Per al nostre enteniment, potser seria més correcte que el nom d'aquestes reunions del dia –en aquest cas tres– es traduís “en el vice-congrés” o una cosa així, perquè és el que tenen. Però bo, no començarem a arreglar el món.
El cas és que els sis o set plens que celebra el Comitè Central en el quinquenni entre dos congressos, encara que no tinguin un calendari obligatori, solen tenir uns períodes de dates consagrats per la tradició. I que aquest III (que sempre es refereix a temes econòmics, per tradició) havia de tenir lloc en la primavera de l'any passat o, a tot tardar, a la tardor. Per costum.
Però com el costum, sense ser sagrada, no és una fruslería en les circumstàncies de la Xina (no sols en la política), a mesura que es retarda aquest tercer ple que ha de convocar Politburoak, les màximes autoritats reals, la intriga s'ha anat desenvolupant. Els caps tampoc han estat fluixos: Si el retard es devia a la “crisi dels ministres de Defensa”, forçada per la crisi de l'economia…
Per fi ha arribat –a porta tancada, per descomptat– la sessió. No sols per l'espera, sinó també per l'entorn dels protagonistes, les expectatives són més elevades que les rebudes: III de 1978 Estaríem a les portes de les transformacions econòmiques més profundes dutes a terme pel Ple des de la posada en marxa de la “obertura i reforma” sota la direcció de Deng Xiaoping. Clar, uns altres veuen el got per la meitat.
En aquests casos, cadascun d'ells es fixa en la part que més li agrada, les fonts externes se centren en el món de les finances, en els entorns de la propietat de les empreses, en el sector de la inversió estrangera... En canvi, els de casa utilitzen altres tons i punts de vista . Sempre, sense trencar la norma fonamental: mai cal dir res bo de l'enemic. És clar que les expectatives són molt diferents en un i un altre costat.
No obstant això, és cridaner el mode en què tots dos punts de vista oposats li esquiven sens dubte en el capítol III. A qui hagi de ser un dels principals temes de debat d'aquest Ple, si no el principal: la qüestió de l'hukou o de l'huji. Entre altres coses, perquè és una cosa que ja s'ha posat en marxa oficialment, almenys parcialment. Amb moltes variants, el sistema de registre domèstic que ha regulat la vida dels xinesos –i dels corcirenses, i dels japonesos, i...– sense condicionar-la per complet.
Un costum que sembla molt més arrelada que la pròpia Constitució que no l'esmenta. No centenars, és mil·lenària.
Tal vegada per això, cridar “reforma” a transformar una cosa així no és exactament.
Dijous passat, 27 de juny, el Politburo del Partit Comunista de la Xina va presentar dues notes de premsa, molt semblants però amb els seus matisos i matisos, al fil del ple que celebra cada mes el Partit Comunista de la Xina. El seu contingut, no obstant això, era poc... [+]
La Revolució Industrial va ser un dels moments clau de la història de la humanitat, igual que la Revolució Neolítica, que va canviar definitivament el nostre destí. Aquest procés, a mitjan segle XVIII, va alliberar les forces econòmiques i socials que havien estat... [+]
El dimecres 10 d'abril, l'ex presidenta de Taiwan, Dt. Ying-jeou (2008-2016), va recórrer la Xina durant onze dies amb un grup de joves de la seva trajectòria i va entrevistar el president Xi Jinping i secretari general del Partit Comunista a Pequín. En 2015, quan Dt. encara... [+]
Sense més que encuriosir dels aficionats –en aquesta part del món, és molt diferent en altres parts–, estan en marxa les Dues Reunions de Pequín d'enguany, que es reuneixen al mateix temps i en el mateix escenari, però cadascun per separat i amb la seva pròpia agenda... [+]
El diable governa les metàfores i jocs mentals com aquest.
A vegades, el mestre és el dimoni de la realitat. Quants mesos portem sense el verb del famós “ordre internacional basat en regles”? Aquest “rules-based international order”, que li donaven per sigles:... [+]
Xina, cap a 1417 anys. L'almirall Zheng He, explorador assalariat d'emperadors de la dinastia Ming, va afirmar que era possible “que tothom surti de la Xina”. Per a llavors la xarxa de colònies xineses començava a expandir-se en l'Oceà Índic, al Mar Roig i en el sud-est... [+]
Taiwan, a. C. Any 323. Una expedició xinesa va explorar l'illa i va quedar registrada per primera vegada en els arxius xinesos en Taiwa. Però durant segles no va haver-hi canvis notables en la població originària de l'illa; encara que les restes humanes més antigues de l'illa... [+]
Potser és una casualitat. Però quan Xi Jinping va anunciar que anava a realitzar una visita d'Estat a Vietnam el 12-13 de desembre, la letaría de la Mar del Sud de la Xina s'ha bolcat com si algú hagués incidit. En primer lloc, un enfrontament entre els vaixells dels Estats... [+]