Pèsol en l'horta, capritx i tresor
No és pèsol, és a dir, no és mentida. Per a mentir s'han utilitzat almenys pèsols, cebes i cànnabis. Quin cànem! Una gran ceba! Bonic raig!
No és que la temporada del pèsol (Pisum sativum) s'hagi acabat. El pèsol no suporta la calor. Jo també ho soc. Quan arriba la calor, no valc ni la meitat. Un pèsol calent li mata. Creix amb el fred de l'hivern i floreix amb la frescor de la primavera i dona fruit. S'ha anat en forma i, tret que hi hagi alguna resta en algun racó, enguany serà difícil trobar un nou pèsol. Encara sort que cada vegada es recullen més en els congeladors.
La zarba que ens ha donat aquestes belles mongetes quan ha acabat l'època dels pèsols, o gairebé o totalment seca, està en l'hort. Com està enroscat en l'armari, en el pal o en la xarxa, està molt estès el costum de tirar i sortir amb ells. Però es pot fer millor.
El pèsol, igual que la resta de les lleguminoses, té en les seves arrels uns bacteris especials com a hostes. S'ajuden i tots dos estan contents. Aquests bacteris prenen el nitrogen abundant en l'aire i l'encadenen al sòl en forma d'amoníac. Després es convertirà en nitrat, amb el qual les plantes produiran aminoàcids, que són necessaris per a la formació de proteïnes. Quan la zarba del pèsol es marceix, és la font de totes aquestes substàncies amb nitrogen. Si crema la zarba es perdran tots aquests articles. Si els tirem al munt, els derroquem i els derroquem, els derroquem i ens porten als següents abonaments. El millor seria que els esbarzers es barregessin allí mateix amb la terra, que igual que els esbarzers deixarien les seves arrels i que la generositat del seu nitrogen s'agrairia per la verdura que li segueix. El millor és posar les verdures que mengem la fulla, ja que és en elles on millor s'utilitza aquest N. Aquesta magnífica obra del pèsol i dels lleguminosos de la seva família el va expressar molt bé en el llibre Laborantza, per a viure millor de l'agricultura, editat en 1963 pel benedictí enginyer agrònom Adrien Gachiteguy: “Les plantes, fulles rodones, lleguminoses (llucana, trefla...) tenen en les seves arrels uns trunpilos plens de microbinas enriquides amb assots”. Llucana o alfals (Medicago sativa subs. Sativa) i trefla o trèvol (Trifolium spp.) esmenta les coses de la família del pèsol, però hi ha moltes.
Fins al mateix Pèsol va portar un favor inesperat. Gairebé tot el que sabem sobre genètica es deu a les recerques dutes a terme per l'austríac Gregor Mendel en el segle XIX amb els pèsols. També ell, abat...
Si tu vols menjar com un sacerdot, aquest no enganya el Sacerdot i al Sacerdot, i si vols menjar pèsols frescos dient adeu a l'estiu i benvinguts a la tardor, asseu-lo en la lluna d'aquest mes i del següent. Els millors pèsols curts i els millors dies el matí del 25 i 26 de juny i la tarda del 3 de juliol, el matí del 4 i 5. Com a última opció els dies 23 i 31 de juliol. Que t'aprofiti.
Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]
Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.
