar en dues ocasions, i 510 famílies es troben en risc de quedar al carrer.

El passat 17 de gener es va celebrar una multitudinària concentració en la plaça José María Sert de Bentaberri per a denunciar l'especulació que s'està duent a terme sobre els "fons voltor". Resum d'aquesta mobilització Salvem el nostre barri! Va ser difós en les xarxes socials als pocs dies d'haver estat captat en el vídeo. Volen demostrar que estan vius.

Txomin i Josetxo la Canyada porten més de dues dècades vivint en els habitatges de protecció oficial de Bentaberri. la Canyada, membre i portaveu de la Plataforma de Lloguer, ha reconegut que la concentració de gener ha estat “decisiva”: «ha donat força al moviment veïnal». Txomin, en canvi, sap molt bé contra què lluiten. Al març de l'any passat, l'empresa Testa Residencial va intentar desnonar a ella i a la seva família, que en l'actualitat gestiona els habitatges protegits. La plataforma Stop Desnonaments va aconseguir paralitzar el procés amb la mediació de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià i les Juntes Generals de Guipúscoa.

«És molt difícil explicar-vos que volen acomiadar-vos, però és necessari. Creiem que en Bentaberri hi ha hagut desnonaments i hem de continuar treballant per a evitar-ho”, ha subratllat Txomin. En aquests moments, una altra veïna, la donostiarra Victoria Noriega, es troba en risc de desnonament des d'el mes de novembre passat. A pesar que la demanda de desnonament s'ha paralitzat i ha estat ajornada, encara no s'ha aixecat l'ordre de desnonament. «Hem ajudat a Victoria des del principi i no permetrem el seu desnonament. Continuarem lluitant perquè es quedi en el barri».

S'han posat en marxa els grups de treball encarregats dels temes de manteniment, comunicació i legislació, entre altres. «La situació dels habitatges ha empitjorat i els garatges s'inunden. Tenim moltes avaries i, per exemple, si un ascensor no funciona, es triga uns vint dies a resoldre'l», explica Txomin. A més, la comunicació amb l'empresa Testa Residencial, encarregada de la gestió dels habitatges, no és gens fàcil. «Tenen despatx a Madrid i si passa alguna cosa has de trucar-los per telèfon. La comunicació amb ells és com parlar amb una paret».

Per això, volen fer un repàs de tots els esdeveniments que s'estan produint en les últimes dècades. D'altra banda, la Canyada ha explicat que tenen previst fer una radiografia de les famílies de Bentaberri: «Realitzarem una enquesta en el barri per a conèixer el nombre de persones que viuen. També volem comptar els naixements en Bentaberri i els que s'han jubilat».

Després de mantenir nombroses reunions amb el Govern Basc a Vitòria-Gasteiz, se'ls ha demanat una vegada i una altra que solucionin el problema de Bentaberri. Per a això, haurien de negociar amb el fons d'inversió Blackstone, però, de moment, no han mostrat cap voluntat per a fer-ho. Txomin té clar el que ha de fer perquè la pròxima reunió sigui efectiva: «Si fem les coses bé, dins de sis mesos podem reunir-nos amb el Govern Basc. Hem de portar tota la informació al govern, si no ens diran això de sempre. Hem de posar sobre la taula els arguments per a valorar d'una vegada per sempre la nostra situació».

Paraules i accions

Castañeda diu que les coses es van fer malament des del principi: «La responsabilitat del que ens ha passat és del Govern Basc. No els agrada que en els mitjans parlem d'ells, però és hora de començar a parlar clar». En 1994 el Govern Basc va promoure el concurs per a la construcció de 540 habitatges de protecció oficial en lloguer en Bentaberri. Va adjudicar a Metrovacesa i Vallehermoso el dret de superfície a 75 anys. L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià també es va presentar al concurs i va recórrer l'adjudicació dels habitatges, ja que el procés no es va realitzar correctament. Però els tribunals no li van donar la raó.

«Diversos representants de l'Ajuntament ens han reconegut que la promoció de Bentaberri es va fer molt malament. Eneko Goia i Iñaki Gurrutxaga ens van donar la raó, però ens van dir que tenien les mans lligades. L'ex regidor d'Urbanisme, Enrique Ramos, també va admetre en un ple municipal que el procediment va ser inadequat. L'Ajuntament ha intentat mediar, però no ens han donat solució a un problema real», ha subratllat Canyada.

Els 510 habitatges de protecció oficial de Bentaberri van ser sortejades en 1998, i quan els inquilins van començar a signar els contractes es van trobar amb un imprevist. Quan es va anunciar la promoció es va dir que es tractaria d'un habitatge en lloguer, i que després de 12 anys es podrien comprar aquests habitatges. No obstant això, la Canyada ha recordat que aquesta possibilitat va ser eliminada dels contractes que es van celebrar amb anterioritat. «El que ens van oferir i el que signem no tenia res a veure. La promoció oferia la possibilitat de viure en Bentaberri per un total de 37.000 pessetes. Pensem que ens va tocar la loteria, però al poc ens vam adonar que ens havien pres el pèl. Ens van treure de la resta de promocions d'habitatge».

Per això, en 1999 van decidir crear una plataforma per a treballar en favor dels interessos dels veïns i veïnes de la localitat. L'objectiu inicial va ser aconseguir l'opció de compra d'aquests habitatges. «Quan es va complir el termini d'un contracte de dotze anys, vam veure que només podíem continuar vivint en lloguer», ha assenyalat Canyada. Llavors, Aloku va negociar amb els gestors d'habitatges perquè les pròrrogues de contractes no anessin d'any en any sinó de cinc anys. En els anys següents la plataforma va mantenir la mateixa línia de treball.

En 2016 la situació va canviar de manera notable. La immobiliària Testa Residencial va ser l'encarregada d'adquirir els habitatges de protecció oficial de Bentaberri, i els preus dels lloguers van augmentar. «Comencem a pagar 300 euros i hem passat a pagar una mitjana de 800 euros. Els preus dels lloguers depenen de l'índex IPC, però mentre la quantitat a pagar creix, els sous de moltes famílies es mantenen o baixen de la mateixa manera. No hem pogut comprar els habitatges, però ens hem hipotecat. Nosaltres dos hem pagat més de 200.000 euros en 21 anys. Cal no oblidar que es tracta d'habitatges de protecció oficial en lloguer. Els més cars de l'Estat estan en Bentaberri», ha subratllat Txomin.

La immobiliària Testa Residencial va ser adquirida fa dos anys pel fons d'inversió estatunidenca Blackstone i a partir de 2028 els habitatges deixaran de ser de protecció oficial. la Canyada ha assenyalat que això perjudicarà la situació dels veïns i veïnes: «Podran rescindir els contractes i incrementar a la seva carta els lloguers. El Govern Basc és a temps de solucionar el problema.

Per a això haurà d'asseure's i negociar amb el fons Blackstone». En concret, Txomin s'ha mostrat convençut que els enfrontaments amb el Fons Blackstone que s'han produït en altres països també es podran veure en Donostia-Sant Sebastià. “Què farà el Govern Basc si ens tiren? Els veïns podem moure'ns fins on puguem, però la responsabilitat és de les institucions públiques. En aquest cas, la del Govern i la de l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià».

El principal objectiu d'Alokabide en l'actualitat és que 510 famílies de Bentaberri es quedin en el barri. «No volem regalar res, només ens agradaria mantenir el que tenim», ha subratllat Txomin. «És un problema de la ciutat, i el barri es va al diable si no hi ha solució. Els hostes d'aquí viuen gràcies a nosaltres. Aquí hi ha vida i hi ha moviment. Nosaltres hem fet el barri».

Altres 300 famílies, en risc

El grup Stop Desnonaments va informar el dimarts que el fons immobiliari Azora ha adquirit la immobiliària Immobiliària Vascongada i que 300 famílies residents en Donostia-Sant Sebastià estan en risc de desnonament. El dimecres, per part seva, una roda de premsa al costat de l'Ajuntament de la localitat biscaïna va oferir més detalls sobre el succés. A prop es troba la seu de l'Immoble Vascongada, al carrer Ijentea, número 2.

En concret, demà, 15 de febrer, a les 12.00 hores, es concentraran enfront de la seu de l'Ertzaintza a Vitòria-Gasteiz. «A Vascongada i a Azora no els donarem l'oportunitat d'expulsar als inquilins i augmentar especulativament els lloguers», ha declarat Rosa García, portaveu de Stop Desnonaments. A l'Ajuntament s'ha registrat un escrit signat per desenes d'inquilins i inquilines. En l'escrit es trasllada la notícia a l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià i se li sol·licita que treballi per a evitar els acomiadaments.

El Fons Azora va adquirir en 2013 3.000 VPO a Madrid, la qual cosa va suposar l'expulsió de la majoria dels inquilins, que van augmentar més del 100% les seves rendes. “A Barcelona estan jugant igual i ara han arribat a Sant Sebastià per a continuar fent negoci”, ha subratllat García. La major part dels habitatges que ha adquirit Azora es troben en Gros, als carrers Bermingham, Gran Via i Zabaleta, entre altres. La majoria són de lloguer vell –entre 600 i 800 euros–, però també hi ha altres més cars.

En la compareixença d'aquest dimecres també va ser present la jove Laura Fernández, que va ser detinguda ahir. Viu en Gros amb un company de pis, i cada mes paguen un lloguer de 1.600 euros. No obstant això, recentment van rebre el burofax del Vascongada per a informar-los que ja no els renovaran el seu contracte. «Molts habitatges abandonats per Vascongada per a preparar l'arribada d'Azora. Es tracta de desnonaments furtius», ha denunciat la plataforma Stop Desnonaments. «Són diferents dels acomiadaments que fan els bancs, perquè tenen una base legal. Els inquilins els posen preus de lloguer que no poden assumir. L'empresa Vascongada no ha prorrogat els seus contractes perquè sabia que, segons l'última llei d'habitatge, s'obriria un termini de set anys. En el seu lloc, han suspès els contractes i han venut l'empresa a un fons voltor».

La plataforma considera que són moltes les famílies que han rebut la carta de Vascongada i han marxat de les seves cases. En aquest sentit, han subratllat que molts altres estan "disposats a barallar i a barallar" per la "batalla". Des d'Oran no s'ha produït el desnonament, només s'han enviat cartes als veïns perquè manifestin la fi dels contractes. La plataforma Stop Desnonaments preveu que els desnonaments arribin tard o d'hora per a evitar que es produeixin situacions de desnonament. «Aquest fons espanyol gestiona al voltant de 13.000 llars i, veient com ha actuat a Madrid i Barcelona, els veïns estan preparant-se per al que pot passar. No admetrem acomiadaments».