En els últims 30 anys, s'han dessecat en el món 4,3 milions de quilòmetres quadrats de terra seca, segons un informe publicat per Nacions Unides. L'estudi s'ha presentat en el context del congrés COP16. En ella s'està reflexionant sobre la idea que alguns teòrics porten fent des de fa temps que l'emergència climàtica no sols ha estat provocada per les emissions de carboni i l'escalfament global, sinó també per la pèrdua de biodiversitat i el cicle de l'aigua. El periodista d'ARGIA Urko Apaolaza deia el mateix en aquesta Net Pròxima, per a parlar també de les tempestes de la conca mediterrània, i feia referència al suplement Larrun que publiquem al gener: Cicle de l'aigua. L'altra clau de l'embogiment del clima.
En les tres últimes dècades el panorama s'ha torçat i si es podia fer més preocupant, l'emergència s'ha tornat tal. Les tres quartes parts de les terres del món s'han escalfat "més del que cal", segons l'ONU, i les terres àrides s'han multiplicat en un termini de 30 anys. La quantitat de terra de la grandària del Canadà ha sofert un "canvi aparent", és a dir, s'han superat alguns marges minoritaris i s'han produït les vies d'assecat d'aquestes terres, algunes de les quals han passat de ser molt seques a ser una mica seques. Actualment, a excepció de la part de l'Antàrtida, el 40% de les terres del planeta són seques.
Grans zones de risc de dessecació
Gairebé tota Europa està immersa en aquesta situació d'emergència, que suposa prop del 96% del continent. Així està pràcticament tot l'oest dels Estats Units, tot el Brasil, la part oriental d'Àsia i el centre d'Àfrica.
Si aquestes àmplies zones seguissin la tendència esmentada, es produirien greus problemes. A Europa, especialment en l'àrea mediterrània, les terres de cultiu sofririen danys irreparables, sequera de terres i escassetat d'aigua o fortes pluges. A Sud-amèrica l'escassetat d'aigua també seria greu, però els autors de l'estudi assenyalen que la dels incendis forestals és "especialment preocupant". A Àfrica i Àsia, per part seva, han destacat la degradació i desertificació dels ecosistemes, ja que hi hauria nombroses espècies d'animals i plantes que desapareixerien.
Els autors de l'estudi són: "Quan el clima d'una zona es torna més sec, es perd la capacitat de tornar a les condicions anteriors. Ara, els climes més secs que afecten les extenses terres de tot el món no tornaran al que van ser, i aquest canvi està redefinint la vida en la terra".
Danys en l'estil de vida
L'emergència climàtica provocarà i produirà greus danys en la vida quotidiana, en els costums o en la qualitat mateixa. El mal a l'ecosistema provocaria danys en l'accés a l'aigua, un fastigueig en el cultiu i tot això afectaria fonamentalment la salut. Aquesta tendència a la pregunta de la biodiversitat augmentaria la pobresa a Àfrica i Àsia: segons l'informe, per a 2030 hi hauria entre 35 i 122 milions de persones més en situació extrema.
A més, l'estudi assenyala que l'hàbitat de les espècies pot reduir-se en un 55% a causa de l'escassetat d'aigua i al col·lapse de l'agricultura.
Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]
Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]
Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]