Membres de la iniciativa han presentat una denúncia aquest dijous al migdia davant el Jutjat de Guàrdia de Vitòria-Gasteiz, on es concentraven en l'exterior de l'edifici. La denúncia ha estat interposada contra el conseller de Medi Ambient, Planificació Territorial i Habitatge del Govern Basc, Iñaki Arriola, com a responsable polític del departament. A la membre del Govern Basc i del PSE se li imputen delictes de “prevaricació, frau i/o estafa”.

El 7 d'abril es va notificar públicament la venda de 500 habitatges en època de crisi sanitària i confinament. Vitalquiler va ser fundada en 2001 per Caixa Vital (després Kutxabank) i el grup empresarial Adania, amb l'objectiu de promoure un parc d'habitatge protegit en lloguer a Vitòria-Gasteiz, segons ha explicat la iniciativa a favor del dret a l'habitatge. Els habitatges venuts aquest mes d'abril van començar a construir-se en 2008: “Salburua i Zabalgana estan situats en diversos blocs i es van construir amb finançament públic sota el compromís de tenir habitatges de lloguer protegides”. Ara Kutxabank ha venut la seva part d'aquests habitatges al fons suec d'inversió Catella, “deixant en mans privades la gestió del lloguer social”. Segons la iniciativa, Catella va ser fundada pels propietaris de la multinacional IKEA en 1987 i en els últims anys ha adquirit en l'Estat altres 2.000 habitatges de Protecció Oficial.

Darrere de les parets, persones

La iniciativa ciutadana ha mostrat la seva preocupació per la situació de les persones que viuen en aquests habitatges. Molts d'ells es troben en una situació de "desemparament" que els impedeix fer front al pagament en cas que es modifiquin les condicions del lloguer. Segons l'acord de vendes, el fons d'inversió ha de respectar les condicions actuals fins a 2033, “però donada la forma en què operen alguns fons d'inversió, no seria sorprenent que els modifiquessin”. Han denunciat que a Barcelona, Madrid o Donostia-Sant Sebastià hi ha precedents. Destaquen el cas de Benta Berri en Donostia-Sant Sebastià, ja que el fons és el mateix que “s'inicia la tramitació d'ordres de desnonament poc després que s'hagin adquirit centenars d'habitatges en la zona”.

Responsable PNB-PSE

La plataforma ciutadana ha fet responsables als dos partits que conformen el Govern Basc: “A més de l'autorització de venda, s'ha denegat el dret de retracte i de tanteig recollit en l'article 65 de la Llei d'Habitatge d'Euskadi. D'aquesta manera, han perdut una gran oportunitat d'ampliar el parc públic d'habitatges”. Han denunciat que la política d'habitatge del Govern Basc és contrària a les necessitats de la ciutadania, que anteposa el dret al “negoci privat”.