Sempre és bo reconèixer l'enorme treball dels pioners: les ikastoles van ser la resposta popular a la repressió franquista que negava el dret a estudiar i viure en basc. Però el debat actual, encara que alguns s'obstinin en això, no es refereix als seus orígens, sinó a les conseqüències socials de la concertació actual a Euskadi. Estem parlant de diferències i desigualtats. A Euskadi no tots els nens i nenes tenen el mateix dret a l'educació i les seves possibilitats depenen de les condicions socioeconòmiques. La reproducció de la desigualtat de classes està garantida gràcies a les escoles cristianes i a les ikastoles, que són, en essència, les que reben la majoria dels diners destinats a la concertació en la CAB.
"Les ikastoles van ser una resposta popular a la repressió franquista que negava el dret a estudiar en basc i a viure en basc. Però el debat actual, encara que alguns s'obstinin en això, no es refereix als seus orígens, sinó a les conseqüències socials de la concertació actual a Euskadi"
A Euskadi, la taxa de matriculació concertada és del 48,3% del total, 20 punts per sobre de la mitjana estatal i 35 punts per sobre d'Europa. És necessari posar fi a aquesta anomalia neoliberal. No oblidem que el concertat significa un privat finançat amb diners públics.
La diferència entre els alumnes d'un centre i un altre és cada vegada major. Es reuneixen en públic els alumnes d'origen més humil. Segons un informe realitzat en 2018 per Save the Children, el 88,9% dels centres bascos amb un nivell de concentració molt elevat d'alumnat de baix perfil socioeconòmic són de titularitat pública. Això significa, en el fons, que els concertats són en la pràctica centres elitistes que donen l'esquena a la realitat social, i que la seva mera existència genera veritables guetos. El finançament públic de les escoles privades suposa menys diners i menys recursos per a l'escola pública. Aquest últim, a diferència del concertat, no realitza processos selectius coberts per "quotes voluntàries", sinó que accepta tota la pluralitat cultural que es deriva de la immigració.
La conseqüència més evident de la concertació és la segregació social. Mentre alguns tenen un coneixement privilegiat que és cristià o presumptament popular, l'escola pública, inclusiva, que és el veritable reflex del poble, manca dels recursos personals i materials suficients. Parlar de l'educació pública per part del PNB com a eix vertebrador és una broma de mal gust. Amb això justifiquen el frau liberal de la lliure elecció. Lliure elecció per a:
El fet que els centres religiosos vulguin justificar la seva existència és una cosa que es pot entendre, al cap i a la fi hi ha una diferència molt important entre l'educació que reivindiquen els centres religiosos i l'escola pública. Perquè aquest últim en la ciència, en la igualtat, en la diversitat, en el laïcisme, etc. reivindica una educació basada. Avui dia l'escola pública garanteix el dret a estudiar en basc. Quins arguments té la Federació d'Ikastoles per a no voler publificar i diferenciar-se de l'escola pública? Diré: Distorsió de conceptes de Moviment Popular i Social.
Alokairuen bidezko espekulazioa oztopatzeko neurria azaroaren 25etik goiti izanen da indarrean Ipar Euskal Herrian. Momentuko, tentsiopean diren Lapurdiko 24 herriei eraginen die: Ahetze, Angelu, Arbona, Arrangoitze, Azkaine, Basusarri, Baiona, Biarritz, Bidarte, Biriatu,... [+]