Les festes es basen en les relacions, tant dins com fora de la comunitat; les visites també són habituals en l'ambient festiu. En els caserius, per exemple, encara està molt present l'hàbit de rebre calor al visitant. Una de les característiques de les festes d'hivern és la visita i la petició. Les sol·licituds s'inicien amb el Dia de Tots els Sants (també en Halloween), es continuen amb Sant Martí i San Nikolas i els grups de Nadal i Olentzero arriben al final de l'any. La més coneguda probablement és l'acapte de la vespra de Santa Águeda. No obstant això, amb el Carnestoltes no associem el costum de l'acapte, la recollida de trossos o l'acapte, però és molt comú, arrelada i estesa, i a això es referirà en aquesta introducció.

Lapurdi: kaskarotak

Al costat de l'època de carnestoltes, als pobles de Lapurdi surten a la festa dels cascavells. Durant diversos caps de setmana de gener, febrer i març es desplacen pels carrers i cases per a demanar i ballar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Zuberoa: barricades de les mascarades

En Zuberoa se celebren les mascarades els caps de setmana de gener a abril. Al llarg del matí es realitzen les visites denominades barricades. Entre cinc i sis veïns del poble ballen, canten i disfressen i reben amb menjar i beguda. Avui dia es dona la benvinguda als arizalaris, però en un altre temps es diu que en el seu moment es col·locaven barricades per a impedir que entressin al poble, d'aquí el nom de barricada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arantza: disfresses blanques

En els carnestoltes d'Arantza, els més primerencs en la majoria dels casos, les disfresses blanques surten a pal a canvi del caseriu i del menjar ofereixen als baserritarras la dansa, entre ells el zortziko d'Arantza.

 

 

 

 

 

 

 

 

Andoain: axerias

Els caserius d'Andoain es dediquen a esquiar i ballar al llarg de tot el matí, ballant diferents jocs d'axeri-dantza.

 

 

 

 

 

 

 

 

Lizartza: recollida de trossos

Els carnestoltes se celebren una setmana abans del dissabte de Carnestoltes en Lizartza. Durant tot el cap de setmana ballen en l'estació. El dissabte durant tot el dia en els caserius i el diumenge al matí al carrer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Igantzi: disfresses

Els carnestoltes majors, però les disfresses d'Igantzi es concentren el dissabte i el diumenge d'una setmana abans. El dissabte passaran a ballar els txokos del poble i els barris de Berrizaun, Frain i Sarrola. El diumenge al matí les disfresses es dirigiran a les cases i caserius del poble.

 

 

 

 

 

 

 

 

Arano: bestioles

Les bestioles surten en Arano el dissabte anterior als carnestoltes majors. A primera hora del matí parteixen de la plaça del poble i van de caseriu en caseriu ballant fandango i arin-arin.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Oiartzun: inxixus i bruixes

A Oiartzun se celebra una setmana abans del dissabte de Carnestoltes. Recuperant l'antic costum, avui dissabte al matí, el grup de jonqueres realitza un acapte de caserius i ballen fandango i bassa davant de cada caseriu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Eibar: coco coco

En els caserĂos d'Eibar se celebra el carnestoltes amb coco i balls de coco. Els guions de coco i els ballarins de coco ballen de caseriu en caseriu, canten i demanen des del matí. Per a demanar coco utilitzen la cançó que s'usa a Eibar: "Kok-moko, Saria bete moko, Gibel-gibel afari afari, Diners per si tingués butxaca".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bakaiku: camarras

El dissabte de Carnestoltes surten les Camarras en Bakaiku. Havent dinat junts en la societat local, es disfressen i surten de casa transportant l'arada i tirant pols.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Behobia: grup de dansa eraikal

La vespra de Zaldunita, cap a les 9.00 del matí, els membres del Grup de Danses Eraikiz surten de caseriu en caseriu. En totes les cases els dantzaris ballen fandango i arin-arin per a després rebre el premi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hondarribia: grup de dansa meaka

Els membres del grup de ball Meaka d'Irun es reuneixen en carnestoltes. El dissabte i el diumenge al matí en el barri de Meaka d'Irun, els joves i adults treballen de caseriu en caseriu, mentre que el dissabte a la tarda, a Hondarribia, realitzen l'estació sota Jaizkibel.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abaltzisketa: txantxoak

Els Diumenges de Carnestoltes o Zaldunita són els llocs en els quals salin els txantxos d'Abaltzisketa, la disfressa, el cestero i l'acordeonista en recollir trossos en els caserius i al poble. A les portes de cada casa passen l'escombra i ofereixen el paloteado dels txantxos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amezketa: talai-dantzaris

Els dantzaris de talaia d'Amezketa surten el dissabte i el diumenge de carnestoltes a demanar. Treballen de caseriu en caseriu i a domicili en els portals amb una dansa de pals denominada talai-dantza.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ihabar: poltres

Cap a les 11.00 del matí del dissabte de carnestoltes, els joves vestits de baserritarras fan una estona pel poble. A la tarda els poltres començaran en la ronda a domicili. Si qui es troba amb ells no vol rebre un cop de càstig, haurà de fugir corrent.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lesaka: vòmits

El diumenge de Carnestoltes, els Goitarrak ballant de caseriu en caseriu i recollint trossos d'ous. Ballen jotes enfront dels caserius.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bera: sol·licitud d'arrelament

Als matins, en Bera, es fa la petició d'ou de cingla a les dilluns. Les quadrilles vesteixen les seves disfresses i treballen de caseriu en caseriu. Davant de tots els caserius "Zingar-reboztze, tret que es tracti d'un ou de pantà, etc." canten i així aconsegueixen el premi d'aquest dia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lesaka: fraindarras en la sol·licitud d'ous

Els Fraindarras de Lesaka surten els dilluns i dimarts de carnestoltes en recollir trossos en el barri Frain de Lesaka. El grup dels Fraind està format per músics, encarregats de recopilar ous i diners, i d'agitar l'escombra.

 

 

 

 

 

 

 

 

Goizueta: recollida de trossos en caserius

Les disfresses recorren els caserius durant tot el dia del dilluns de carnestoltes. El dimarts, al matí, abans dels zahagi-dantzatras de la tarda, caminen pel carrer demanant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Erratzu: dames

El dimarts de Carnestoltes se celebra en Erratzu la desfilada de Dames. Les dames canten amb els bombos de carrer a carrer i de portal. En alguns portals els donen la benvinguda amb el menjar i la beguda.