Agressió contra les ikastoles
Encara que sempre tindrem la necessitat de debatre sobre l'educació, en la CAB estem en la vespra de l'aprovació de la llei que regularà l'educació en els pròxims anys. Això significa que necessitem el debat, l'intercanvi d'idees, fins i tot un xoc mesurat, per què no. Per desgràcia, em sembla que alguns han començat a superar els límits, saltant fàcilment de l'opinió a la mentida. Per descomptat, aquest tipus d'atacs són especialment dolorosos quan els reps per la boca del teu company de viatge.
En primer lloc, l'Església és l'única institució que no té res a corregir, perquè és l'única que actua a l'empara de l'imperfecte, de l'omnipotent, de l'omnipotent. Els altres no tenim més que fer autocrítica, acceptar les millores i començar a treballar amb humilitat. En aquest sentit, les Ikastoles tenen un munt de qüestions a millorar, no tinc cap dubte, i els correspon identificar-les i corregir-les perquè puguin avançar. De fet, la Confederació d'Ikastoles ha reafirmat la seva intenció d'abordar els majors reptes de la societat (segregació, immigrants, basca…). No obstant això, em semblen inacceptables les declaracions d'alguns sectors durant aquests dies: Definint les ikastoles com “un enorme instrument de segregació”, “un instrument de reproducció de la desigualtat per origen i nivell social” o “una institució de deglució del sistema públic”. Per si no fos prou, la Ikastola ha arribat a equiparar-se amb fons d'inversió infames com Iberdrola, Confebask o Blackstone. No fa tant EH Bildu es va equiparar a l'extrema dreta, acusant-lo de supremacia per defensar mesures a favor del basc. Tot en nom del pensament de l'esquerra.
No sé si amb l'església, però una vegada més ens hem trobat amb la nació. Som una nació oprimida, i els qui tenim clar això podem veure fàcilment que els atacs més violents contra el nostre poble i la llengua provenen moltes vegades de les institucions públiques: el jutge que intervé perquè el basc “és difícil”, que el basc rebi el mateix reconeixement legal que les llengües estrangeres o que es puguin rebre en castellà molts serveis públics teòricament en basc, entre altres. La llista és interminable, per la qual cosa no és d'estranyar que les formes de creació, organització i acció de les comunitats basques s'hagin buscat fora de l'administració pública. Clar, per als quals tenen com a eix Espanya (molt legítim), tot això és una ficció, comptes de nacionalistes, problemes secundaris. Òstia!, en aquest país són els sindicats els que denuncien les mesures a favor del basc, cal lluitar pel dret als exàmens en basc i patir una vegada i una altra que som excloents per demanar el coneixement de la nostra llengua. No sé si s'hauran adonat, però no som normals. I, no obstant això, som alguna cosa, som algú, i no acceptarem que ens negui ser.
Afortunadament, compartim alguna cosa: el desistiment en l'Educació Pública és vergonyosa. I és inacceptable la situació que viuen molts centres públics, la que sofreixen directament els alumnes. Per això considero imprescindible enfortir l'Escola Pública, dotar-la dels recursos necessaris i escoltar el que la comunitat educativa local ha de dir. Però tingui clar: La desaparició de les ikastoles només suposa la fi d'aquestes, ja que els qui gestionen l'educació pública continuaran governant i en la mateixa línia, com sempre.
Euskadi necessita una Escola Pública sana i fort per a garantir el dret a l'educació. Euskal Herria necessita Ikastoles per a sobreviure. Pel mateix camí. Per l'educació, la llengua i el poble.
Danel Abando Olabarri, professor
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]