El Govern Basc va aprovar en 1993 la Llei d'Educació Pública, un procés que, segons l'associació d'ikastoles, “venia a trencar el nostre moviment i va portar amb si la publicació de moltes ikastoles ”. S'ha mostrat orgullós de la decisió de no publificar l'associació, “perquè vam mantenir per al poble els projectes educatius que van sorgir del poble i per al poble”.

L'associació ha explicat que encara “cíclicament” en aquesta ferida s'alcen veus que “esquitxen”, “veus que reivindiquen que el procés d'ensulsiada que no es va acabar llavors s'ha d'emportar fins a l'acabat [...] Les últimes han estat els agents que es reuneixen en la trobada Orgullosos de l'Escola Pública Basca”. Ha explicat que els agents de la trobada han demanat al Govern Basc que posi en marxa un nou procés de publificación. L'associació diu que és d'esperar que alguns dels agents que componen la trobada el sol·licitin, però que el sorprèn en uns altres –no ha concretat per qui–, “perquè individualment fan un plantejament diferent”.

Un sistema educatiu propi i una nova accepció de la publicitat

La Federació d'Ikastoles ha respost amb duresa a la trobada: “Les ikastoles no estem disposades a cedir a cap administració els projectes educatius creats i desenvolupats per la ciutadania per al poble i per al poble”. L'associació ha criticat que els agents de Topagune presenten la publificación com una “recepta màgica”, perquè “només a través d'ella s'ha aconseguit implantar el sistema d'immersió, acabar amb la segregació i resoldre totes les mancances que té el sistema educatiu en l'actualitat”.

L'associació ha reivindicat que les ikastoles estan fermes en tot el País Basc: en número -“som 111 ikastoles, tenim més de 57.000 alumnes”–; pel que fa al projecte “eix” del currículum basc; pel que fa a la institucionalització, en xarxa amb la Societat Cooperativa Europea i amb els agents d'Euskal Herria; o en el pedagògic, “transformant” l'educació.

“Volem un sistema educatiu propi, amb una nova definició del públic en la qual tingui cabuda també la iniciativa popular, i això el volem veure en la llei”, ha assenyalat l'associació. Per a aconseguir-ho, ha proposat un debat “ampli i profund”, “entre tots, fins i tot amb aquells que volen derrocar el nostre moviment”.

Punt de trobada: “És el moment de replantejar el sistema educatiu basc”

La trobada Euskal Eskola Publikoa Harro va ser presentat la setmana passada en Donostia-Sant Sebastià. És un agent a nivell de la CAPV, compost pels següents agents: Plataformes de Vitòria-Gasteiz, Oion, Bilbao, Santurtzi, Oarsoaldea, Astigarraga, Donostialdea, Lasarte-Oria, Comunitats de l'Escola Pública Basca d'Ordizia, Goieskola, EHIGE (Associació de Pares i Mares del País Basc), HEIZE (Federació d'Associacions de Direcció d'Escoles Públiques Basques). Ikasle Sindikatua, Ikasle Ekintza, Gazte Komunistak, Ikasle Abertzaleak, Steilas, LAB, ELA i CCOO.

“Volem mostrar el nostre orgull per l'Escola Pública Basca i reivindicar una escola única per a tot el sistema educatiu basc”, van assenyalar els representants d'aquest fòrum en la presentació. Van reivindicar que l'educació ha de garantir la “igualtat d'oportunitats” i van denunciar que l'actual sistema educatiu basc “incrementa la segregació”.