En els últims 30 anys, s'han dessecat en el món 4,3 milions de quilòmetres quadrats de terra seca, segons un informe publicat per Nacions Unides. L'estudi s'ha presentat en el context del congrés COP16. En ella s'està reflexionant sobre la idea que alguns teòrics porten fent des de fa temps que l'emergència climàtica no sols ha estat provocada per les emissions de carboni i l'escalfament global, sinó també per la pèrdua de biodiversitat i el cicle de l'aigua. El periodista d'ARGIA Urko Apaolaza deia el mateix en aquesta Net Pròxima, per a parlar també de les tempestes de la conca mediterrània, i feia referència al suplement Larrun que publiquem al gener: Cicle de l'aigua. L'altra clau de l'embogiment del clima.

En les tres últimes dècades el panorama s'ha torçat i si es podia fer més preocupant, l'emergència s'ha tornat tal. Les tres quartes parts de les terres del món s'han escalfat "més del que cal", segons l'ONU, i les terres àrides s'han multiplicat en un termini de 30 anys. La quantitat de terra de la grandària del Canadà ha sofert un "canvi aparent", és a dir, s'han superat alguns marges minoritaris i s'han produït les vies d'assecat d'aquestes terres, algunes de les quals han passat de ser molt seques a ser una mica seques. Actualment, a excepció de la part de l'Antàrtida, el 40% de les terres del planeta són seques.

Grans zones de risc de dessecació

Gairebé tota Europa està immersa en aquesta situació d'emergència, que suposa prop del 96% del continent. Així està pràcticament tot l'oest dels Estats Units, tot el Brasil, la part oriental d'Àsia i el centre d'Àfrica.

Si aquestes àmplies zones seguissin la tendència esmentada, es produirien greus problemes. A Europa, especialment en l'àrea mediterrània, les terres de cultiu sofririen danys irreparables, sequera de terres i escassetat d'aigua o fortes pluges. A Sud-amèrica l'escassetat d'aigua també seria greu, però els autors de l'estudi assenyalen que la dels incendis forestals és "especialment preocupant". A Àfrica i Àsia, per part seva, han destacat la degradació i desertificació dels ecosistemes, ja que hi hauria nombroses espècies d'animals i plantes que desapareixerien.

Danys en l'estil de vida

L'emergència climàtica provocarà i produirà greus danys en la vida quotidiana, en els costums o en la qualitat mateixa. El mal a l'ecosistema provocaria danys en l'accés a l'aigua, un fastigueig en el cultiu i tot això afectaria fonamentalment la salut. Aquesta tendència a la pregunta de la biodiversitat augmentaria la pobresa a Àfrica i Àsia: segons l'informe, per a 2030 hi hauria entre 35 i 122 milions de persones més en situació extrema.

A més, l'estudi assenyala que l'hàbitat de les espècies pot reduir-se en un 55% a causa de l'escassetat d'aigua i al col·lapse de l'agricultura.