Antton Olariaga ha recordat l'època en la qual va començar a fer dibuixos per a la Llum Celestial, “sense saber en quina mesura els manava per correu”. Ha explicat que enviar acudits o il·lustracions era com llançar una pedra al llac, “amb l'esperança que la seva influència es propagués com les ones”.

Olariaga ha parlat del que hi ha darrere de les il·lustracions: la influència de l'estil de cada època, els gestos culturals, el coneixement del context… En ARGIA Olariaga ha dibuixat sobre les pintades, la central nuclear, la policia, la llarga lluita de professors no numèrics, la política, la masturbació, els Beatles, la competició d'aizkolaris… Són imatges que retraten cada època i ens les explica amb gran ironia.

“L'il·lustrador no té per què fer el que diu el text; si el text és dolent, el dibuixant pot fer forense”. Això sí, “és fonamental respectar el to del text, ser còmplice. Si el text és dramàtic, faràs un gest més seriós; si el to del text ho permet, més humorístic…”.

La caricatura de Margaret Thatcher, aquesta petita satisfacció

Olariaga destaca la censura gràfica: la censura que s'aplica a un mateix per por de que la imatge sigui massa abstracta per al lector o massa audaç. També s'ha referit a la tècnica i a les petites satisfaccions: “Per exemple, fer una caricatura de Margaret Thatcher amb serps al cap, com a Medusa”.

L'usurbildarra no s'ha escapat de les preguntes provocatives de Larrache. “L'ampli espai blanc d'aquesta il·lustració té algun sentit metafísic o és una excusa per a fer menys treball?”, Larrathe. “La mandra, clarament”, Olariaga. “Et permets riure't del lector en els dibuixos?”, Larratxo. “Per a començar, la pregunta és: hi ha lectors? Jo treballo per a gaudir, i com no veig el que hi ha a l'altre costat i no tenim molt feedback, pau santa davant el silenci! Si no ha bordat, és que no està tan malament”.

Finalment, ha destacat les il·lustracions realitzades per ARGIA en els pòsters de sidra, el treball realitzat al costat de Jakoba Errekondo en el còmic Altza Porru i en l'agenda Landarlantzen, i els dibuixats per als llibres d'acudits de Kike Amonarriz. Per cert, ens ha contat un parell d'acudits d'Amonarriz.

“Quan em poso dolent ho gaudeixo més”

Joseba Larratxo va realitzar el seu primer dibuix per a ARGIA en l'anuari de 2012. “Vinc del món del còmic i en els primers dibuixos es nota molt l'olor del còmic. Posteriorment, he anat fent dibuixos més realistes per a superar aquesta tendència al còmic, i l'objectiu ha estat aconseguir una il·lustració que no es pot convertir en fotografia”. A més, en ARGIA ha hagut de dibuixar “temes importants”, “i jo, en altres publicacions, estava acostumat a temes més senzills”.

Ens ha explicat les llums i les ombres del dibuix digital, ens ha mostrat els seus esbossos i el seu procés de dibuix, ens ha parlat del treball que fa Larrun en les portades del mes i ens ha fet un reconeixement: “Reconec que ho gaudeixo quan em poso dolent, quan incomodo al lector”.

Explica que utilitza el color com a eina narrativa i ens conta que en l'ordinador té una carpeta “Inspiració” plena d'imatges d'uns altres, perquè sempre és bo tenir en compte el treball d'uns altres per a agafar idees: “Els dibuixants ho diem, no s'aprèn res a calcar, però s'aprèn molt a copiar”.

Entre altres qüestions, Olariaga també li ha fet preguntes a Larratxe sobre la seva relació amb el periodista i sobre la força del dibuix.

Per a acabar, Asisko Urmeneta i la seva companyia han penjat una petita col·lecció d'obres en Argia, amb l'objectiu d'homenatjar el DIBUIXANT navarrès.

Fotos: Dani Blanco