Un total de 42 alumnes procedents d'aquests cinc territoris de l'Estat francès han realitzat una acció simbòlica davant el Ministeri d'Educació, en la qual s'ha representat una aula amb cort (veure vídeos de la concentració al final de la notícia). Posteriorment, un alumne de cada territori ha parlat en el Parlament davant els diputats del grup de recerca de Llengües i Cultures Locals.
Els alumnes demanen la modificació de l'article 2 de la Constitució francesa, que diu que la llengua única de la República francesa és el francès. Assenyalen que la situació de les llengües minoritàries és preocupant i que és necessari garantir un veritable estatus perquè “l'Estat surti de la precarietat en la qual s'han assentat aquestes llengües”, reivindicant l'oficialitat. Per a mantenir vives aquestes llengües també necessiten més recursos: “Els recursos que l'Estat destina a l'ensenyament de la nostra llengua són insignificants”.
“Reivindiquem que els exàmens es puguin realitzar en basca”
Presa la paraula Santi Lazkaray en el Parlament en representació dels alumnes d'Euskal Herria. Els propis alumnes han explicat a ARGIA que el baix i el brebeta poden passar en basc. “Ens queixem que no podem passar els exàmens en la nostra llengua materna. Estudiem basc, però després hem de fer els exàmens en francès, amb les dificultats que això comporta. Hem fet arribar la nostra lluita”.
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]
ELA sindikatuak azaldu duenez, azken Lan Eskaintza Publikoaren oinarrien arabera, Ertzaintzarako eskainitako lanpostuen %20ak eta Udaltzaingoaren %30ak ez daukate euskara-eskakizunik. Gasteizen, adibidez, udaltzain-lanpostuen erdietan, 24tan, ez dago euskara-eskakizunik.
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
"No entiendo, en castellano por favor" eta gisakoak ohikoak dira eskolako guraso Whatsapp taldeetan, baina Irungo Txingudi ikastola publikoan euskara hutsean aritzeko modu erraz eta eraginkorra dute, behar duenarentzat itzulpen sistema berehalakoa ahalbidetuta.
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]