En els últims mesos ha tingut molt a veure la declaració d'Harro Topagunea sobre l'Escola Pública Basca en l'ensenyament basc. La plataforma reivindica: D'una banda, la desaparició de la xarxa concertada i que l'educació pública sigui única; en la seva opinió, la privatització del sistema educatiu incrementa la segregació. D'altra banda, la desaparició dels models educatius A i B i l'existència d'un únic model basat en el llenguatge d'immersió: Perquè els models educatius A i B no euskaldunizan íntegrament.

En les etapes obligatòries del nostre sistema educatiu, gairebé la meitat dels alumnes (48%) cursen els seus estudis en centres concertats, la majoria d'ells de la mà d'Ikastolen Elkartea i Kristau Eskola. Les citades associacions han mostrat les seves discrepàncies amb totes les manifestacions de Topagune, ja que es perdran totes les identitats i competències dels seus centres. Per tant, s'ha generat un gran debat social entorn de la publificación de les ikastoles; no obstant això, s'ha desenvolupat el debat sense fer una anàlisi exhaustiva de la situació del sistema educatiu. Per això, abans d'estar a favor o en contra de la publificación cal contextualitzar uns certs aspectes.

En primer lloc, la majoria de les ikastoles van sorgir d'amagat durant la dictadura de Franco; perquè l'educació en basca sofria persecució. No obstant això, després de la mort de Franco, les ikastoles es van legalitzar, però el dret a estudiar en basc no estava del tot garantit, perquè es limitava a l'àmbit privat. Aquesta situació va canviar gràcies a la Llei de l'Escola Pública Basca de 1993. Algunes ikastoles van decidir unir-se a la xarxa pública; a partir d'aquí, tota la societat té garantit el dret a rebre l'ensenyament en basc. Però, amb el pas dels anys, les diferències entre les ikastoles concertades i els públics han anat en augment en relació a les característiques dels alumnes que les reben. La diversitat cultural és molt més evident a les escoles públiques, que acullen a molts immigrants presentant desigualtats socials.

En segon lloc, seria mentida dir que els problemes que té el sistema educatiu basc es resoldran mitjançant la publificación. Avui dia el nostre sistema educatiu es regeix per les lleis de l'Estat espanyol. Publificar és deixar en mans del Govern Basc que compleixi la legislació de l'Estat els projectes educatius de les escoles; encara que la competència en matèria educativa estigui transferida a través de l'Estatut de Guernica. Per això, la solució passa per elaborar una nova llei d'educació pròpia, en la qual partint del treball comunitari, les iniciatives populars i la immersió lingüística, s'estableixi un coneixement diferent del model públic en la CAB. D'aquesta manera, no hi haurà decisions partidistes dels partits polítics.

D'altra banda, en l'actualitat la taxa de natalitat és molt baixa en la societat basca i les matriculacions d'immigrants són cada vegada més freqüents a l'escola pública. Per tant, les ikastoles concertades tindran dificultats per a no tancar les aules en les pròximes dècades. A més, no hi ha més que veure com en l'etapa d'Educació Infantil no s'han obert diverses aules en els últims cursos. També es realitzen tancaments de centres complets –La Miraculosa de Barakaldo, Txomin Agirre d'Ondarroa o Filles de la Creu de Bilbao-. Per això, la Federació d'Ikastoles haurà de repensar la seva actitud cap a la privacitat per a garantir la supervivència de les ikastoles que depenen d'ella.

Per a acabar, cal reconèixer i admirar que les ikastoles es van crear per al poble i per al poble, i que han euskaldunizado a una gran majoria de la societat basca, en un règim polític d'intimidació que negava molts drets. Malgrat tot, en els últims anys hi ha una àmplia opinió; s'han convertit en empreses privades, la qual cosa els ha allunyat de part de la societat. Per tant, les ikastoles no han de ser empreses, sinó entitats públiques que reflecteixin la diversitat social i ofereixen un servei sense ànim de lucre. A través d'aquesta situació arribaran a nous àmbits, com per exemple, els immigrants a estudiar en les ikastoles. En qualsevol cas, no és necessari posar les ikastoles concertades en el punt de mira per a solucionar els problemes que té el sistema educatiu basc. La clau està en el canvi de legislació sobre l'educació basca.