Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les escoles han tornat de treure l'aula al carrer a quatre parets després de la pandèmia?

  • "Després de Pandèmia ens van informar que les activitats extraescolars s'anaven a potenciar molt més, en l'entorn i amb els recursos disponibles, però aquest compromís tan important en l'educació dels nostres fills no s'està complint". És la part de la carta enviada per un pare a l'adreça del centre, ha desaparegut a les escoles la passió per conquistar l'exterior?
Zaldibiako Lardizabal eskola, kanpora ateratzearen aldeko apustua egin zutenetako bat.

26 de desembre de 2023 - 05:53
Última actualització: 08:13
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

En l'època de la pandèmia, en molts centres escolars es va apostar per sortir a l'exterior en la mesura que sigui possible durant les hores lectives; es van organitzar per a impartir les classes fora, en molts casos en coordinació amb l'ajuntament. En aquest article de fa tres anys, per exemple, es van llistar molts centres, i es va tractar el tema en un altre reportatge, deia el professor: "Estem veient que la tendència segueix". En definitiva, més enllà de la perspectiva de la salut (calia prioritzar els espais oberts per a reduir el risc de contagi), des del punt de vista educatiu es van observar múltiples beneficis a l'hora de treure les classes de quatre parets, assimilar continguts, experimentar conceptes, desenvolupar una actitud d'aprenentatge més positiva… Però la tendència ha seguit realment? Ha deixat empremta alguna, major voluntat de sortir a l'entorn a les escoles? Quin centre de la llista de fa dos o tres anys ha mantingut la intenció, quin ha mantingut un mínim hàbit, quin ha caigut de la roda?

Els corrents i administracions actuals impulsen l'adquisició de competències i el treball per projectes, sent l'exterior un bon context per a treballar per projectes. Els llibres i les explicacions del professor són fonamentals, l'experimentació i el coneixement per a si mateix. Al barri on està l'escola, a l'entorn, a una excursió, etc. se li pot treure molt de partit.

Què vam aprendre?

Durant la pandèmia molts col·legis van saltar a l'exterior. Vam aprendre que els espais exteriors no tenen per què ser utilitzats tots els dies, però que la sistematització de freqüències i sortides és important, i que no es pretén treure un horari de tant en tant fora, que el temps que passem fora i dins sigui més equilibrat. Es pot tractar el mateix tema a l'aula i fora de l'aula, sent necessari que l'u complementi i succeeixi l'altre, que es debati el treballat fora en classe, que es contrasti externament la informació continguda a l'aula...

També vam aprendre que tot el currículum no té per què ser treballat fora, però que es pot treballar en molts camps (història, química, geografia, art, matemàtiques, medi ambient…) i que és important preparar què i com volem treballar en aquest espai. En aquest reportatge recollim moltes claus i exemples pràctics.

I vam aprendre que l'ús racional i coherent dels espais exteriors és un tresor educatiu. Així ho va explicar el professor Dani Zuazagoitia: "Les evidències indiquen que en els espais exteriors es millora el procés d'aprenentatge; està demostrat que quan estem en l'exterior l'actitud és diferent, així com les relacions entre nosaltres –entre l'alumnat, però també entre el professorat i l'alumnat–, que en definitiva l'ambient és millor, que es millora l'humor i es produeixen emocions positives, i sabem que els processos d'aprenentatge estan molt arrelats en les emocions. Tot això augmenta l'adhesió a aquest espai i millora l'assimilació de les experiències i coneixements (conceptuals i procedimentals) que han adquirit. Els conceptes i les operacions són sovint més ben entesos que les explicacions abstractes, quan podem veure'ls, tocar-los i manipular-los".

No cal treballar tot el currículum fora, però és important preparar què i com volem treballar en aquest espai

Barreres de sortida a l'exterior

No sempre és fàcil organitzar alguna activitat en l'exterior, per exemple si es demana a un grup que es desembolica a l'aula amb un únic educador dos educadors per a poder sortir fora. Els professors reconeixen que sovint han de fer malabars per a coordinar-se. La falta de formació de molts professors per a saber què fer fora i com fer-ho també dificulta la motivació dels mestres còmodes en la inèrcia entre les quatre parets. A més, l'externalització del currículum requereix treball i esforç.

A Euskal Herria, com no podia ser d'una altra manera, sovint ens acompanyen la pluja i el fred, i sabem la teoria, "no hi ha mal temps, sinó roba inadequada", però la realitat és que sovint el temps és un límit per a sortir fora.

 


T'interessa pel canal: Hezkuntza
2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Ikasmateriala erosteko familientzako laguntzak DBHko bigarren ziklora zabaldu ditu Jaurlaritzak

DBH 3 eta 4. mailako ikasleek datorren ikasturtean beharko dituzten ikasmaterialak diruz lagunduko ditu Eusko Jaurlaritzak lehenengo aldiz, EHIGE Euskal Herriko Ikasleen Guraso Elkartearen aldarrikapen historikoari erantzunez. Seme-alabak maila horietan dituzten familiek, beraz,... [+]


Hamar urtetan EAEko ikastetxeen %20 ixteko arriskua dagoela ohartarazi dute

EAEko ikasleen erdiak baino gehiagok eskola partikularrak jasotzen dituela eta jatorri migratzaileko ikasleak gehien segregatzen dituen Espainiako Estatuko bigarren erkidegoa EAE dela ere adierazi du Esade EcPol erakundeko Lucas Gortazarrek, EHUren udako ikastaroetan.


Gazteak teknologiaren ikuspuntu kritiko eta arduratsuan hezteko proiektuaren alde bozkatzeko azken eguna

Gazteen artean teknologia libreen ezagutza zabaltzeko “Digitalizazio arduratsua” proiektua prestatzen ari dira Baionako Etxepare Lizeoa eta Iametza. Gipuzkoako Foru Aldundiaren “Ideiak2024” aurrekontu parte-hartzaileetara aurkeztu dute egitasmoa. Gaur da [+]


2024-07-09 | UEU
Katixa Dolhare Zaldunbide
“Literatura hezkuntzaren zimendua da”

Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara jardunaldia antolatu dute elkarlanean Seaskak eta UEUk Baionan, Udako Ikastaroen barruan, eta bertan parte hartuko du Katixa Dolhare Zaldunbidek. Ezpeletan sortu zen 1982an, Lapurdin, eta familiarekin Nafarroa Beherean... [+]


Barañaingo Alaitz BHIk Batxilergoko D ereduko bigarren lerroa izanen du datorren ikasturtean

Hezkuntzak aurreikuspena zuzendu eta onartu du institutuak Zientzia, Humanitate eta Gizarte Zientzien Batxilergoko lehen mailan bi talde izaten jarraitzea.


Hezkuntza Sailean, euskara eskubide?

Ekain amaieran, Hezkuntza Sailak ehunka irakasle funtzionario izendatu ditu: praktikaldia egitea falta dute, bai eta, irailetik aurrera, mediku-azterketa ere.

Azkeneko deialdian, mediku-azterketa azpikontratatu egin zuen Hezkuntza Sailak. Azpikontratatu zuenean,... [+]


“Haurren parte-hartzeak ezin du izan eserita eta hitzaren bidez bakarrik”

Zein egitura behar ditugu herrian, haurrek herriko erabakietan parte har dezaten edota beharren bat badute bideratzen jakin dezaten? Galderari tiraka esperientzia pilotua egin dute lau herritan eta emaitza ezberdina izan da lauretan. Prozesua gidatu duen Oinherri Herri... [+]


Lan kontuekiko (des)konexio digitala nola kudeatu irakasleek?

Irakaslea zara eta lanordutan nahiz lanorduz kanpo, berehala erantzun beharreko mezuz josten zaituzte ikasleek, haien gurasoek, ikastetxeko zuzendaritzak, lankideek? Deskonexio digitalaren beharraz gogoetatu dugu, Aitor Idigoras irakaslearekin: "Ateak ixten eta mugak... [+]


Jolastoki berdeagoak Ipar Euskal Herriko ikastetxeetan, klima aldaketari aurre egiteko

Ingurumena, bioaniztasuna, uraren gestioa eta haurren beharrak oinarri hartuta, ikastetxeetako patioak aldatzeko proiektu kolektiboa jarri dute martxan Pirinio Atlantikoetan; Euskal Herriko lau herrik hartuko dute parte. Iruñean ere, itzal eta landare gehiago izango... [+]


Barañaingo Alaitz institutuko 26 ikasle batxilergotik kanpo gelditu dira, D ereduko gela bat murriztu dutelako

Barañaingo Alaitz institutuko 26 ikasle batxilergoko zerrendatik kanpo gelditu dira, Nafarroako Hezkuntza Sailak gela bat murriztu duelako. Murrizketa salatzeko mobilizazioa egin dute.


Criden a concentrar-se enfront de la seu del PSN a Pamplona per a denunciar que posa traves al model D
La Xarxa per a la Defensa del Basc vol denunciar les traves que el Govern de Navarra posa al model D. Tienen clar que el Govern de Navarra està “disposat a tot” per a “arremetre contra el basc”. Per això, han convocat una concentració el 2 de juliol, a les 12.00,... [+]

Eguneraketa berriak daude