Ganes i força de resistir primer
- Una vegada més el ressò de la bullícia d'ànec en el nostre País Basc. Guanyarà la mort o la resistència? En les últimes dècades s'han produït moltes amenaces de mort per als cavalls de les nostres granges, que es consideraven el mitjà més net per a sortir de malalties contagioses. I hi ha hagut disputes i baralles acarnissades pertot arreu per a no deixar morir a les ovelles o a les vaques per qualsevol causa. La majoria de les vegades, excepte perquè les primeres recomanacions i mandats anaven a ser expulsats dels poders públics i dels líders industrials que portaven a la divisió de producció, sempre acompanyats pels caps de la cambra d'agricultura i del FDSEA del departament. En la Pasqua, una vegada i una altra, els de l'OCDE, disposats a esmenar el destí dels ramats i totes les sortides possibles, sense negar les inclinacions del mal.
A la nostra comarca no ens afecta necessàriament el mal de la vaca boja, però tan aviat com va aparèixer en aquella estació de 1996, els pagesos de Confédération Paysanne es van rebel·lar contra la mort de ramats sencers de vaques. Sap vostè que llavors calia atrevir-se a anar contra el que el poder públic l'obligava, perquè se sospitava que podia haver-hi en això un risc extrem per a la salut. Però, entretant, la resistència li havia obligat a refugiar-se en les recerques, i no va trigar a sortir a observar sense perill les parts interiors, i la resta de la gent es va dirigir a l'escorxador.
Cap a 1999 es va mentir aquí el mal de l'ovella daurada. Ningú s'assemblava a la malaltia de la vaca boja. En aquest últim any del segle passat, van arribar de sobte a les diferents granges del País Basc les amenaces de desqualificar tot el ramat d'ovelles. Només estàvem rebutjant l'ELB aquesta ordre o amenaça dels poders públics i crèiem que calia atallar una altra sortida que l'assassinat. És, sens dubte, un treball dur i fred el primer, ja que no veieu encara una altra cola de sortida, i sens dubte penseu que totes les granges que vulguin han de salvar els seus cavalls i els seus ramats. Després venen les sortides i, com en aquest cas de l'ovella balcànica, s'adona que ja abans hi havia una sortida, però que la guarden.
En el fons, sempre cal recordar que, almenys en temps de crisi sanitària animal, existeix sovint una fosca raó de mercat: La prioritat de mantenir net una sèrie de “estatus indemne” o produccions, un fosc i cruel objectiu d'organitzar la repetició d'una sèrie de cultius que no és la meva. Fa molt temps que hem reparat les inquietuds de l'ovella tremolosa, i no ha estat aquest mal un pretext més per a enfortir aquí la raça d'ovelles de l'Avairon.
La majoria dels pastors senzills i pastors llauradors recorden els catascos de tornada de l'agalakzi. La primera va ser la de 1980, l'última des de 2000. Sé més expert que jo a recordar i analitzar moltes coses de l'hora. Segur que sempre han existit les zones muntanyenques i totes les regions que havien d'aprendre a conviure amb el mal ágalakzi de les discussions. Durant tots els períodes en què el mal començava a apoderar-se d'ell, els poders públics i els bastoncillos de mà que ja abans hem esmentat han expulsat periòdicament l'ordre de matar a les ramats de bestiar. I els de l'OCDE i els pastors van ser perseguits, perquè volien mirar a les seves ovelles. Des de llavors s'han succeït les inquietuds i els grans temors en les granges i s'han succeït les grans dissorts en els despatxos de l'administració. Mai s'ha negat que fos necessari dominar la malaltia, però des de l'ELB s'ha dit que les mesures no havien de ser més perjudicials que la malaltia i que es podrien sostenir a tots els criadors que volguessin cuidar dels seus ramats.
Sempre hi ha sortides, encara que a vegades cal ser severes. En aquest país s'ha demostrat que es necessita abans de res l'esforç i la força de resistir tantes vegades. Després apareixen nous camins. No sempre les planícies, però les que la porten més lluny. Més aviat per dependència o per pura tècnica, per solidaritat i perseverança.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Un dels motius per a la investidura de Salvador Illa com president de la Generalitat ha estat el pacte PSC-ERC. No és un pacte sobiranista en absolut, però en alguns aspectes es podrien obrir noves portes, tret que l'estratègia política de frenada del PSC-PSOE, que és... [+]
La regió de Mèrida (Mèxic) ha estat objecte aquest any de gran polèmica per la col·locació en una platja d'una escultura en homenatge al déu grec Posidó. Merida es troba en la península de Yukatán, on el poble de Maia tracta de preservar la seva cultura, dins de les... [+]
Els meus cicles comencen al setembre i acaben al juny, en realitat, (anava a posar-me, però cada vegada que utilitzo el plural em crida un nan al cap, “seran teus!”), i així ha estat en la meva vida, hi hagi o no vacances, tingui o no treball remunerat en l'horari. Ni... [+]
A l'estiu, els jubilats no solem tenir gana de vacances i podem analitzar amb calma tot el que ens envolta. Heus aquí alguns temes que m'han sorprès.
Espanya. L'Eurocopa i els Jocs Olímpics han complert tot l'estiu. Haig de dir per endavant que la competitivitat esportiva... [+]
Amb la caravana Zabalduz, a la ciutat de Bihac, a Bòsnia Hercegovina, l'activista Nihad Suljic ens va explicar que el riu Drina és la major tomba dels Balcans. Perquè no s'oblidin, s'encarrega d'identificar els cadàvers que es troben i de donar-los sepultura, amb la finalitat de... [+]
Ja no sé si estem colpejats per les onades de calor, si és una hipocresia de sempre o una lògica sistèmica, però la bretxa entre el que sabem, la qual cosa diem i el que fem, més enllà de la preocupació, em sorprèn, sobretot en un ambient estiuenc. Notícies, recerques,... [+]
Entre moltes caigudes també hi ha assoliments. Una mare jove d'uns 35 anys em preguntava l'altre dia com aconseguien a la seva escola que els companys que no havien rebut el basc a casa aprenguin i parlin tan bé com els nens i nenes que eren euskaldunes de casa. A l'escola hi... [+]
La situació actual requereix una anàlisi minuciosa del que hi ha darrere dels títols, les manifestacions, la difusió manipulada d'alguns fets, l'ocultació fosca d'uns altres i la propaganda disfressada d'anàlisi en la majoria dels grans mitjans de comunicació. La situació... [+]
Els empresaris i responsables polítics del sector ens diuen que el turisme genera riquesa i ocupació, però què és el treball turístic? Quin tipus de treball genera el turisme? I qui gana amb això?
L'entitat Sant Sebastià Turisme diu que més de 15.000 persones treballen... [+]
La principal característica del meu equip de bàsquet és la seva personalitat. Se sol dir que això és una característica comuna entre l'equip i l'afició. No obstant això, des de l'adreça no es té en compte aquesta identitat de tots els aficionats. De fet, els aficionats... [+]
Les estacions de tren de moltes ciutats mostren la bellesa més alta de l'estructura de ferro del segle XIX, juntament amb l'auge de l'arribada a l'epicentre de la ciutat. És com entrar a la ciutat per la porta principal, una perla d'arquitectura i de lloc. No obstant això, en... [+]
Per què no deixar-ho. El que escriu les columnes sempre segueix les apologias de la retirada a temps. Abans d'esgotar existències. Els temes, a mi, no els he pogut esgotar, perquè no soc expert en res, i mai he tingut missatges que transmetre a Euskal Herria. No em serviria... [+]
Començament de l'estiu. Ressaca del festival EHZ (atx, mal de cap). Ganes de respirar després d'un curs carregat. Buidar el cap. Reconnectar elements clau. Prendre's un temps en família, tornar a veure a vells amics i descansar (una mica) en la lluita diària. De bo de bo?... [+]