Imagina't que l'endemà el despertador toca una mica abans del que és habitual els dissabtes. Suposem que tens un pla per a desdejunar amb diverses dones* d'aquí i d'allà, i encara que no hi hagi ambient en l'exterior, un impuls t'obliga a sortir de casa. Després d'una odissea de refugis en l'Arenal de Bilbao, on s'ha pujat al nas la bufanda que s'ha vestit per primera vegada en mesos i s'ha refugiat per a protegir-se de la pluja, imagina que en el centre de l'Arenal de Bilbao es troba un oasi, i no un ni dos, que es dirigeix cap a dins. Una vegada dins de la carpa, suposem que et trobes en un espai ocupat per centenars de dones* de diferents edats, orígens, races i classes socials, i una vegada desdejunat, l'espai fins al migdia es troba en un ambient de diàleg i reflexió: diguem que cal tornar a les entranyes de la lluita feminista, la necessitat de conciliar el discurs anticapitalista per a fugir de les arpes del feminisme liberal i una redefinició de la pau i la perspectiva feminista.

Imagina't que en dues o tres hores acabes de construir un cercle amb cossos que s'han donat el matí en la volta, i amb una permormance que té com a eix la memòria feminista, que un s'agafa de la mà l'altre i es mou a la dreta d'agraïment formant una ona feminista mentre algú recita pel micròfon el següent: “En el cor, en els ulls, en la gola. Quan ens donem les mans, aquí està escrita la memòria que la narrativa oficial vol cobrir”. Imagina que aquesta ona recentment formada s'estén per tota la carpa amb la intenció de menjar amb els productes produïts per les dones, i que fins que es transformi en energia la sobretaula és amenitzada per dones músics i dramaturgues.

S'ha imaginat que l'ona violeta que s'ha creat fa poc va agafant força i que per a la tarda es converteix en una marea forta, “Sumar forces, anem lluny! A la sobirania dels nostres cossos i dels nostres territoris!”. Suposa una mobilització que recorre el seu camí per sobre de les baixes temperatures i dels ruixats ocasionals de pluja, en la qual es duen a terme nombroses accions, entre elles, per a reivindicar l'autodefensa feminista, denunciar el model de ciutat neoliberal, defensar els drets de les dones migrants i reconèixer la lluita antifeixista de les dones. Un pas més enllà, anem al fet que es tracta d'una manifestació que aconsegueix materialitzar les reivindicacions i les denúncies, i que en el moment en el qual l'Ertzaintza reté a dos activistes, els manifestants interactuen amb crits de “autodefensa feminista”, interrompent el recorregut fins a deixar-los marxar.

Imagina que malgrat la persecució policial i de les males condicions climatològiques, la marea no perd força i torna a l'Arenal amb pluja i humor, oblidant durant una estona els imprevistos que s'han produït en el camí en arribar a port i donant pas a la celebració. Il·lustra com moltes dones es pugen a l'escenari i com a través d'elles es dispersa la reivindicació del feminisme popular, anticapitalista, anticolonialista i radical. Si et poses en això, pots imaginar també els detalls d'un acte que recorda a les dones que no poden ser presents per la violència masclista, pel seu empresonament, per la seva condició de refugiades, per la seva dedicació a tasques domèstiques i de cures o per qualsevol altra raó, així com l'ambient festiu que ha prevalgut després de la força i motivació que ha transmès.

Imagineu ara que la suposició i representació d'aquest text tenen més que de la realitat que de l'especulació, i que tot el que es va anar imaginant va ocórrer realment dissabte passat en l'Arenal de Bilbao. Aquesta representació d'una transformació de la realitat en la qual vivim més clarament positiva, és l'XI Congrés de la Marxa Mundial de les Dones. En el marc de la Trobada Internacional Feministon va florir a Bilbao, ja que no és més que un relat del poble. El 27 d'octubre, la companya de la Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria, en plena exhibició de força, va aconseguir representar a l'Euskal Herria feminista dins d'aquest nou món que portem en el cor. Alguna cosa que es podia esperar d'aquells que han treballat durant una setmana en la configuració de xarxes i estratègies a nivell mundial per a fer front al sistema capitalista heteropatriarcal i a les violències que aquest exerceix sobre les terres, els cossos i les comunitats. Al costat de les dones* de 36 països veïns del 22 al 28 d'octubre, es va fer públic el recollit en la declaració final: “amb la fraternitat feminista, resistim a viure, estem en marxa per a transformar”.

Els membres de Topatu.eus han fet un vídeo amb el que els ha donat el dia: