Es tracta, en paraules del Govern Basc, que l'alumne sigui “un procés que s'estendrà progressivament al llarg de tot el sistema educatiu” des que entra a les aules de 2 anys, però “en cap cas es plantejarà que els alumnes escolaritzats en un centre puguin moure's a un altre”.
En el procés de matriculació de nens i nenes de 2 anys, els principals canvis són els següents per al curs 2023-2024. Tots els centres hauran de reservar un nombre de places per a l'escolarització de l'alumnat vulnerable, determinat pel Departament d'Educació (igual percentatge de reserves per a tots els centres de la mateixa àrea d'influència). També s'ha posat en marxa l'Índex de Vulnerabilitat: totes les famílies hauran d'emplenar l'enquesta sobre la seva situació socioeconòmica (no s'especifiquen quines són les preguntes, però no es pregunta a la família sobre la renda) i amb la informació recopilada es definirà l'Índex de Vulnerabilitat, és a dir, quins alumnes es consideren vulnerables i quins no.
En la baremació hi ha un canvi en la preferència per la proximitat: si el centre triat és el centre més pròxim al domicili familiar, tindrà 7 punts i si tria un altre centre de l'àrea d'influència obtindrà 5 punts. Fins ara, el fet que la residència es trobi en l'àrea d'influència donava 6 punts.
No obstant això, les famílies no tindran límit en l'elecció del centre: l'Administració “procurarà oferir a cada alumne un centre per defecte familiar, i només si no hi hagués possibilitat d'escolarització en els seleccionats s'oferiria un altre centre amb les característiques marcades i pròxim al lloc de residència de l'alumne”.
Com s'ha assenyalat al principi, se seguiran els mateixos criteris que en el procés de matriculació, fins i tot en el cas dels alumnes que desitgin escolaritzar una vegada iniciat el curs, independentment del nivell.
Crític amb els canvis
Els canvis en el procés de matriculació s'han realitzat amb l'objectiu de fer front al problema de la segregació, però hi ha alguns agents que el miren amb desconfiança. Des de la plataforma Harro de l'Escola Pública Basca ens van manifestar: “En les noves matrícules afecta als alumnes de 2 i 3 anys d'Educació Infantil i a aquestes edats es poden identificar algunes característiques per a qualificar-les com a vulnerables (per exemple, l'índex socioeconòmic i cultural de la família), unes altres no. També afecta als alumnes que es matriculen fora de termini, però encara avui dia una comissió d'administració decideix en quin centre, suposadament de forma equilibrada, es matriculen aquests alumnes que han arribat al llarg del curs”.
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.
Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]