Dilatació o purificació de la identitat
El problema de la immigració (proletari nòmades) no ha d'abordar-se amb polítiques que imposin l'assimilació integradora de les llengües i cultures de les nacions que arriben, com se sol fer en els estats del món capitalista globalitzat.
En molts d'aquests estats hi ha nacions oprimides, com a Espanya (Galícia, Catalunya, País Basc). I en aquestes nacions, sobretot a Euskal Herria i a Catalunya, hi ha molts prolarios nòmades.
En tots ells no existeix una política pròpia en aquesta matèria. I, si no n'hi ha, acaba fent la mateixa política que aplica l'Estat espanyol per a integrar-se i assimilar-se amb nosaltres, amb la gent que ve d'altres pobles, a Catalunya, a Galícia i a Euskal Herria. Perquè renunciem a la nostra identitat i ens sentim espanyols.
Amb el traspàs de competències a les nacionalitats històriques, han aparegut a Catalunya una sèrie d'episodis xenòfobs, especialment els mostrats per l'ajuntament de Ripoll.
Per això, el que hem de tenir clar és que, fins i tot intencionadament, nosaltres no tenim suficients poders per a integrar amb força a ningú: perquè renunciïn a la seva identitat i acceptin la nostra.
Davant un Estat opressor que busca la integració i assimilació de proletari nòmades, hem d'articular una política basada en el respecte i el coneixement mutu en nacions sense estat”
És clar que l'Estat espanyol té aquesta força. I ho detecta el proletal nòmada. Per tant, enfront de l'obligació d'integrar-se, és evident que s'integrarà en la llengua i la cultura de la nació espanyola i no en la llengua catalana, gallega o basca. I a més es convertirà en aliat de l'Estat espanyol contra el poble gallec, basc i català, que no han estat capaços d'oferir una alternativa pròpia i diferent.
Per això hem d'evitar costi el que costi que sigui un proletari nòmada usat per a poder construir Espanya, als països on ell mateix ho aixafa.
Per què és un tema tan important i tan delicat? Perquè el que està en joc és fonamental en l'ésser humà: el problema de la identitat, no importa!
Per això, davant un Estat opressor que busca la integració i assimilació de prolarios nòmades, hem d'articular una política basada en el respecte i el coneixement mutu en nacions sense estat que els permeti conviure i arrelar en el seu nou país. En particular, hem de facilitar-los el coneixement de la llengua i la cultura del poble d'acolliment perquè no hagin d'integrar-se en l'Estat opressor. És a dir, hem de facilitar-los la nostra participació, que suposa dilatar la seva identitat, no renunciar a ella. Tenint en compte que la identitat no és una cosa estàtica inamovible, la dilatació de la identitat ens dona una identitat dinàmica, oberta a la nova.
Al contrari, com a ciutadans del poble d'acolliment, hem d'estar oberts al nou que ens porten d'altres pobles i cultures, per a anar dilatant la nostra pròpia identitat.
L'única manera que el proletari nòmada participi en la nostra cultura és facilitar la seva dilatació, la seva identitat dinàmica. Per contra, amb la integració forçada, els empenyem a la purificació de la seva (integrisme), convertint-nos així en xenòfobs, com els racistes que juguen al capitalisme globalitzat, eliminant els prolarios nòmades que ell no necessita, que els considera delinqüents.
Parlem de la dilatació de la identitat, no sols des d'un punt de vista teòric, sinó des de les experiències personals que hem viscut en el moviment de les ikastoles. I nosaltres mateixos, en la ikastola Toki Eder. Allí, pares i mares provinents d'altres nacionalitats i regions de l'Estat espanyol, ens unim en la lluita per l'euskaldunización dels nostres fills i filles, ampliant així les nostres identitats: aprenent basc, coneixent la cultura basca; donant a conèixer les nostres i compartint-les amb la gent d'Euskal Herria. És a dir, desenvolupant la dimensió dinàmica de les nostres identitats.
Ningú ens va obligar a integrar-nos, va ser una fusió de desitjos i desitjos per a construir i compartir Euskal Herria més justa, solidària i euskaldun.
En la nostra opinió, això ha de ser el que ha de guiar la nostra política pel que fa als prolarios nòmades.
Hem de construir el poble entre tots: entre els originals i els vinguts.
Els pobles oprimits hem de fer una política nova, diferent i revolucionària, basada en el respecte i la justícia.
Xabier Rodríguez i Nikolas Xamardo
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La Sra. Jutgessa del Tribunal Judicial de Baiona, s'acomiada:
Alguns euskaltzales em van jutjar al març en Baiona per participar en algunes de les accions que hem dut a terme per a denunciar l'injust tractament que sofreix el basc de les autoritats de l'estat francès. Al... [+]
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Portem unes setmanes amb la "serp d'estiu" sobre el TAV i amb la possibilitat d'enllaçar la "I basca" des de Pamplona, des d'Ezkio o Vitòria.
És decebedor veure que el nostre Poble continua depenent de decisions interessades i no argumentades pels llebrers i gossos de caça que... [+]
Els globalistes han triat França, Polònia i el Regne Unit per a crear un conflicte obert amb l'OTAN al novembre, ja que els Estats Units està immers en la campanya electoral per a la Presidència de novembre.
D'aquesta manera, la presència de soldades de Polònia, França, el... [+]
Afortunadament, la majoria de les empreses industrials comencen a entendre, després de les nombroses sentències condemnatòries, que una petita exposició a les fibres d'amiant, sense una protecció respiratòria adequada, és suficient per a causar una malaltia pulmonar greu... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En primer lloc, volem fer arribar les nostres condolences als familiars i amics de la dona assassinada a principis d'agost.
Els habitants de Gaintxurizketa estem farts de la deixadesa de l'administració i dels responsables.
Els que vivim en el barri estem obligats a agafar el... [+]
He sentit dir que les millors llàgrimes són les que veuen els aeroports. Però suposo que es tractava d'altres llàgrimes el que va dir, i no com jo he vist durant aquestes vacances.
Durant diverses hores, les llàgrimes van dominar l'aeroport de Munic, llàgrimes d'indignació,... [+]
Els bascos sabem que l'aparell estatal està disposat a aprofitar les forces repressives de tots els colors i els mecanismes repressius de totes les formes, per a mantenir l'ordre social dins d'un sistema basat en la dominació, encara que per a això hagin d'infringir una llei... [+]
M'ocorre moltes vegades: fixar-me en les notícies i posar-me nerviós. La France revient, diuen. Tant la França de Le Pen com la xenofòbia i supremacia espanyola, com els pallassos inflables, s'aixequen una vegada i una altra. La merde revient. Com hem sentit, un grup de... [+]
Fins fa poc, la Unió Europea (UE) era una mar en calma. Tot anava bé. Tots vivíem tranquils. Els alts comandaments complien molt bé el seu treball i els europeus ens sentíem contents sota les seves ordres. De tant en tant els pagesos anaven al carrer a mostrar els seus... [+]
Abans de les eleccions va ser un lema en boca de tots: "Hem de posar la cura en el centre", ha afegit. Al marge de les expressions curioses i incorrectes que inventen els polítics i els que tenen la condició de polítics, haig d'admetre que durant un temps el tema va estar en tot... [+]
Fa ja molts anys que no segueixo la competició internacional (Jocs Olímpics, Mundials…). La indiferència, el cansament, el dolor… i també em produeixen una mica de ràbia. I, en conseqüència, l'alternativa que em queda és no veure-la.
El motiu no és que no li agradi... [+]
Amb l'objectiu de ser objectiu, posant l'accent en els moviments significatius que han existit dins del govern presidit pel senyor Pedro Sánchez, i davant els objectius que ha posat de manifest la signatura del decret d'últimes decisions, m'agradaria fer públiques algunes idees... [+]