"Ningú en aquesta perruqueria és il·legal"
- GureHaizeak és una perruqueria comunitària que s'obrirà en el barri donostiarra de Gros. Es tracta d'un projecte iniciat per cinc persones, però que pretén ser un projecte que integri diferents cultures i que s'enraíce en el barri.
L'equip de GureHaizeak està format per un grup de persones que han participat en la lluita antirrazista. Tots ells han conegut a persones que viuen l'exclusió i la repressió en diferents països del món, i això és el que els ha unit: “Les coses que hem fet en el passat ens han portat aquí; jo vaig conèixer a Mohsin [Chargui] a Tànger [el Marroc]”. Encara que en un principi eren més companys de grup, van considerar necessari formar un grup motor. Maialen Màniga Urkzuo, Mohsin Chargui, Goizeder Garbelladures Rodriguez, Ander Mugika i Zakara Laassri són els components del grup motor que estaran en el grup a partir d'ara.
En definitiva, amb aquest projecte es pretén facilitar a les persones sense papers: “Per a ser ciutadà d'aquest sistema necessites un contracte laboral, però en molts casos moltes persones d'aquesta situació no tenen contracte laboral”. D'aquesta manera, s'oferirà a tot aquell que ho necessiti i vulgui la possibilitat de treballar en ell. Respon directament al problema respecte a altres projectes. “En aquest barri hi ha molta gent que no pot viure lliure i tranquil. Nosaltres volem que aquest espai sigui segur”. Saben que aquesta resposta tindrà límits, però ells tractaran d'oferir recursos. No obstant això, volen que sigui un projecte sense paternalisme ni jerarquia.
En aquests anys, han conegut a molts joves magrebins i han conegut molt bé la seva situació. “En aquesta cultura, les perruqueries són un espai per a socialitzar, per exemple per a parlar del que està passant en el barri”, diu Chargui. Per això han triat el model de perruqueria per a dur a terme el projecte. “Les perruqueries no són com les botigues: normalment entres i panses una estona allí, parlant amb molta precaució”, afegeix.
Així, la perruqueria permet crear un projecte obert, crear entrevistes i conèixer a persones de diferents cultures. Dit d'una altra manera, pot ser un espai per a enfortir la comunitat.
És curiós que hàgim triat el model de perruqueria, és una proposta innovadora. Mànigues ha dit que ha tingut com a referents a uns madrilenys que van conèixer a Ceuta (Espanya) i que han estat detinguts. A Getafe (Espanya) es va obrir fa pocs mesos una perruqueria anomenada Makuum i s'ha volgut traslladar la idea a Donostia-Sant Sebastià.
Al principi van tenir dificultats per a trobar el nom adequat, però un dia es van adonar que la paraula tisora ho contenia tot. “Les tisores serveixen per a tallar i transformar, i nosaltres volem tallar moltes coses”, ha subratllat Mànigues. Ho identifiquen com a símbol de canvi. Al mateix temps, els ha semblat oportú imaginar que, sent el vent alguna cosa que es mou en l'espai, volen ampliar el seu projecte i transmetre el seu punt de vista als altres. Per tant, amb aquest joc de paraules li han donat el nom de GureHaizeak.
Projecte d'arrelament en el barri
Tenen diferents raons per a afirmar que el projecte és comunitari. D'una banda, es durà a terme a través de l'autofinançament, ja que no rebran diners d'associacions ni d'institucions. El projecte es construirà a partir de les aportacions dels veïns i veïnes. D'altra banda, volen que el que vulgui sigui un projecte que assumeixi i que, per a això, es converteixi en un espai obert. “Volem que sigui un espai per a la lluita antirrazista, tant en Gros com en Donostia”. A més, saben que l'antirrazismo no farà el camí sol, i preveuen fer un treball feminista en aquest espai: “També serà un espai per a creuar els diferents moviments i lluites de Donostia”.
El local de la perruqueria està situat al costat del bar Pandora, en Gros. Les obres de reparació estan a punt de començar i s'intentarà obrir-les al setembre. Estan en procés de finançament per a poder pagar les obres que es realitzaran el mes d'agost. Tant en les xarxes socials com en els fullets que han difós han posat un número de compte perquè la gent pugui realitzar les seves aportacions. Chargui diu que necessiten un impuls econòmic.
El 18 de desembre se celebra el dia internacional dels migrants. L'any passat es va celebrar a l'Alhóndiga de Bilbao un acte institucional en col·laboració amb els agents socials i a mi em van convidar a participar. Allí vaig tenir una oportunitat immillorable per a conèixer... [+]
Dorleta Mikeok esango digu elkarrekin baina nahastu gabe bizi garela, ez dagoela bizikidetzarik bertakoen eta beste jatorri batzuetatik etorritako familien artean. Mikeo eta Lola Boluda Donostiako Egia auzoan, Aitor ikastolako jolastokian, abiaburua izan zuen egitasmoa garatzen... [+]
La societat basca actual és culturalment molt diversa, en els municipis viuen persones de diferents orígens, i els nostres centres han notat aquesta diversitat cultural, ja que en els últims cursos les matriculacions d'alumnat estranger han augmentat considerablement. Segons... [+]
Rosario Palomino Liman (Peru) jaio zen eta 30 urtetik gora daramatza Bartzelonan bizitzen. Katalanez erraz egiten du, eta hala ere, katalan hiztunek gaztelaniaz egiten diote, kanpotar itxura duelako. Badaki errespetuaren izenean egiten diotela gaztelaniaz, baina bera... [+]
Encara sort que al final ha arribat la pluja: Com aguantar tan verd, si no, a Euskal Herria…!”, diuen. I ho té de veritat. Però al país de la nostra mare la terra adquireix un color teixeixi fosc quan plou, com si no fos molt clar què està fet de: teules per terra o... [+]
Greu situació? A qui va dirigit la situació d'extrema gravetat? A qui li importa? Si els estudis, estudis i enquestes de 2018 demostren que el basc viu d'esquena a la seva cultura, a qui li importa?
La meva amiga em va contar el que ens costa ajuntar-nos, a l'alba, quan... [+]
