Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La Ikastola, un model recognoscible


04 de abril de 2022 - 07:53

Només es pot garantir la universalitat de l'educació amb la titularitat exclusiva de l'administració pública? Es produeix alguna segregació en les ikastoles? Les ikastoles són elitistes? Tenen sentit les ikastoles avui dia quan s'imparteixen en basca a l'escola pública?

En general, podríem dir que, a més de les cooperatives educatives (les ikastoles), el debat sobre l'aportació del cooperativisme a la societat basca continua viu. Fa al voltant de tres dècades, quan es va aprovar la Llei de l'Escola Pública Basca en 1993, es va produir un intens debat. En l'actualitat, les negociacions sobre el Pacte Educatiu han tornat a posar el debat en qüestió.

Crec que per a abordar aquest debat en profunditat, hauríem de conèixer les claus que ens ajudin a comprendre i valorar millor el model de les ikastoles i he volgut posar el meu granet de sorra escrivint un document d'unes 30 pàgines en aquesta adreça. Aquí només apareixen els titulars principals.

Com van sorgir les ikastoles i què van possibilitar la seva creació? Quines van ser les primeres motivacions de les ikastoles? I els d'ara? Avui dia les ikastoles tenen arrels comunistes? Tenen potencialitat per a transformar la societat? Per què eren i per què són interessants? Prenent el basc com a eix del projecte educatiu i la cultura basca, les ikastoles continuen sent institucions nacionals basques? El paradigma cooperatiu és vàlid també en l'educació? L'autogestió i el cooperativisme són valors propis de l'escola? Es pot posar el lideratge de l'escola en mans de la comunitat educativa? Quin hauria de ser el grau d'autonomia de les escoles respecte a l'administració?

M'agradaria subratllar una idea en aquesta direcció. Que qualsevol experiència que s'organitzi és, sens dubte, una bona notícia. De fet, des d'aquesta clau de l'autoorganització, els protagonistes participen plenament en l'organització, adoptant les decisions més rellevants del projecte. I l'autogestió i el cooperativisme, també en el sector de l'educació, són positius per definició.

"Qualsevol experiència que s'organitzi, sens dubte, és una bona notícia"

Crec que en aquest moment i en aquest context, davant l'alumnat, el professorat, les famílies, les persones col·laboradores i la societat cal enfortir el sentit del model d'ikastola. S'hauria d'impulsar la participació dels treballadors de les ikastoles en la propietat de la cooperativa educativa com un pas més en l'aprofundiment del model. Al costat d'això, és necessari garantir, sí o sí, el dret a l'educació universal en les ikastoles i afavorir una transformació pedagògica més enllà de la innovació. Potenciar la participació de les famílies, conjugant la transformació organitzativa, la gestió integral i la conciliació. Revitalitzar la identitat basca connectant el territori, la cultura i la llengua amb el projecte educatiu de manera indissoluble. També hem d'avançar en la consolidació del vincle amb la comunitat mitjançant la posada en marxa de projectes de transformació social en col·laboració amb altres institucions. I finalment, diria que hem de garantir la vocació formativa i la motivació del professorat i reivindicar el reconeixement social d'aquesta professió.

Últimament s'observa un impuls polític i social que proposa un model educatiu unitari. En aquesta confluència, la diversitat, fins i tot referent als models educatius, és bona en si mateixa. La diversitat té valor intrínsec. El nostre jardí botànic organitzacional en l'àmbit educatiu no pot conduir-nos al monocultiu, pot haver-hi un risc de pèrdua d'identitat i de dilució en aquestes belles i ambicioses intencions.

Mirem amb orgull i d'enfront de l'experiència cooperativa de les ikastoles, sense por de detectar les febleses i els reptes, les llums i les ombres, amb confiança, compromís i fortalesa per a afrontar-los. Tenim una oportunitat immillorable per a fer les dues transformacions: la pedagògica i la transformació institucional. Bevent l'aigua que sempre és nova de la vella font de sempre.

 

* Andoni Mujika, ex director de les Ikastoles Kurutziaga i Ibaizabal de Durango

i és ex president d'Arizmendi Ikastola

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
2024-08-28 | Gorka Torre
Carta als jutges de Baiona: “Justícia per al basc!”

La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:

Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]


2024-08-25 | Patxi Azparren
El Procés i els processos

No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.

Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]


Ni llebrer ni gos de caça

Portem unes setmanes amb la "serp d'estiu" sobre el TAV i amb la possibilitat d'enllaçar la "I basca" des de Pamplona, des d'Ezkio o Vitòria.

És decebedor veure que el nostre Poble continua depenent de decisions interessades i no argumentades pels llebrers i gossos de caça que... [+]


L'OTAN ha declarat la guerra a Rússia?

Els globalistes han triat França, Polònia i el Regne Unit per a crear un conflicte obert amb l'OTAN al novembre, ja que els Estats Units està immers en la campanya electoral per a la Presidència de novembre.

D'aquesta manera, la presència de soldades de Polònia, França, el... [+]


Els ajuntaments obliden el risc de l'amiant

Afortunadament, la majoria de les empreses industrials comencen a entendre, després de les nombroses sentències condemnatòries, que una petita exposició a les fibres d'amiant, sense una protecció respiratòria adequada, és suficient per a causar una malaltia pulmonar greu... [+]


2024-08-23 | Kontxita Beitia
Rosca

El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]


La GI-636 ens mata!

En primer lloc, volem fer arribar les nostres condolences als familiars i amics de la dona assassinada a principis d'agost.

Els habitants de Gaintxurizketa estem farts de la deixadesa de l'administració i dels responsables.

Els que vivim en el barri estem obligats a agafar el... [+]


2024-08-23 | Naiara Perez
Problemes

He sentit dir que les millors llàgrimes són les que veuen els aeroports. Però suposo que es tractava d'altres llàgrimes el que va dir, i no com jo he vist durant aquestes vacances.

Durant diverses hores, les llàgrimes van dominar l'aeroport de Munic, llàgrimes d'indignació,... [+]


La repressió no cessa, que la solidaritat no la tingui!

Els bascos sabem que l'aparell estatal està disposat a aprofitar les forces repressives de tots els colors i els mecanismes repressius de totes les formes, per a mantenir l'ordre social dins d'un sistema basat en la dominació, encara que per a això hagin d'infringir una llei... [+]


No a la xenofòbia en Osakidetza!

M'ocorre moltes vegades: fixar-me en les notícies i posar-me nerviós. La France revient, diuen. Tant la França de Le Pen com la xenofòbia i supremacia espanyola, com els pallassos inflables, s'aixequen una vegada i una altra. La merde revient. Com hem sentit, un grup de... [+]


2024-08-22 | Joan Mari Beloki
Ha estat de la Unió Europea

Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus... [+]


2024-08-21 | Maru
"Vigilància en el centre": tret, pun

Abans de les eleccions va ser un lema en boca de tots: "Hem de posar la cura en el centre", ha afegit. Al marge de les expressions curioses i incorrectes que inventen els polítics i els que tenen la condició de polítics, haig d'admetre que durant un temps el tema va estar en tot... [+]


Animant a una selecció que ens prohibeix

Fa ja molts anys que no segueixo la competició internacional (Jocs Olímpics, Mundials…). La indiferència, el cansament, el dolor… i també em produeixen una mica de ràbia. I, en conseqüència, l'alternativa que em queda és no veure-la.

El motiu no és que no li agradi... [+]


2024-08-21 | Josu Iraeta
On anem o no anem?

Amb l'objectiu de ser objectiu, posant l'accent en els moviments significatius que han existit dins del govern presidit pel senyor Pedro Sánchez, i davant els objectius que ha posat de manifest la signatura del decret d'últimes decisions, m'agradaria fer públiques algunes idees... [+]


Eguneraketa berriak daude