Ganes i força de resistir primer
- Una vegada més el ressò de la bullícia d'ànec en el nostre País Basc. Guanyarà la mort o la resistència? En les últimes dècades s'han produït moltes amenaces de mort per als cavalls de les nostres granges, que es consideraven el mitjà més net per a sortir de malalties contagioses. I hi ha hagut disputes i baralles acarnissades pertot arreu per a no deixar morir a les ovelles o a les vaques per qualsevol causa. La majoria de les vegades, excepte perquè les primeres recomanacions i mandats anaven a ser expulsats dels poders públics i dels líders industrials que portaven a la divisió de producció, sempre acompanyats pels caps de la cambra d'agricultura i del FDSEA del departament. En la Pasqua, una vegada i una altra, els de l'OCDE, disposats a esmenar el destí dels ramats i totes les sortides possibles, sense negar les inclinacions del mal.
A la nostra comarca no ens afecta necessàriament el mal de la vaca boja, però tan aviat com va aparèixer en aquella estació de 1996, els pagesos de Confédération Paysanne es van rebel·lar contra la mort de ramats sencers de vaques. Sap vostè que llavors calia atrevir-se a anar contra el que el poder públic l'obligava, perquè se sospitava que podia haver-hi en això un risc extrem per a la salut. Però, entretant, la resistència li havia obligat a refugiar-se en les recerques, i no va trigar a sortir a observar sense perill les parts interiors, i la resta de la gent es va dirigir a l'escorxador.
Cap a 1999 es va mentir aquí el mal de l'ovella daurada. Ningú s'assemblava a la malaltia de la vaca boja. En aquest últim any del segle passat, van arribar de sobte a les diferents granges del País Basc les amenaces de desqualificar tot el ramat d'ovelles. Només estàvem rebutjant l'ELB aquesta ordre o amenaça dels poders públics i crèiem que calia atallar una altra sortida que l'assassinat. És, sens dubte, un treball dur i fred el primer, ja que no veieu encara una altra cola de sortida, i sens dubte penseu que totes les granges que vulguin han de salvar els seus cavalls i els seus ramats. Després venen les sortides i, com en aquest cas de l'ovella balcànica, s'adona que ja abans hi havia una sortida, però que la guarden.
En el fons, sempre cal recordar que, almenys en temps de crisi sanitària animal, existeix sovint una fosca raó de mercat: La prioritat de mantenir net una sèrie de “estatus indemne” o produccions, un fosc i cruel objectiu d'organitzar la repetició d'una sèrie de cultius que no és la meva. Fa molt temps que hem reparat les inquietuds de l'ovella tremolosa, i no ha estat aquest mal un pretext més per a enfortir aquí la raça d'ovelles de l'Avairon.
La majoria dels pastors senzills i pastors llauradors recorden els catascos de tornada de l'agalakzi. La primera va ser la de 1980, l'última des de 2000. Sé més expert que jo a recordar i analitzar moltes coses de l'hora. Segur que sempre han existit les zones muntanyenques i totes les regions que havien d'aprendre a conviure amb el mal ágalakzi de les discussions. Durant tots els períodes en què el mal començava a apoderar-se d'ell, els poders públics i els bastoncillos de mà que ja abans hem esmentat han expulsat periòdicament l'ordre de matar a les ramats de bestiar. I els de l'OCDE i els pastors van ser perseguits, perquè volien mirar a les seves ovelles. Des de llavors s'han succeït les inquietuds i els grans temors en les granges i s'han succeït les grans dissorts en els despatxos de l'administració. Mai s'ha negat que fos necessari dominar la malaltia, però des de l'ELB s'ha dit que les mesures no havien de ser més perjudicials que la malaltia i que es podrien sostenir a tots els criadors que volguessin cuidar dels seus ramats.
Sempre hi ha sortides, encara que a vegades cal ser severes. En aquest país s'ha demostrat que es necessita abans de res l'esforç i la força de resistir tantes vegades. Després apareixen nous camins. No sempre les planícies, però les que la porten més lluny. Més aviat per dependència o per pura tècnica, per solidaritat i perseverança.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]