Ganes i força de resistir primer
- Una vegada més el ressò de la bullícia d'ànec en el nostre País Basc. Guanyarà la mort o la resistència? En les últimes dècades s'han produït moltes amenaces de mort per als cavalls de les nostres granges, que es consideraven el mitjà més net per a sortir de malalties contagioses. I hi ha hagut disputes i baralles acarnissades pertot arreu per a no deixar morir a les ovelles o a les vaques per qualsevol causa. La majoria de les vegades, excepte perquè les primeres recomanacions i mandats anaven a ser expulsats dels poders públics i dels líders industrials que portaven a la divisió de producció, sempre acompanyats pels caps de la cambra d'agricultura i del FDSEA del departament. En la Pasqua, una vegada i una altra, els de l'OCDE, disposats a esmenar el destí dels ramats i totes les sortides possibles, sense negar les inclinacions del mal.
A la nostra comarca no ens afecta necessàriament el mal de la vaca boja, però tan aviat com va aparèixer en aquella estació de 1996, els pagesos de Confédération Paysanne es van rebel·lar contra la mort de ramats sencers de vaques. Sap vostè que llavors calia atrevir-se a anar contra el que el poder públic l'obligava, perquè se sospitava que podia haver-hi en això un risc extrem per a la salut. Però, entretant, la resistència li havia obligat a refugiar-se en les recerques, i no va trigar a sortir a observar sense perill les parts interiors, i la resta de la gent es va dirigir a l'escorxador.
Cap a 1999 es va mentir aquí el mal de l'ovella daurada. Ningú s'assemblava a la malaltia de la vaca boja. En aquest últim any del segle passat, van arribar de sobte a les diferents granges del País Basc les amenaces de desqualificar tot el ramat d'ovelles. Només estàvem rebutjant l'ELB aquesta ordre o amenaça dels poders públics i crèiem que calia atallar una altra sortida que l'assassinat. És, sens dubte, un treball dur i fred el primer, ja que no veieu encara una altra cola de sortida, i sens dubte penseu que totes les granges que vulguin han de salvar els seus cavalls i els seus ramats. Després venen les sortides i, com en aquest cas de l'ovella balcànica, s'adona que ja abans hi havia una sortida, però que la guarden.
En el fons, sempre cal recordar que, almenys en temps de crisi sanitària animal, existeix sovint una fosca raó de mercat: La prioritat de mantenir net una sèrie de “estatus indemne” o produccions, un fosc i cruel objectiu d'organitzar la repetició d'una sèrie de cultius que no és la meva. Fa molt temps que hem reparat les inquietuds de l'ovella tremolosa, i no ha estat aquest mal un pretext més per a enfortir aquí la raça d'ovelles de l'Avairon.
La majoria dels pastors senzills i pastors llauradors recorden els catascos de tornada de l'agalakzi. La primera va ser la de 1980, l'última des de 2000. Sé més expert que jo a recordar i analitzar moltes coses de l'hora. Segur que sempre han existit les zones muntanyenques i totes les regions que havien d'aprendre a conviure amb el mal ágalakzi de les discussions. Durant tots els períodes en què el mal començava a apoderar-se d'ell, els poders públics i els bastoncillos de mà que ja abans hem esmentat han expulsat periòdicament l'ordre de matar a les ramats de bestiar. I els de l'OCDE i els pastors van ser perseguits, perquè volien mirar a les seves ovelles. Des de llavors s'han succeït les inquietuds i els grans temors en les granges i s'han succeït les grans dissorts en els despatxos de l'administració. Mai s'ha negat que fos necessari dominar la malaltia, però des de l'ELB s'ha dit que les mesures no havien de ser més perjudicials que la malaltia i que es podrien sostenir a tots els criadors que volguessin cuidar dels seus ramats.
Sempre hi ha sortides, encara que a vegades cal ser severes. En aquest país s'ha demostrat que es necessita abans de res l'esforç i la força de resistir tantes vegades. Després apareixen nous camins. No sempre les planícies, però les que la porten més lluny. Més aviat per dependència o per pura tècnica, per solidaritat i perseverança.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Potser no saps qui és Donald Berwick, o per què ho esmento en el títol d'aquest article. El mateix ocorre, evidentment, amb la majoria de les persones que participen en el Pacte Sanitari en curs. No saben què és el Triple Objectiu de Berwick, i menys encara l'Objectiu... [+]
L'article La motoserra pot ser temptadora, escrit en els dies anteriors per l'advocada Larraitz Ugarte, ha donat molt a parlar en un sector molt ampli. Planteja algunes de les situacions habituals dins de l'Administració pública, entre les quals es troben la falta d'eficiència,... [+]
És important utilitzar correctament un idioma? Fins a quin punt és necessari dominar la gramàtica o tenir un ampli diccionari? Sempre he escoltat la importància de la llengua, però després de posar-me a pensar, he arribat a una conclusió. Pensar sovint comporta això;... [+]
L'altra vegada vaig ser a un lloc que no visitava i que tant m'agradava. Sent allí, em vaig sentir a gust i vaig pensar: aquest és el meu lloc favorit. Amulet, amulet, amulet; girant la paraula en el camí de casa. Curiosament vaig buscar en Elhuyar i apareixia com a amulet... [+]
Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, adolescents i joves rebran en més d'una ocasió orientació acadèmica i/o professional per a aquells estudis que els resultin d'utilitat. Cal oferir-los lideratge, perquè solen estar plens de dubtes cada vegada que han de prendre... [+]
Jada bizpahiru aste izango dira irakurri nuenetik, Maialen Akizuren zutabe batean. Aner Peritzek telebistan esandakoak zekartzan: “Bertsolaritza da gizon zis heteroekin ez harremantzera eraman nauena, bertsolaritza delako disidente egin nauena, eta, era berean,... [+]
Té por. Sembla que Donald Trump ha vingut a ocupar l'oficina rodona de Washington durant un llarg període de temps. Té un segon mandat, però als seus assessors immediats, a més de reiterar que no està fent broma, els fa referència al seu rígid propòsit de modificar uns... [+]
Ansorena´tar Joseba Eneko.
Si a qualsevol se li pregunta què és orto, respondrà de matinada, potser el mosqueter amic de D´Artagnan o el culet. Però el prefix orto- és correcte i l'utilitzem amb freqüència: ortodòxia, ortopèdia, ortodòncia... Llavors (el que ve cal... [+]
“Erresilientzia poltsa”, “biziraupen eskuliburua”, “ebakuazio bizkar-zakua”: hara nolakoak entzun daitezkeen agintarien ahotan azken asteetan.
Iragan hilabeteko adierazpenen artean, Europako Batasunak herritarrei eskatu die... [+]
No és Aberri Eguna, és Aberri Aukera el que necessitem els bascos. Una vegada a l'any es repeteixen les convocatòries dels partits i grups abertzales, en aquestes dates, entorn de la reivindicació que Euskal Herria és la pàtria dels bascos. Però és qüestió d'un dia. I no... [+]
Joan den astean topaketa polit bat izan dut, aspaldi ikusten ez nuen emakume talde batekin, eta egitearen inguruan aritu gara berbetan, teknologia eta sorkuntza espazioei lotuta.
Emakume hauetako nagusiena, jubilatzeko mugan dagoena, programatzailea da eta kodea programatzen... [+]
En diverses ocasions m'han dit que el que produïm és el més forta del treball dels arquitectes, es perpetua. Que la perpetuïtat de l'edifici supera la presència temporal de l'ésser humà i ens faci sostenibles en el futur. I a diferència del que ocorre amb un llibre, la... [+]
Desengainu handia hartu dute euskal feminista askok jakin dutenean Chimamanda Ngozi Adichie idazleak haurdunaldia esternalizatu duela, alegia, surrogate batek ernaldu duela bere haurra, diru truke. Guztiok izan beharko genuke feminista saiakeraren egilea da Adichie, besteak... [+]