Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ikastoles: aules i classes

  • La iniciativa Euskal Eskola Publikoa Harro ha reivindicat un model públic i únic per al conjunt del sistema educatiu basc. En aquest sentit, la Federació d'Ikastoles s'ha posat a la defensiva; i com la millor defensa és un bon atac, no estan disposades a posar les ikastoles a la disposició de l'administració i és necessària una nova definició del públic. Una nova definició del públic… que inclogui la iniciativa privada! No puc imaginar una millor oferta per al capital que la subordinació a la formació de la societat del futur: un model social que destrueix el públic i el privat. Un món perfecte i euskaldun, sense esquerra ni dreta i lliure d'altres agents contaminants que posen en perill la nostra puresa com a poble.

30 de desembre de 2020 - 22:49
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Sempre és bo reconèixer l'enorme treball dels pioners: les ikastoles van ser la resposta popular a la repressió franquista que negava el dret a estudiar i viure en basc. Però el debat actual, encara que alguns s'obstinin en això, no es refereix als seus orígens, sinó a les conseqüències socials de la concertació actual a Euskadi. Estem parlant de diferències i desigualtats. A Euskadi no tots els nens i nenes tenen el mateix dret a l'educació i les seves possibilitats depenen de les condicions socioeconòmiques. La reproducció de la desigualtat de classes està garantida gràcies a les escoles cristianes i a les ikastoles, que són, en essència, les que reben la majoria dels diners destinats a la concertació en la CAB.

"Les ikastoles van ser una resposta popular a la repressió franquista que negava el dret a estudiar en basc i a viure en basc. Però el debat actual, encara que alguns s'obstinin en això, no es refereix als seus orígens, sinó a les conseqüències socials de la concertació actual a Euskadi"

A Euskadi, la taxa de matriculació concertada és del 48,3% del total, 20 punts per sobre de la mitjana estatal i 35 punts per sobre d'Europa. És necessari posar fi a aquesta anomalia neoliberal. No oblidem que el concertat significa un privat finançat amb diners públics.

La diferència entre els alumnes d'un centre i un altre és cada vegada major. Es reuneixen en públic els alumnes d'origen més humil. Segons un informe realitzat en 2018 per Save the Children, el 88,9% dels centres bascos amb un nivell de concentració molt elevat d'alumnat de baix perfil socioeconòmic són de titularitat pública. Això significa, en el fons, que els concertats són en la pràctica centres elitistes que donen l'esquena a la realitat social, i que la seva mera existència genera veritables guetos. El finançament públic de les escoles privades suposa menys diners i menys recursos per a l'escola pública. Aquest últim, a diferència del concertat, no realitza processos selectius coberts per "quotes voluntàries", sinó que accepta tota la pluralitat cultural que es deriva de la immigració.

La conseqüència més evident de la concertació és la segregació social. Mentre alguns tenen un coneixement privilegiat que és cristià o presumptament popular, l'escola pública, inclusiva, que és el veritable reflex del poble, manca dels recursos personals i materials suficients. Parlar de l'educació pública per part del PNB com a eix vertebrador és una broma de mal gust. Amb això justifiquen el frau liberal de la lliure elecció. Lliure elecció per a:

El fet que els centres religiosos vulguin justificar la seva existència és una cosa que es pot entendre, al cap i a la fi hi ha una diferència molt important entre l'educació que reivindiquen els centres religiosos i l'escola pública. Perquè aquest últim en la ciència, en la igualtat, en la diversitat, en el laïcisme, etc. reivindica una educació basada. Avui dia l'escola pública garanteix el dret a estudiar en basc. Quins arguments té la Federació d'Ikastoles per a no voler publificar i diferenciar-se de l'escola pública? Diré: Distorsió de conceptes de Moviment Popular i Social.


Últimes
Gasteizko greben bideo ezezagunak aurkitu ditu Martxoak 3 elkarteak Erresuma Batuko artxibo batean

Hiru bideo dira (albiste barruan ikusgai). Batak jasotzen du, grebak antolatzea leporatuta, Carabanchelen espetxeratu zituzten Jesús Fernandez Naves, Imanol Olabarria eta Juanjo San Sebastián langileak espetxetik atera ziren unea, 1976ko abuztuan. Beste biak Martxoak... [+]


'Gaztetxeak Bertsotan'
“Gazteon ahots kritikoa entzunarazi nahi dugu, txapelketaren formak determinatu gabe”

Asteburu honetan hasiko da Gaztetxeak Bertsotan egitasmo berria, Itsasun, eta zazpi kanporaketa izango ditu Euskal Herriko ondorengo hauetan: Hernanin, Mutrikun, Altsasun, Bilboko 7katun eta Gasteizen. Iragartzeko dago oraindik finala. Sariketa berezia izango da: 24 gaztez... [+]


2025-03-10 | June Fernández
Celeste Agüero
“Manifestu politiko bat bezain indartsuak dira nirekin daramatzadan kantak eta olerkiak”

Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.

Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]


2025-03-10 | ARGIA
Badator Bizi Baratzea Orria, ARGIAren aldizkari berri eta berezia

Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]


Elkarte eta kooperatiba agroekologikoen des-finantziazio mekanismoak

Euskal Herri mailan txikitik handira agroekologia sustatzen duten zenbait elkarte eta kooperatiba ataka larrian daude, finantziazio iturriak bertan behera geratu ostean. Erakunde publikoetatik, berriz, elikadura negozio gisa ikusten duten proiektuen aldeko apustu irmoa nabari... [+]


Zata arrunta
Ahuntzak gustuko omen dituen gautxoria

Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]


2025-03-10 | Jakoba Errekondo
Loratu ala hil. Loratu eta hil

Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.


2025-03-10 | Garazi Zabaleta
Bordaxaki
Euskal txerriak hazteko eta eraldatzeko proiektu txikia Nafarroako Pirinioan

Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]


2025-03-08 | ARGIA
ARGAZKI GALERIA
Mugimendu Feminista: “Faxismoaren kontra, ausardia eta aliantza feministez armaturik gaude”

Mugimendu feministak manifestazioak egin ditu goizean Donostian, Gasteizen eta Iruñean eta arratsaldean Baionan eta Bilbon. Oinarrizko irakurketa partekatu dute, eta horri gehitu diote hiri bakoitzean bertako problematika, eragile eta ekimenen erreferentzia.


2025-03-08 | ARGIA
Bilgune Feminista
“Feminismoa da heldulekurik argiena desio dugun Euskal Herrirako”

Bilgune Feministak Heldulekuak argi, Euskal Herria feminista leloa baliatu du M8an, azpimarratzeko feminismoak ematen dituela “datorrenari aurre egiteko tresnak”, eta gogorarazteko faxismoaren gorakadaren testuinguru hau helduleku horretatik irakurri eta borrokatu... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


Eguneraketa berriak daude