A més de detenir les màquines, el que s'acosti al lloc aprendrà el camí per a enfortir les relacions. Que a l'ésser la mateixa fi, és més fàcil defensar-se i, en fer-ho, s'enforteix la lluita. Que entre edats, generacions i vivències diferents és possible la col·laboració i més que possible, interessant, necessària, constructiva. Recordaria que cuidar la terra és cuidar-se mútuament.

S'adonaria que en un conflicte no hi ha un sol centre. En un moment donat el centre pot ser un mur popular, però en un altre l'assemblea, o la necessitat d'assegurar el menjar, o de no apagar el foc (sense metàfores o amb metàfora, com vulgueu).

S'adonaria que una opressió no ha arribat sola i que quan es descobreixen la resta de les opressions que es creuen amb ella, cal estar alerta: el llenguatge, el sexisme, la vellesa, el paternalisme...

Aprendria que sí, que és possible que funcioni només en basc, que és una realitat. Aprendria el que és posar el basc en el centre i que el basc és tan reversible com qualsevol altra llengua, subtitulable.

Sabria l'important que és l'humor que té. Que puguem lluitar pel nostre amb humor i contra la imposició. Per què no ens enfadem d'humor? Però sabria (si no ho havia après avui) que en pau no es pot afrontar un conflicte. Que qualsevol resistència tindrà la força repressiva allí dia i nit, la força repressiva de mal humor.

I s'adonaria que les baralles no es fatiguen. Que es guanyen batalles, però que el sistema té les mentides ben unides, la repressió econòmica i qualsevol altra resposta.

Igual que tot el procés d'aprenentatge, aquest no ha estat tan senzill com sembla, i segurament la llavor d'aprenentatge hagués caigut en el ciment algunes vegades, però sabem que hagués caigut en terrenys ben fertilitzats, la qual cosa ens dona més ganes i força per a continuar aprenent. A l'espera del pròxim curs intensiu.