El començament de curs per als nens és aquí i estem tremolant... El 8 de setembre comencen les festes... El dia anterior s'ha reunit el Departament d'Educació. Massa tard? Són molts i importants els aspectes a tenir en compte.

El curs anterior va finalitzar de la manera següent:

Els “Professionals de l'Educació” prenien les decisions sanitàries sobre els nens; sense tenir en compte als pares, els metges i altres consells de salut, van fer les recomanacions normatives. Dos mesos després s'han canviat algunes coses; els nens poden compartir joguines, els nens poden agafar l'hamaiketako fos i els nens d'educació infantil només porten màscara en l'autobús. Llest. Canvis escassos, canvis ingenus. Podrien haver-se pensat el 8 de setembre de l'any anterior.

Quant a l'autobús, en els autobusos urbans o urbans no ocorre res semblant; en les villavesas podem anar 20 famílies amb els seus fills i als menors de 6 anys no se'ls pot obligar a posar-se el petó; en els col·legis sí; els treballadors i “professionals” que treballen amb la infància sí, per la seva bé, diuen.

Moltes vegades han estat els professors els que han posat aquestes lleis o consells a la seva manera i mai pel bé dels nens, ni una sola norma ha estat pensada per als nens. Cadascú interpretant la llei com vulgui o com pugui.

Però els adults han respectat les lleis o les normes? ? Han complert ells el que els demanaven als nens dins de l'escola? O fora?

Mentrestant, els pares en silenci, els professors en silenci, els treballadors en silenci... o parlant... fent complir les normes... volíem fer alumnes crítics que volien canviar aquest món, que treballessin pels seus drets i per un món millor; estem organitzant un ramat d'ovelles i nens... Un pastor guiat per tot el que va dir... Por del llop.

Qui és el llop? Covida? Departament d'Educació? El director? Un inspector? Altres professors? Els pares? A això afegiríem que han convertit als nens en denunciants, controlant el cos i l'aparença dels altres…

Organitzem-nos, pensem-lo, desenvolupar la nostra pròpia opinió, adoptar el model de països més avançats que nosaltres…

Què ha passat fora dels centres educatius?

Quants treballadors passen les seves vuit hores sense llevar-se el petó? Que cadascun pensi en les seves hores de treball... potser alguna no ho lleva en tota la jornada, però és insuportable... els adults tenim mitjans per a donar-li la volta, per a baixar el petó, quan estem sols, segons la confiança… Amb els nens no pot succeir això, aquí estan els professors dient “Puja't al petó…”. Què més? Quina és l'amenaça, moriran, seran aïllats, colpejaran...?

Els nens i nenes no tenen camí (tret que els toqui un professor molt simpàtic), els nens i nenes d'EP el tenen lloc de 8.00 a 14.00 del matí… On està la solidaritat? A més, per a què serveix que tota la classe sigui confinada si hi ha una cosa positiva… Això dona un mal acudit, una història sense sentit… Però les normes són les normes…

Alguns pares potser l'any passat estaven més tranquils, els seus fills “es lliuraven” perquè encara estaven en Educació Infantil, però dos mesos més tard canviaran de cicle…

A més, cal anar “bombollejant”, no es pot relacionar-se en el col·legi amb ningú fora de la classe; a la tarda, en la piscina, en les activitats extraescolars, durant tot l'estiu sí… A partir del 8 de setembre se'ls ha aplicat el “toc de queda”, de 9.00 a 14.00, ridícul.

Pensem en els nens, en els amics, en els nets… del nostre entorn. Sempre que es perden i en els valors que els estem transmetent...

Aquest estiu ha estat així: bars, piscines, ciutats, pobles, muntanya… La gent sense petons, contenta de veure'ns somrient i volent recuperar tot el que ens han llevat; el 8 de setembre, els col·legis, el petó tapant les cares dels nens. Perdó! En Infantil no en Primària sí, la qual cosa és molt lògic.

I què hi ha al pati? He sentit de tot, en alguns centres sí, en uns altres no… La incidència Covid dependrà de la densitat que tingui en l'aire… Nens i adults podem caminar pel carrer sense petons, en qualsevol lloc, com en la Rambla de Barcelona, però en els centres no. Per si de cas.

N'hi ha prou que el servei militar també es dissolgui; amb la por legítima i sense qüestionar el dret a prendre les seves pròpies mesures; també cal garantir els drets a la felicitat i a la llibertat dels altres.

Resisteix, animo i digui en veu alta el que un creï…

Professorat, mou-te i protesta pel que no esteu d'acord… I ser lliure dins de la classe! Deixar ser lliure… Animar als nens a baixar els petons al pati… Repartir jupes de jupa sense sucre tots els dies perquè coneguin les cares dels teus meravellosos i amables alumnes…

Pares i mares, poseu la vostra opinió als professionals i cometeu la insubmissió… Són els vostres fills i no de ningú.

Que el Departament d'Educació faci alguna cosa més a repartir l'hidrogel i els ordinadors, si és possible, i ràpid.

Els centres educatius no haurien de ser això, són espais de trobada i d'intercanvi. Amb les condicions actuals és impossible. El que estem permetent els professors i els pares és “molt lleig”.

Si algú vol, si té necessitat; que el seu fill compleixi totes aquestes normes; si creï en això, per descomptat... Altres creences avancen!

Ànim i una abraçada a tots els que camineu al voltant dels nens! Ells s'ho mereixen!

*Per part d'un grup de pares i professors de Navarra